pd 1338

​(de la sèrie: arafaràunany)

Un exquisit avui i un brillant demà​

I​ ​bé, és demà. Sabem qui tenim al davant. Algú tan potent que ha arribat a clausurar l’espai aeri de Barcelona però tan transparent que fa vergonya aliena comprovar que ho fan perquè no es puguin captar imatges aèrie​s...​​ ​És demà i sabem què s’espera de nosaltres.​.. És demà però va començar fa segles... Avui i demà seran dies per extremar l’exquisidesa en els gestos, les paraules i els actes. No tan sols perquè el món ens miri, sinó també perquè els catalans continuarem sent una societat diversa.

Antoni Bassas  ​​

pd 1337

(de la sèrie: arafaràunany)

Hi aniran els pagesos, els bombers, els estudiants, els científics, els escriptors i els jubilats, emulant, sense voler, el nostre plat més famós: l’escudella barrejada. Hi van, en definitiva, tots els que fins ahir estaven apuntats al club de l’individualisme. Jo també, allà enmig. Deu ser aquesta, la definició de poble.

Empar Moliner

pd 1336

Ressuscitar la diversitat, tornar el gust al tomàquet i salvar el gel àrtic, en canvi, passa per deixar de fer el carallot exhibint la intimitat a Facebook, Twitter i Instagram; passa per refer les comunitats des d’una comunicació tan profunda i sensual com analògica (sense renunciar mai a uns avenços tecnològics que, un cop païts i socialitzats, sempre humanitzen).

Albert Pla Nualart

pd 1335

Si colonitzar vol dir carregar-se els territoris salvatges, fer turisme és un pas més: vol dir destruir tot el que té de genuí, de divers, el món colonitzat... La desaparició de “l’estranger”... és també la desaparició dels tomàquets que tenen gust -els de km 0-, de les botigues de barri -engolides per Amazon- i de tantes coses que nodrien i articulaven les comunitats on ens vam fer grans...

Albert Pla Nualart

pd 1334

(de la sèrie: arafaaràunany)

Als tricornis (2) (ara que tornen)
Sé que alguns de vosaltres ens odieu de veritat. Sé que potser us fem fàstic perquè potser ens veieu com una “massa informe despersonalitzada”. Som “els catalans”. O “els catalufos”. És fàcil odiar... un poble amb altres costums o amb altres ànsies. Però sé també que alguns de vosaltres veniu sense prejudicis, o amb pocs...
Jo espero que un de vosaltres, un de sol, del segon grup, es miri amb ulls nets el carrer. Que es miri les tietes amb l’entrepà. Que es miri els estudiants de la universitat cantant Boig per tu a una reportera de la tele, fent el millor gest revolucionari que he vist mai. Que es miri els voluntaris repartint entrepans. Que es miri els joves tatuats agafant iaies del bracet...

Empar Moliner

pd 1333

(de la sèrie: arafaràunany)

Carta a Miquel Iceta.
... Me l’hauria imaginat liderant amb orgull els catalans que volen votar i que volen votar que no... me l’hauria imaginat denunciant, amb la seva retòrica brillant, la paradoxa en què ens trobem: que el referèndum és il·legal perquè no s’ha pactat i que no es pot pactar perquè és il·legal... A Catalunya hi ha molts socialistes que creuen honestament en el dret a decidir, en el referèndum com a única solució del problema, i que no s’haurien imaginat no poder-ho defensar a dins del PSC.

Albert Om

pd 1332

(de la sèrie: arafaràunany)

Ara sí: estem fent història...
Estem tornant a lluitar i estem tornant a sofrir... La llibertat costa molt de guanyar... Normalment els pobles sobreviuen, la gent treballa, estudia, s’enamora, viatja, compra, dorm i menja. Els més desperts somien, els més ambiciosos ostenten el poder. I poca cosa més. Però a voltes, excepcionalment, es produeix una catarsi col·lectiva, i molts aparquem les nostres vides més o menys plàcides, més o menys difícils, i ens impliquem en una causa comuna... Ens lliga alguna força invisible, potser un vell déu de la llibertat, potser l’autoritat que ens dona haver fracassat moltes vegades i haver sobreviscut, tossudament. Potser la dignitat dels que ens han precedit o la il·lusió dels nouvinguts. Perquè res no neix i res no mor: tot ve de lluny i tot va més enllà, com una fràgil cadena humana. La cadena de la història. Que la sort ens acompanyi.

Nota: Pots llegir tot aquest article de l'Ignasi Aragay a:
https://www.ara.cat/opinio/Ara-fent-historia_0_1875412482.html