pd 1617 L'indult no pot ser moneda de canvi

Parlem de presos preventius emparats pel principi de presumpció d’innocència; en conseqüència, l’indult no hauria de ser mai una moneda de canvi. 

 Si bé es tracta d’una mesura excepcional, el nombre d’indults que s’han concedit a Espanya en el passat ha estat elevat. Curiosament, és en l’època del govern d’Aznar quan es van concedir més indults, especialment els que afectaven casos de corrupció. En aquest sentit, des del 1996 hi va haver 227 indults relatius a delictes de corrupció; 139 corresponents a l’època Aznar, 62 a Zapatero i 17 a Rajoy. Les xifres indiquen que entre el 2007 i el 2012 la tendència ha estat d’una mitjana de 400 indults anuals. A partir d’aleshores, s’han anat reduint: dels 190 casos del 2013, s’ha passat als 26 del 2017. En aquest sentit, sembla que la tendència és clarament a la baixa. 

Esther Giménez-Salinas

pd 1616 L'abisme espanyol

“Si volem que tot continuï com és, cal que tot canviï”. Aquesta és la frase més citada d''El Gattopardo', en la traducció de Pau Vidal... Quan la premsa internacional rep les quartes eleccions en quatre anys com un pas cap a l’abisme espanyol està dient el mateix que Tancredi: si Espanya no afronta els seus problemes de fons amb reformes serioses –i el seu gran problema de fons és Catalunya– camina cap a l’abisme. O canvia o s’enfonsa. Però el programa amb què es presenten a les eleccions tots els qui les poden guanyar és no canviar res. Al contrari, blindar encara més el que s’està enfonsant...

Vicenç Villatoro

pd 1615 Setmana Tràgica

" En Barcelona la revolución no se prepara por la senzilla razón de que está preparada siempre"   

Angel Ossorio y Gallardo, Governador Civil de Barcelona.

Diario de sesiones de las Cortes, 5 de juliol de 1910,

referint-se als fets del juliol de 1909, coneguts com a Setmana Tràgica.

pd 1614 Un duel de complexos (i 2)

(arafamesdunany)

...  La transacció és el pitjor pecat per a la mentalitat de la hidalguía. El fet que allò que a Catalunya s’anomena pactisme a Espanya es conegui com a pasteleo o, encara pitjor, chantaje, és un resum perfecte de dues manera d’entendre la relació entre forces oposades... (Catalunya) La inseguretat d’un país que fa segles que viu amb la por a l’absorció o la dissolució. No som prou febles per desaparèixer, però tampoc prou forts per esdevenir un estat... Està prou demostrat que l’estat espanyol no farà cap pas per resoldre la situació catalana si no s’hi veu obligat per les circumstàncies, si no s’adona que, en aquest conflicte cronificat, també hi té molt a perdre. Molt més que l’amor propi... Si no hi ha un sorprenent gir cap al sentit comú, tindrem motius per preocupar-nos. La força bruta, en mans de sentimentals, és doblement perillosa.

Toni Soler

pd 1613 Un duel de complexos 1

(arafamesdunany)

... A la majoria de països l’odi es dirigeix contra l’estranger. En el cas espanyol, fa la sensació que els catalans han adquirit aquest estatus. L’independentisme buscava una ruptura política i no emocional; però s’ha trobat justament amb el contrari... A Espanya, a falta d’un autèntic èxit nacional (futbol a part) o d’una victòria militar, l’exhibició rojigualda celebra la repressió policial, política i judicial sobre una part de la població -totalment desarmada- i reivindica l’orgull nacional enfront de sentiments identitaris pacífics, que es consideren, ras i curt, una traïció... No és una qüestió política, sinó sentimental, d’amor propi... Espanya és un país poderós però encara és presoner dels seus complexos i les seves oportunitats perdudes. Un país segur de si mateix no hauria tingut una reacció tan histèrica davant d’un conflicte territorial que no ha estat precisament un estirabot, sinó un procés llargament covat a base de desavinences, injustícies i greuges...

Toni Soler

pd 1612 Òmnium classista?

(arafamesdunany)

G​irebé en el mateix moment que Ciutadans acusava Òmnium de ser una institució oficial pagada amb diner públic, un grup de militants de Podem criticava Xavier Domènech per donar suport a Òmnium, una entitat “classista”. En aparença són acusacions contradictòries, que arriben des de dos extrems diferents. En la pràctica són dues maneres de fer la mateixa acusació. Ignoren o volen ignorar uns i altres que Òmnium té molts socis, que paguen, i que són d’extraccions socials molt diverses (i els números ho demostren amb una claredat aclaparadora). No ho saben o no ho volen saber: no els quadra en els seus motlles ideològics inflexibles, que exigeixen que no tan sols Òmnium sinó tot el catalanisme en general sigui cosa de quatre i, si pot ser, burgesos. El fet que el catalanisme sigui transversal, popular i interclassista els trenca els esquemes i els incomoda, a uns i altres​...​

Vicenç Villatoro

pd 1611 Cinc idees bàsiques per avançar

(arafamesdunany)

Unitat de geometria variable. Unitat, sí. Però no a qualsevol preu. La unitat s’ha de fer a partir d’uns objectius comuns clars. Ha de ser pragmàtica... La unitat només és possible si s’entén que les discrepàncies dins l’independentisme són d’estratègia, no d’objectius, no de fons...

En defensa de la democràcia. El procés sobiranista català és profundament democràtic i s’enfronta a un estat cada cop amb més tics autoritaris...

Preservar les victòries ... És imperdonable que estiguem malaguanyant la victòria del 21-D...

Acabar amb el 155. No es pot dir seriosament que el 155 és un mal menor. No: és un mal major, gravíssim...

Zero violència... No només per no donar arguments a una justícia, uns polítics i uns mitjans de comunicació que per si sols ja s’inventen falses violències, sinó també perquè el sobiranisme i l’independentisme si s’han fet majoritaris ha estat precisament per la seva pulcritud en les formes, pel seu immaculat esperit cívic, pacífic, inclusiu... Per a l’Estat no hi ha pitjor enemic que un enemic amable, civilitzat, democràtic. Contra la força i la imposició, l’enginy i la tolerància.

Ignasi Aragay