pd 1997 Avui sabrem fins on arriba la magnitud de la tragèdia

(arafa...)

Mireu de posar-vos al cap d’algú jove que hagi de votar per primer cop. Després de la campanya electoral que hem vist, què deu pensar? La política és això?​...​ ​Els punyals dialèctics, els insults i les amenaces són el llenguatge dominant: regna l’odi i l’absoluta desconfiança.​.. El panorama cada cop és més tòxic, més bèl·lic. Fa por sentir-los... Amb això no vull dir que tots els polítics siguin iguals. Ni de bon tros. N’hi ha algun de decent, força de dolents i uns de pitjors: alguns (i més en concret algunes) vomiten bilis. En tot cas l’ambient treu el pitjor de cadascú...​

​Aquest és el panorama que els lleguem als joves que ara s’incorporen al dret a vot. Deuen pensar que la política és això: sortir a menysprear, vilipendiar, ridiculitzar i anorrear el qui no pensa com tu. Esclafar la dissidència. Guanyar el poder a tota costa. Mentir, tergiversar, manipular. Cridar. Una batalla campal. Molt trist i lamentable. ...

El perill és que els joves -i tots nosaltres- assumeixin aquest marc mental tan primari de la política entesa com a foc creuat, no només entre enemics ideològics, també entre suposats amics. On la norma és el cinisme i la frivolitat, la gestualitat buida, la simplificació, els eslògans repetits fins a l'avorriment, tractar el públic d’imbècil. Ofenen la intel·ligència.​.. ​       .      .​

Ignasi Aragay

 

pd 1996 L'ascens de Vox i el sentit comú

 (arafa...)

... La tensió entre les creences dels més il·lustrats i les de la imprecisa majoria que anomenem gent, poble o societat és una constant de la història de la cultura. Cap valor que civilitza ni cap salt en el coneixement s'ha socialitzat sense haver sigut percebut abans com una excentricitat: com una amenaça per al sentit comú. Del sufragi universal a la circulació de la sang... I és sempre un repte democràtic aconseguir que les majories no percebin el progrés moral i intel·lectual com una amenaça...

La clau per afeblir l'extrema dreta, per fer-la marginal, és aconseguir que els valors que venem com a progressistes -i que són sempre, inicialment, minoritaris- acabin traduint-se en una millora perceptible en la qualitat de vida de “la gent”...

Albert Pla Nualart

pd 1995 Bilingües en vaga (i 2)

 (arafa...) continuació..

Un altre factor decisiu és l’actitud individual. D'això se n'ha parlat sovint en un to inquisitiu -“La culpa és nostra, perquè canviem de llengua de seguida”- que ignora l’enorme pressió que reben els catalanoparlants, una pressió que s’arrepenja en el relat fals abans esmentat per acusar-los de supremacisme, d’intolerància o de meliquisme. La veritat és que els catalanoparlants fan el que poden, i intenten que la seva vida quotidiana no esdevingui una batalla constant per defensar el seu dret. Cal dirigir-se més aviat als qui, potser amb bona fe i per defensar la tolerància de Catalunya, presumeixen de portar dècades aquí sense aprendre català. Aquesta tolerància ha donat com a resultat la reculada més bèstia de la llengua en deu segles. Convé que els catalans castellanoparlants facin un exercici d'empatia. Que imaginin per un moment que, de cop i volta, els catalans bilingües -és a dir, els catalanoparlants- convoquéssim una setmana de vaga idiomàtica. Que durant uns dies, tots els catalanoparlants parlessin només en català i quan algú se’ls dirigís en castellà responguessin, educadament: “Ho sento, no entenc el castellà”. El desconcert seria total. I en canvi aquesta situació, a la inversa, és del tot habitual. I no és normal ni justa.

Toni Soler

pd 1994 Bilingües en vaga 1

 

(arafa...)

... la immersió no s'aplica o s'aplica a mitges, i és inútil per assolir el seu objectiu -el bilingüisme total- en les zones on són majoria els alumnes castellanoparlants, no només per raons pedagògiques, sinó per la flagrant discriminació del català en els àmbits social i comunicatiu, la qual cosa frena el seu ús social. El fals relat sobre la discriminació del castellà ha penetrat tant que fins i tot els partits sobiranistes van amb peus de plom, en lloc de passar a l'ofensiva demanant un reforç legislatiu del català com a llengua pròpia, discriminada i en retrocés...

El català mostra una vitalitat extraordinària malgrat les dificultats, però té en contra la demografia i la globalització, i no compta amb les eines que li permetrien revertir els estralls de segles de persecució sistemàtica. La seva situació és preocupant si no canvia el marc legal, que privilegia el castellà; i si la Generalitat no fa una aposta decidida...             

Toni Soler

pd 1993 L'ordre dels factors

(arafa...)

En política , l'ordre dels factors altera el producte. En la narració que ha fet l’Estat sobre el procés català, figura que tota la seva actuació ha estat reactiva: els independentistes feien una cosa teòricament mal feta i l'Estat responia... Doncs ara resulta que els seus mateixos protagonistes ens van negant el caràcter reactiu de la seva actuació... Proactius, no reactius. L'Estat ja tenia un pla i el pensava dur a terme al marge del que fessin les institucions catalanes. L'Estat és qui comença, no qui respon. Hi ha un pla previ per desactivar i escapçar el sobiranisme. No és que l’Estat reaccioni al que fan els catalans, és que ho aprofita per fer el que vol fer. El que ja ha decidit que faria.

 

Vicenç Villatoro

pd 1992 Immersió? Quina immersió?

 

(arafa...)

La Generalitat dona el nivell C de català als que acaben 4t d’ESO, a milers d’adolescents que no en tenen ni idea. Fa anys que ho fa...  És una mentida oficial que patrocina Política Lingüística i que com a societat ens mengem amb patates per no haver d’admetre l’evidència: que l'anomenada immersió fracassa estrepitosament ... 

...  Qualsevol intent de fer real la immersió -d’aconseguir que tothom acabi els estudis obligatoris dominant el català i el castellà- ja no pot passar només per l'escola. Exigeix que tots plegats, com a societat, ens plantegem si això ens importa: si ens importa prou per afrontar els reptes que planteja en termes de convivència i de pressupostos. Però per saber si ens importa, i intentar arribar als amplis consensos que requereix en democràcia posar-hi solució, resulta imprescindible que la Generalitat ens deixi d’enganyar: deixi d’omplir-se la boca amb els èxits de la immersió.  

Si t'interessa, no deixis de llegir tot l'article a:

https://www.ara.cat/opinio/Immersio-linguistica-nivell-c-catala-llengua-prova-adolescents-generalitat_0_2354164604.html

Albert Pla Nualart

pd 1991 Superar la por

(arafa...)

...hi ha gent a la presó i a l’exili, gent processada, gent que sap que la repressió està a punt per abatre’s sobre qualsevol gest de rebel·lia. Aquesta por és humana i amb prou feines es pot dissimular amb la retòrica...

La repressió és un acte polític i no té només l'objectiu de castigar o prevenir delictes, sinó també d’estendre la por entre la població i molt especialment entre els adversaris polítics. És una acció defensiva de l’Estat que li ha de servir per negociar en millors condicions. Com a resultat, el diàleg ja no versarà només sobre el futur estatus polític de Catalunya, sinó també sobre una eventual amnistia i el final de la repressió, com a pas indispensable per a la normalització política del país. L’Estat té eines i les utilitza com li convé, i intentarà aprofitar-se d’aquesta coacció perquè, a base de concessions policials i judicials, ens conformem amb alguns retocs cosmètics que ens deixin més o menys com abans d'iniciar-se el Procés...

(Nota, per a més detalls veure: 

https://www.ara.cat/opinio/Superar-por-erc-jxcat-psoe-investidura-negociacio-presos- politics_0_2354164625)

Toni Soler