pd 1771 2/9 Josep Rull

(arafa...)

Cada dia del món hi ha com a mínim un motiu específic per recordar que hi ha presos polítics i exiliats, i que aquesta situació no és només injusta i indignant, sinó també absurda i sense sentit... Si ens haguessin dit fa dos anys que hi hauria presos i exiliats com els que tenim, no ens hauria semblat possible. Quan expliques a fora aquesta situació, més enllà de la tinta de calamar que hi deixa anar l’Estat, et diuen que no pot ser. Quan Pedro Sánchez diu que Veneçuela no és una democràcia perquè hi ha presos polítics, penses que com pot tenir tanta barra... Cada dia es podria fer un article com aquest. Però hi ha altres coses de les quals també hem de parlar. Els presos i els exiliats no poden ocupar tota la pantalla, però no poden deixar de ser-hi mai.

Vicenç Villatoro

pd 1770 Qui vol assassinar el catalanisme? (i 2)

(arafa...)

... necessiten assassinar el catalanisme, que han identificat com l'ecosistema on ha crescut l'independentisme, i instaurar una societat dual. No hi ha en ells ni un bri d'empatia per un grup culturalment diferenciat que se sent amenaçat i va ser humiliat per la sentència de l'Estatut. I si per sobreviure ells, s'ha de pagar el preu d'asfixiar una cultura sencera (fora TV3, fora immersió, fora subvencions al català, etc), no dubtaran ni un segon. L'única variable que s'interposa entre aquest pla i el seu objectiu és l'enorme capacitat de resistència (i resiliència) que ha demostrat la comunitat nacional catalana al llarg de la història...

(Nota: val la pena llegir-lo sencer a:
 https://www.ara.cat/opinio/vol-assassinar-catalanisme_0_2071592946.html)

David Miró

pd 1769 Qui vol assassinar el catalanisme? 1

(arafa...)

... ara ja no és només l'independentisme el que dona per superat el catalanisme (que hem vist que en part era una ficció que assegurava una certa pau social), sinó que els discursos més crítics provenen de sectors unionistes que se senten traïts i van viure com un trauma les sessions del 6 i 7 de setembre passat. I alguns d'entre aquests sectors no reclamen només tornar a l''status quo' anterior, sinó construir definitivament una Catalunya partida en dos, perquè per a ells la prioritat no és la cohesió social, sinó la supervivència com a grup identitàriament espanyol al marge de les vel·leïtats dels que ells consideren una mena de retrògrads i provincians, incapaços de veure la superioritat cultural i cívica de l'Estat i la seva llengua oficial. Per això demanen ajuda a l'Estat... i per això necessiten assassinar el catalanisme...

David Miró

pd 1768 Íbex-155

(arafa...)

... el català és una llengua minoritzada i hem de dir-ho, però a la vegada procurar que no sigui minoritària...

... Jo, en abstracte, sé què vull: la independència. Per vies democràtiques i sense sang (com la Marta Rovira, vaja). En concret, ara, no sé com fer-ho. Ajudeu-me. Diu el CEO que la gent com jo som majoria. A Escòcia ja seríem independents.

Empar Moliner

pd 1767 Un estiu entre reixes

(arafa...)

Costa d’assimilar-ho. Mentre uns estem de vacances, hi ha ciutadans demòcrates i pacífics a la presó. Com podem considerar-ho normal? I n’hi ha a l’exili. Sí, exili polític: si tornessin també acabarien entre reixes. Quina llàstima i quina tristor, aquesta Espanya... Exili i presó per als enemics d’Espanya. Ens estan fent mal, s’estan fent mal. És així com, maldestrament, fa temps que ens expulsen d’Espanya, d’una Constitució reinterpretada com a carreró sense sortida. I nosaltres, tossuts, només podem resistir heroicament des del diàleg. Que no ens moguin d’aquí. Siguem campions de la democràcia, que vol dir que mana la paraula, mana la voluntat popular. A cada negativa, més diàleg i més vots. A cada empresonament i cada exili, més demanda de justícia. A cada agressió al carrer, més resiliència pacífica. A cada mostra d’incomprensió, més tolerància. La nostra força és no caure en el sectarisme -quin error buscar traïdors arreu!-, en l’essencialisme. Que cap provocació ni cap repressió ens desviï de l’esperit republicà clàssic: llibertat, igualtat, fraternitat.. 

Ignasi Aragay

pd 1766 Per què tenim fills (2)

... O potser heu tingut un fill per poder donar ordres i posar límits, per tenir algú a qui escridassar o ridiculitzar .... O per asseure’l a la cadira de pensar. O per donar-li una “bufetada a temps”, que ja se sap que són les millors bufetades...
¿No deu ser més aviat que vau decidir tenir un fill pensant que l’agafaríeu a coll, que li cantaríeu cançons i li explicaríeu contes, que li faríeu petons i pessigolles, que el portaríeu al parc, el consolaríeu quan plorés, l’adormiríeu amb una cançó de bressol, veuríeu les seves primeres passes i sentiríeu les seves primeres paraules pensant que mai un nen tant llest i bonic havia fet unes passes tan ben fetes ni havia dit unes paraules tan ben dites?
Certament, aquesta és la qüestió. ¿No deu ser que vau decidir tenir un fill per ser feliços tots plegats? Doncs ja podeu començar. Aprofiteu el moment; creixen molt molt ràpid

Carlos González

pd 1765 Per què tenim fills 1

Heu acabat, finalment, els estudis. Heu sortit, per fi, de casa dels pares. Teniu una feina que no es paga gaire, és cert, però com que tampoc teniu massa despeses, encara us arriba per anar al cine o a prendre alguna cosa amb els amics, o fins i tot per viatjar una mica. Podeu anar on vulgueu sense demanar permís ni informar els pares, tornar a l’hora que vulgueu, anar-vos-en al llit quan us doni la gana, menjar el que vulgueu o no menjar. I de cop i volta un dels dos diu: “I si tinguéssim un nen?”

Una criatura? Per què? ¿Per cuinar més, fregar més el terra, rentar més roba? ¿Per canviar uns quants milers de bolquers cagats en els pròxims tres anys? ¿Per gastar en bolquers, roba, menjar, llibres i excursions de l’escola el que abans destinàveu a oci i diversió? ¿Per no poder sortir a la nit durant anys, però igualment no poder dormir? ¿Per anar de vacances només a llocs segurs, propers i baratets, sempre sentint al cotxe “Quan arribarem? Tinc pipí! Quan arribareeem?”? ¿Per no poder fumar ni beure i haver de menjar fruita i verdura per donar exemple?...

Carlos González