divendres, 30 de maig del 2014

pd 104


AVUI, Diumenge / dilluns, 25 / 26 de desembre de 1988
EL RERAFONS DELS TORRONS DELS RICS I LES MOLLES DELS PAÏSOS POBRES
Luis de Sebastian Carazo

La solidaritat cap a les persones que viuen en la misèria no té fronteres ni identitat nacional. No és voluntària o gratuïta, és obligatòria perquè es basa en l'existència de llaços polítics, comercials i financers que van unir els països rics i els països pobres...
...

(Nota: tot l'article és una lliçó d'economia solidària i val la pena llegir-lo sencer, o sigui que l'adjunto aquí sota)
Espai per a fitxers adjunts
Publicat per a Cap comentari:

dijous, 29 de maig del 2014

pd 103

PRESÈNCIA, 19 d'octubre de 1997
LA BÈSTIA NEGRA DEL VATICÀ (Leonardo Boff)
Miriam Díez

..." el cristianisme romà té una immensa dificultat per acceptar l'alteritat... Roma exclou qui pensa diferent i els destrueix com a persones, impedint-los que segueixin reflexionant... el cristianisme  oficial, jeràrquic, incapaç de donar un missatge d'esperança, es convertirà en quelcom cada cop més folklòric i menor...
...
No és possible que Déu posi en el cap d'una persona el pensament i que un bisbe, que no és tant com Déu, li prohibeixi expressar-lo."
Publicat per a Cap comentari:

dimecres, 28 de maig del 2014

pd 102

EL PUNT? ... ?
I EN NOM DE QUÈ HA DE PARLAR?
Josep M. Lozano

...
Aquí encara perviu un residu pretesament il·lustrat segons el qual les formes religioses són una pervivència del passat que encara perdura (i, com se sol dir, fins i tot rebrota o retorna), però pervivència, al cap i a la fi. S'accepta la seva presència, però amb el to d'aquell que li perdona la vida. Com un residu amb el qual  cal conviure, que en això consisteix la civilització, en conviure. Però que, en el fons, se suporta més que no pas es tolera. Si se'm permet la comparança, de vegades hi ha envers la religió una actitud semblant a la que alguns tenen envers els catalans: hom els accepta perquè no queda més remei, però en el fons són una molèstia, puix que hi hauria menys problemes si no hi fossin.
Publicat per a Cap comentari:

dimarts, 27 de maig del 2014

pd 101

EL PERIÓDICO, dilluns, 12 de novembre de 1984
CRISTIANOS PARA LA IZQUIERDA
Luis de Sebastián

Ser d'esquerres no és primordialment ni exclusiva una qüestió del partit al que pertanys o del carnet que portes...és una manera d'estar-hi, d'existir...No només s'oposa al ser de dretes, l'opció pel poder del gran capital i el privilegis heretats; també s'oposa a ser de res, o de ningú, els nihilistes - o passotes -....
....
El cristianisme està sent de fet, en una època de cansament de l'esquerra política tradicional, una font viva d'entusiasme i creativitat per a projectes d'esquerres....Ofereix una raó definitiva per a la solidaritat amb els pobres, i els explotats, i la denúncia sistemàtica de la hipocresia dels poderosos: la doctrina i l'exemple de Jesucrist...
...
Quan en el món desenvolupat sembli que ja no hi ha motius per ser d'esquerres, els cristians tindran sempre raons per optar per  una existència d'esquerres, incansable, insubornable i quasi mística...
Publicat per a Cap comentari:

dilluns, 26 de maig del 2014

pd 100

TRIUNFO núm. 661 de 31 de maig de 1975
Granada: Con los sacerdotes obreros en sus horas de libertad "NOS MOLESTA LA SITUACION DE PRIVILEGIO"
Antonio Ramos Espejo

"..Nosotros queremos estar junto a nuestros compañeros obreros, en prisión con ellos, porque estamos en un mismo plano de igualdad. Todos somos trabajadores...
...
...Primer cal ser obrer, ser allà; després són els mateixos obrers els qui t'ensenyen...(Antonio Quitián)
...
...El capellà ha de guanyar-se la vida amb el seu treball; és així com tendim a configurar una església més social...(Angel Aguado)
...
...L'experiència de compartir la suor del treball amb els teus companys compensa enormement..." (José Godoy)
Publicat per a Cap comentari:

pd 9

Sí si no és pas un error, no sé perquè el número 9 o no el vaig fer, o no el vaig enviar o l'he perdut. O sigui que aprofitant que ja n'he fet cent envio aquest "extra".
Aprofito també per recordar que si no vols rebre més "papers" d'aquests només ho has de dir i t'esborraré de la llista,(però no de l'amistat).
Et recordo també que sempre pots consultar el bloc on els guardo tots: 
En aquest pd, i sense que serveixi de precedent, vull recomanar aquest llibret de només 90 pàgines que acabo de llegir:

LA RIQUESA D'UNS QUANTS BENEFICIA A TOTHOM?
Zygmunt Bauman
Entre altres moltes coses interessants en transcric dues o tres:
  • ...és una ràbia que expressa el desig desesperat dels qui no tenen recursos d'entrar al paradís consumista encara que només sigui durant un moment fugaç, i no pas la voluntat de qüestionar i desafiar el principi fonamental de la societat consumista, és a dir, l'axioma segons el qual perseguir la felicitat equival a comprar i que cal buscar la felicitat que ens espera als prestatges de les botigues.”
  • Ara tots som consumidors, consumidors abans de tot, consumidors de ple dret i deure...El grau en què ens dediquem a comprar i la facilitat amb què llencem un objecte de consum per substituir-lo per un de “nou i millor” són els indicadors principals que mesuren la nostra posició social i la nostra puntuació en la competició per aconseguir l'èxit a la vida....Des que naixem fins que morim, ens formen i ens instrueixen perquè tractem les botigues com si fossin farmàcies plenes de remeis que guareixen o mitiguen tots els mals i afliccions de la nostra vida...Gaudir plenament del consum significa gaudir plenament de la vida. Compro, doncs, existeixo.
  • No comprar és l'estigma discordant i exasperant d'una vida incompleta, un senyal que indica que s'és una nul·litat que no serveix per a res. No només un estigma d'absència de plaer, sinó també d'absència de dignitat humana. I encara més, d'absència de sentit de la vida...
  • Els supermercats són els temples de culte i destinacions de pelegrinatges rituals.
  • La interacció d'uns humans amb els altres s'ha empeltat d'aquest model de relació entre client-producte o usuari-servei...En termes generals, el món, havent caigut en una trampa com aquesta, no és un terreny propici per a la confiança, la solidaritat i la cooperació cordial entre les persones. Aquest món devalua i menysprea la confiança mútua i la lleialtat,l'ajuda mútua, la cooperació desinteressada i l'amistat per si mateixa.   
Publicat per a Cap comentari:

diumenge, 25 de maig del 2014

pd 99

EL PAIS, domingo 5 de julio de 1992
"EL CRISTIANO NO DEBE ENDIOSAR AL PAPA" Leonardo Boff, teólogo
Ricardo Soca, Rio de Janeiro

..."Els fidels van a l'església i no poden parlar, han d'escoltar al capellà, que pot dir les més grans burrades teològiques. I si es tracta de dones encara és pitjor la situació....
...
"Crec que el missatge religiós evoca la profunditat de les persones i que ha de partir de les demandes, de les recerques, de la desesperació humana, de l'alegria humana. I en això hi ha una referència a alguna cosa misteriosa, profunda, a la que anomenem Déu, o Buda, o Alà, o Visnú, no importa." 
Publicat per a Cap comentari:
Subscriure's a: Missatges (Atom)