dimecres, 24 de juny del 2015

pd 443

TRIUNFO, número 709 del 28 d'agost de 1976
LA ESCOLA D'ESTIU: 
MAESTROS PARA LA DEMOCRACIA (1)
Montserrat Roig

Una mica d'història
... el 1965 pretenien ni més ni menys que retallar distàncies amb la tradició pedagògica truncada des del final de la guerra civil. Quatre dècades d'una política educativa paral·lela als interessos i a les necessitats del poble català, van desaparèixer per obra i gràcia d'unes lleis i decrets que no foren promulgades per que sí... La descatalanització de l'escola a Catalunya fou brillantment aconseguida a base d'enviar mestres des d'Extremadura i Castella, des de la zona dita "nacional", per suplir les vacants dels mestres catalans depurats. Aquests nous funcionaris, la majoria, compliren amb gran interès i dedicació llur missió de transmissors entusiastes de la ideologia centralista i anti-republicana: ignoraren sistemàticament la llengua, la història, la cultura catalana, deformaren o ho intentaren, la ment de les noves generacions i sembraren en la moral dels seus alumnes un subterrani però persistent sentiment de culpa i frustració...

Per una nova escola pública
A partir dels seixanta, comencen a néixer i desenvolupar-se una sèrie d'escoles finançades privadament que garantien una educació laica i catalana... Aquests mestres arribaren a la conclusió que l'escola ha de ser pública, gratuïta i laica. Per descomptat, anaven contra l'escola estatal, centralista i mediatitzada per la seva pròpia estructura burocràtica...

Calia formar els mestres: així va néixer l'Escola d'Estiu de "Rosa Sensat". Durant onze anys ha dut a la pràctica l'axioma de que tot bon mestre ha de fonamentar-se ne tres pilars científics i humans: el psicològic, el sociològic i el pedagògic...

(continuarà...)

dimarts, 23 de juny del 2015

pd 442

TRIUNFO, número 677, 17 de gener de 1976
UNA SALIDA PARA LA EDUCACION
Carlos París

(Parlant de la Ley General de Educación de l'any 1970)
... l'intent de modificar la nostra situació educativa ha ensopegat amb tres fronts principals: l'econòmic... el polític-ideològic... i la natural inèrcia dels hàbits generats...
La conclusió sembla clara: l'actual Estat espanyol no disposa de la capacitat necessària per enfrontar una veritable reforma educativa que posi remei a les nostres deficiències tradicionals... 
... un Estat econòmicament dèbil en el marc d'un capitalisme depenen de l'exterior en molts sectors, i l'interès del qual per elevar el nostre nivell educatiu i investigador és forçosament reduït.
La sortida d'aquesta situació només es pot trobar a nivell òptim en un Estat socialista, dipositari i distribuïdor de la riquesa nacional, segons l'interès de la comunitat, considerant l'educació com un servei públic prioritari...
... 
Socialització, llibertat, democratització descentralitzadora serien les decisions polítiques bàsiques que posarien en mans populars un aparell educatiu que fins al dia d'avui els ha  estat sostret.

pd 441

Imatge inserida 1

diumenge, 21 de juny del 2015

pd 440

TRIUNFO, número 677, 17 de gener de 1976
ETICA Y DERECHOS HUMANOS
Enrique Tierno Galván

... ¿La lluita per superar i destruir la classe burgesa i l'instrument que preferentment fa servir, és a dir, l'Estat burgés, exigeixen la destrucció o la reducció dels drets humans?...
... el capitalisme genera les seves pròpies antinòmies com ideologia i com institucions, i la principal d'aquestes antinòmies són els drets humans...
... a les societats determinades pel mercat capitalista o neocapitalista, el procés del socialisme passa per l'absolut respecte a les institucions democràtiques que regulen i protegeixen els drets humans... que són l'expressió de la ideologia ètica que farà possible el desenvolupament del socialisme i la superació del sistema capitalista... 
...
En l'etapa actual del capitalisme, les contradiccions internes són gegantines i a la cresta de l'ona d'aquestes contradiccions hi ha els drets humans...

dissabte, 20 de juny del 2015

pd 439

TRIUNFO, 26 de juliol del 1975
LA EDUCACIÓN PREESCOLAR: UNA DOBLE NECESIDAD (i 2)
Mª Victoria Abril y Mª Jesús Miranda

... continua

"Es pretén a vegades que la família moderna representa una defensa contra les pressions totalitàries i de masses. Això és cert en  el millor dels casos: quan els pares coordinen amb habilitat l'autoritat i l'afecte... En general, la família constitueix la "corretja de transmissió" a través de la qual es trameten als pares les pressions totalitàries cap a la conformitat que reben els fills" (Barrington Moore, Jr.:"Poder político y teoria social". Anagrama. Barcelona, 1969. Pàgina 150)...
... La civilització actual ja ha demostrat que és eficaç: els homes han posat el peu a la Lluna. Però s'ha mostrat també profundament insolidària: milions de nens moren cada any de fam i de misèria.
Pensem que la font d'aquesta insolidaritat la trobem en la nostra forma diària de viure, en un individualisme que no és compatible amb una societat de dimensions mundials. Tancats en els nostres petits apartaments, els homes d'avui dia amb prou feina podem conèixer com a tals a tres o quatre persones. La resta són els nostres enemics en la competició o simplement objectes animats que ens proporcionen coses. La família extensa, el veïnat, la parròquia, els amics "de tota la vida", han desaparegut de la vida urbana...
... Un sistema d'educació preescolar en el que les tècniques pedagògiques s'utilitzin per fer individus racionals i lliures, no estaria en contra de cap humanisme conegut. Però contribuiria al desvetllament de personalitats autònomes capaces d'enfrontar-se a les pressions totalitàries i milloraria realment la igualtat d'oportunitats educatives.

divendres, 19 de juny del 2015

pd 438

TRIUNFO, 26 de juliol del 1975
LA EDUCACIÓN PREESCOLAR: UNA DOBLE NECESIDAD (1)
Mª Victoria Abril y Mª Jesús Miranda

... La família nuclear reduïda, literalment tancada en una diminuta llar urbana, no és el millor ambient per que es desenvolupi un ésser humà de dos o tres anys. Coneix tan poques persones que la seva dependència afectiva de la mare arriba a ser total, fet agreujat per la maternitat sobreprotectora tan freqüent entre nosaltres... no té germans de la seva edat amb qui jugar, i la falta de contacte amb altres nens dificulta el desenvolupament del seu sentit de la solidaritat i la cooperació... coarta les seves possibilitats de descobriment del món exterior... la seva iniciativa, la seva imaginació queden definitivament limitades... A més, el sistema jeràrquic i autoritari predominant, fa que el nen creixi en un ambient d'autoritarisme cec que destruirà el seu sentit crític...
...
"És en el frec a frec amb els seus semblants que adquirirà de mica en mica la seva independència i autonomia, el sentit de la reciprocitat, de la solidaritat, de la justícia, de totes aquestes qualitats indispensables per la vida en grup i per la cooperació. Les ignora en principi i no podria aprendre-les només dels adults" (Berthe Raymond-Rivier: "El desarrollo social del niño y del adolescente" Ed. Herder. Barcelona 1971. Pàg. 86)

continuarà...

dijous, 18 de juny del 2015

pd 437

DESTINO, 12 d'abril de 1975
LA SUBVERSIÓN PARALELA (i 2.3)
Armando Segura

(Arquetipus de mestres i 2)

El mestre-jutge
Com a jutge, el mestre imposa premis i càstigs.

El mestre-investigador-poeta
No és fàcil que al mestre se li perdoni la rutina. La simple transmissió del saber no acaba de convèncer l'alumnat...
Tanmateix, les estructures educatives no permeten a l'ensenyant ser una altra cosa, o ¿és que algú pot ser tantes coses, capatàs, capellà, policia, jutge... i tenir temps per a  investigar?

El mestre-ensenyant
Aquesta és l'última i residual funció del professor, ensenyar al que no sap. Això és el que quedaria després de reduir les funcions anteriors que específicament no li corresponen. Reduir el mestre a un simple ensenyant ja és per sí mateix revolucionari ja que pressuposa un procés "secularitzador", "desamortitzador"... I, tanmateix, un mestre simplement ensenyant seria ara per ara irreconeixible per nosaltres...

Ara bé, si arribem a la depuració, a la destil·lació del pur ensenyant "alliberant-lo" de les seves anteriors impureses, serà només perquè aquells poders son ja superflus, és a dir, perquè els alumnes de l'època que tenim a sobre seran capaços d'aprendre espontàniament i lliure sense coaccions, sense pares, capellans, ni capatàs...