pd 475

EL DOMINICAL DEL PERIÓDICO ? ... 1999 ?

SABER PARA SABER

Joan Barril

El saber ja no està només en els llibres

No s'ha inventat res millor que el llibre per transmetre coneixements, dubtes o sensacions...

... la indústria editorial està més eufòrica que mai, les llibreries s'omplen de novetats i les novetats envelleixen en una setmana. Estem rodejats de massa llibres, però en canvi sentim dir amb una cadència coral allò de "el meu fill no llegeix"... i tanmateix sap bastants coses... 

Vet aquí la sorpresa d'aquest fi de segle. Se suposa que ningú fa servir ja els llibres per fer colzes... Però, en canvi, el nivell cultural ha augmentat... Haurem de qüestionar-nos si el llibre és l'únic objecte de transmissió de coneixements. I haurem de qüestionar-nos també si saber moltes coses és una condició indispensable per ser savi. La saviesa no es destil·la necessàriament de la quantitat d'informació, sinó dels matisos de l'experiència. 

Hi ha savis analfabets i hi ha erudits que són uns autèntics totxos. 

El saber ja no està exclusivament en els llibres...

pd 474

AVUI, dissabte 22 de juny de 1991

A JUGAR!

Pere Cullell

Ahir, la ciutat pessigollejava de manera especial. L'activitat que es detectava anava més enllà del frenètic circular de cotxes habitual o les histèries professionals dels executius amb aspiracions. Ahir, la ciutat estava presa per una legió de soldats curts de talla que s'acabaven de llicenciar de la mili 90-91. Els col·les van tirar la persiana avall i els seus alumnes encetaven les que seran glorioses vacances del 91.

Carregats fins a les orelles de llibres, blocs i motxilles, el "petate" de la il·lusió vessava de projectes sense plànols, de perspectives incertes però prometedores, d'hores de sol, d'aigua i de jocs, sense deures ni exàmens en tres mesos a la vista. Fantàstic!...

Mentre els carrers recollien els comiats estiuencs, un parell d'il·lustres progenitors clavaven els dits a la màquina de calcular i els ulls al sostre. El preu dels cangurs denuncia que aquesta deu ser una espècie en vies d'extinció. Qualsevol combinació horària, estirant amunt i avall, deixa el pis desprotegit un mínim de cinc hores diàries, suficients perquè la imaginació infantil no deixi cortina sobre cortina. Els parents, escarmentats d'anys anteriors, han passat deu mesos perpetrant la coartada perfecte per no assumir la vigilància de les criatures. Els veïns no volen ni obrir  la porta...

...

L'estiu tot just comença... El millor sempre és el primer mes, aquell llarg parèntesi entre les vacances d'escola i les vacances paternes que obre les portes d'una imaginació encotillada per les darreres sobredosis d'exàmens...

pd 473

(Ahir St. Jaume, festa... avui St. Joaquim i Sta. Anna: Felicitats a tots i totes)

EL MÓN / 319  -  9/6/88 - pàgs. 22, 23 i 24

EL SISTEMA EDUCATIU COIXEJA A TOT ARREU 

Ignasi Aragay i Sastre

"L'esperança principal d'un Estat es fonamenta en la bona educació de la joventut" Erasme de Rotterdam

Espanya no és l'únic estat que pateix una educació deficient. De la Xina, on una cinquena part dels seus mil milions d'habitants són analfabets, als Estats Units, els sistemes educatius coixegen. El Consell d'Europa, per exemple, està discutint un document sobre "els problemes de l'educació i la formació", que no són una mateixa cosa. La formació fa tan sols referència  a la creació de tècnics, científics o savis que dominen una parcel·la molt determinada del saber, però que no per força han d'estar ben educats... Aquest document planteja quatre qüestions clau: una, la primera, tracta de l'enfocament que s'ha de donar a la relació educació-treball, tenint en compte que cada  cop es necessiten més persones qualificades i menys manobres. Els altres tres punts que es consideren bàsics són l'educació en els valors democràtics i en el pluralisme cultural, i una major comprensió dels mitjans de comunicació...

L'altre problema que està esdevenint universal és el desprestigi de la professió de l'ensenyant...

...

Al fons de la qüestió hi ha, doncs, un problema monetari. Falten diners per als professors, per a equipaments, per als alumnes i per a l'educació pre-escolar...

...

El debat sobre l'educació és obert i són moltes les preguntes  que queden  a l'aire. La resposta ha de ser, per força, complexa... Ensenyar no és gens fàcil, és una tasca sacrificada que la gent cada vegada defuig més...

pd 472

AVUI, dimecres 8 de novembre de 1989

CADA COP ES DONEN MÉS PROFESSORS DE BAIXA A LES ESCOLES DE CATALUNYA

Eva Piquer

L'abandonament és superior a l'EGB que a la secundària.

Els mestres decideixen "penjar els hàbits" i abandonar les aules amb més freqüència ara que fa uns anys. Les escoles cada cop jubilen menys professors, perquè abans d'acabar la seva vida professional molts ja s'han escapat cap a altres feines a l'Administració o a l'empresa privada. El poc prestigi social de la tasca docent i el cansament acumulat al llarg dels anys, a més d'unes condicions laborals que milloren molt a poc a poc, fan que el fracàs escolar no el pateixin només els alumnes... 

El cicle professional d'un mestre es pot resumir així: els primers anys solen ser els més conflictius... La situació òptima és la dels professionals que porten entre cinc i deu anys en exercici, ja que disposen de prou experiència i encara se senten motivats per la feina. A partir dels quinze anys, els mestres acostumen a entrar en una etapa de decadència. És en aquest període quan  es registren més casos d'abandonament.

pd 471

AVUI, dimecres, 15 de juny de 1988

CASALDÀLIGA ARRIBA AVUI AL VATICÀ I NO ÉS FÀCIL QUE VEGI EL PAPA

Marià Franch Jofre

... Pere Casaldàliga, un bisbe poeta d'origen català que des de fa vint anys treballa a la regió brasilera del Mato Grosso, entregat a una vida exclusivament dedicada als pobres,..., és un dels grans defensors de la compromesa teologia de l'alliberament ...

... la "militància social" i la praxi alliberadora d'aquest "magnífic testimoni de la vida que ha donat sentit a la seva fe mitjançant les seves obres socials i els seus poemes"  diu Eduard Bonín...

...

... s'ha caracteritzat per la seva posició crítica envers alguns sectors de l'Església, per la seva defensa dels camperols, els indígenes i altres marginats. Ha promogut les comunitats de base a la seva diòcesi. La singularitat de la seva posició li ha causat no poques dificultats i amenaces.

Els valors principals de la seva concepció religiosa són en el seu "Decàleg de l'home nou", on afirma que és necessària una actitud crítica enfront els valors falsos de la societat.

pd 470

AVUI dimecres, 15 de juny de 1988

LA VAGA NO HA TRANSVASAT NENS DE L'ESCOLA PÚBLICA A LA PRIVADA

Joan Armengol

La vaga de mestres de l'ensenyament públic, que ha durat tres mesos i amenaça de continuar el curs que ve, no ha influït en els pares per treure els seus fills de les escoles de l'Estat i portar-los a les privades.

Les dades oficials de matriculació de pre-escolar i EGB a Catalunya indiquen que el nombre d'alumnes a les escoles públiques serà molt similar als anys anteriors i només baixarà lleugerament a causa de la davallada en els índex de natalitat. Les autoritats educatives catalanes tampoc han detectat cap transvasament de nois d'instituts de batxillerat a centres privats.

...

Aquestes afirmacions contrasten amb els comentaris (especulacions) de mestres, pares i patronals de l'ensenyament privat sorgides durant els últims dies de la vaga de professors...

pd 469

EL MÓN / 297  31/12/87

L'EDUCACIÓ EN EL DISCURS POLÍTIC

Salvador Auberni

(Una altre resposta en referència a les declaracions de Jordi Pujol, a l'acte de cloenda de les III Jornades d'Ensenyament de CDC)

... Jordi Pujol va deixar ben clar que el govern de la Generalitat no pensa fer cas de les veus en contra de l'escola privada i a favor de l'escola pública, ja que l'escola privada acull el 40 per cent dels alumnes catalans i, a més, dóna un ensenyament de qualitat. Com a prova d'això va afirmar que els líders dels partits que reclamen l'escola pública porten els seus fills a la privada.. 

...

... millorar l'escola pública vol dir elevar el nombre de mestres, vol dir la introducció oficial dels especialistes a l'escola (música, plàstica, educació física), dotar-la de serveis psicopedagògics, preveure el reciclatge dels mestres dins el sistema..., vol dir disminució del nombre de nens per aula,...

...

A nosaltres la paraula treballador ens mereix molt respecte perquè implica activitat,responsabilitat, honestedat, en definitiva, professionalitat. Cal recordar també que ser "treballador" és un dels valors tradicionals de la nostra terra. Doncs bé, encara que a nosaltres, personalment, ens agradi més el terme mestre, no hem de pressuposar que la defensa de l'altre terme signifiqui abandó de les responsabilitats...

...

Si repassem les declaracions que hem anat comentant, sense gaire esforç podem concloure que la qualitat del producte educatiu és en l'escola privada, i els mals mestres, en conseqüència, la baixa qualitat, el mal producte educatiu, es troba en l'escola pública... doncs: No és això, companys, no és això.