pd 771

EL PUNT / Dilluns, 30 de gener de 1995

IMPOSSIBLE D'OBLIDAR

Dolors Bellés

Fa cinquanta anys els soldats del primer front ucraïnès van entrar al camp d'Auschwitz

El 27 de gener de 1945 l'exèrcit roig va arribar a Auschwitz, el camp de concentració més gran construït pel Tercer Reich en territori polonès. Quan els soldats van entrar al camp van quedar horroritzats. Van trobar-se milers de cadàvers apilonats, que els nazis no havien tingut temps de cremar, i espectres humans. La setmana passada es va commemorar el cinquantenari de l'alliberament del camp d'extermini d'Auschwitz, símbol de la intolerància humana, que cal no oblidar perquè mai no es torni a repetir l'holocaust.

...

L'holocaust va ser organitzat tècnicament per Eichman, seguint les ordres estrictes de Hitler i de Himmler, cap de les SS. Tot i que les ordres procedien de les altes instàncies del Tercer Reich, tots els estaments de la societat alemanya hi estaven també implicats. El govern, perquè donava les ordres; els juristes, perquè dictaven les lleis racistes; els funcionaris del registre civil, perquè facilitaven els noms dels jueus; la policia, perquè detenia les víctimes; i les entitats bancàries, perquè els embargaven els comptes. L'horror d'Auschwitz no va ser només els crims que s'hi van cometre, sinó la complicitat, en nom de la puresa racial, d'una part de la societat europea.

...

pd 770

EL PUNT / Dijous, 9 de juny de 1994

L'ALTRA NORMANDIA

Natàlia Molero

Normandia: unes imatges de cine antic en blanc i negre, unes barques escapçades de popa amb un munt de joves carregats amb motxilla i casc militar que es llançaven a l'aigua en aquella primavera inestable. Després ha vingut la resta: el valor, la gran escabetxada del Dia D, les veritables raons de l'exèrcit aliat, o sigui la por a Stalin. Més ben dit, la por de Churchill a Stalin. Curiosament la mateixa por que els va impedir d'ajudar la República espanyola pocs anys abans, en aquell assaig general que va ser la Guerra Civil (Espanyola).

La mateixa raó és la que allibera i condemna, quina paradoxa! L'oncle Joe, tal com els anglesos anomenaven Stalin, no estava disposat a deixar ni un sol mil·límetre conquerit, de manera que no es podia córrer el risc que l'exèrcit roig s'anés quedant trossets d'Europa avançant des del front oriental. Calia obrir un nou front; els cossos especialment preparats, els espies dobles i una inusitada fortuna en preveure un petit període de calma enmig del gran temporal que afectava les costes normandes aquell 6 de juny van acabar-ho de fer possible: el Tercer Reich tenia els dies comptats. Ara, en les commemoracions, el príncep d'Edimburg espera a l'altra riba, cinquanta anys després que la família reial tingués treballs a dissimular la seva fascinació pels uniformes nazis... 

De tota manera, Normandia va significar l'anorreament de l'horror nazi. Quan el Dia D a Bòsnia?

pd 769

EL PUNT / Dijous, 9 de juny de 1994

EL DIA D (i 2)

Víctor Mora

...

A l'Europa d'aquells anys, només va brillar una primera llum d'esperança quan la Wehrmacht alemanya va ser encerclada i esclafada pels soviètics a Stalingrad. Aquella derrota nazi va marcar el principi de la fi. I el desembarcament de Normandia, el 6 de juny de 1944, havia de ser el cop definitiu. Si som lliures avui dia, ho devem en bona part als molts soviètics i nord-americans que van lluitar i morir per la democràcia.

... El dia D, Europa va recuperar la identitat cultural. Va deixar de funcionar al dictat del Berlín nazi. També va recuperar les llibertats d'una democràcia que mai no s'eixampla tant com s'hauria d'eixamplar, però que és democràcia al capdavall. 

Però com va dir profèticament en acabar la guerra un dels intel·lectuals exiliats: "Homes, vetlleu! El ventre d'on ha sortit la bèstia és encara fecund!". Això en va fer riure uns quants, del tipus dels post-moderns que avui confessen no emocionar-se amb "La llista de Schindler", o dels neofeixistes que emprenen caceres de bruixes contra els progressistes locals. Però el temps li ha donat la raó: els feixistes tornen. La història no es repeteix. Però tenim el mateix sistema social d'on va sortir la bèstia: crisi, atur, nacionalisme exacerbat, rapacitat encastellada, desesperació i desorientació... L'exhortació a mostrar-se vigilants és encara ben vigent.

pd 768

EL PUNT / Dijous, 9 de juny de 1994

EL DIA D (1)

Víctor Mora

... els primers anys 40, quasi tots els països de l'Europa Occidental van caure en mans dels nazis i els seus titelles... Prou sabem que a Portugal hi manava un autòcrata feixistitzant i que, a Espanya, Franco havia arribat al poder gràcies a Hitler i a Mussolini (i als sectors més antropòfags del gran capital internacional, que ja havien, abans, esponsoritzat el Führer i el Duce perquè paressin els peus a milions de persones, desesperades per l'atur i la crisi, que podien seguir el camí de la revolució).

...

En aquells dies, els europeus no considerats "aris purs" pels il·lustres imbècils amb títol de professor, que es dedicaven a mesurar cranis amb propòsits racistes, estaven destinats a anar a parar, tard o d'hora, als camps de concentració. Eren edificacions ben construïdes, fetes per durar, en algunes de les quals grans empreses capitalistes explotaven treballadors en òptima competitivitat: eren esclaus.

Generacions senceres d'europeus (jueus, gitanos, discapacitats, homosexuals, antifeixistes, comunistes, cristians, membres de sectes religioses, etcètera) haurien descobert una molt particular "identitat cultural", en sentir xiular el Zyklon B a les cambres de gas que diversos d'aquells camps tenien. Això de les cambres de gas, avui ho nega tot un moviment neonazi que busca reclutar gent jove a qui l'atur, la corrupció, la crisi i la desigualtat social sempre creixent, malgrat els canvis del canvi, ha indignat i desorientat.

...

pd 767

AVUI  divendres 1 de setembre de 1989

LA II GUERRA MUNDIAL FA 50 ANYS

EL NAZISME, UN MALSON QUE VA COMMOURE ELS CINC CONTINENTS

Jordi Garcia-Petit

...

I, a l'últim, les víctimes, els morts de la guerra, la conseqüència autènticament irreparable. Esborrona pensar que la guerra a Europa, la guerra que Hitler va començar el 1939 com una aposta brutal però que presumia controlable, va fer no menys de 40 milions de morts dels quals més de 5 milions foren alemanys. Hi ha qui encara ho troba un preu desproporcionadament favorable a Alemanya, com si els plats d'aquesta balança es poguessin equilibrar.

No escatimem el nostre respecte per totes les víctimes (d'una banda i de l'altra) de la guerra més devastadora del segle XX, i restem convençuts que serà la darrera en terres europees.

pd 766

EL PERIÓDICO 1 de setembre de 1989

ELS TANCS DE HITLER ENVAEIXEN POLÒNIA I DESFERMEN LA GUERRA

José María Perceval

L'1 de setembre de 1939, a les 4.45 hores, sense (prèvia) declaració de guerra, les tropes alemanyes violaven la frontera de Polònia... Els "panzer" germànics foren ajudats per l'acció prèvia de l'aviació, la Luftwafe, que arrasava objectius civils i militars... Heroica  i abandonada, Varsòvia resistí 17 dies els atacs del poderós exèrcit invasor. La Segona Guerra Mundial havia començat.

pd 765

EL PAÍS, 8 d'agost de 1985

HIROSHIMA, 40 ANYS DE LA BOMBA ATÒMICA

El 6 d'agost de 1945, avui fa 40 anys, a les 8:15 es produïa a Hiroshima la segona explosió nuclear de la història de la humanitat. En prou feines vint dies abans, en un desert perdut dels Estats Units, havia esclatat per primer cop una bomba atòmica. Però aquesta vegada la fabulosa alliberació d'energia produïda per una reacció atòmica en cadena s'efectuava en una zona habitada i, amb això, no només morien de cop i volta 136.989 civils indefensos i quedava anorreada una ciutat, sinó que canviava radicalment la història de la humanitat. Fa 40 anys que els éssers humans som capaços de destruir-nos a nosaltres mateixos  com espècie. Amb l'holocaust de Hiroshima, i tres dies després el de Nagasaki, la humanitat sencera entrava en disposició de percebre clarament aquest terrible progrés.

EL DIA DEL BOLET

Anthony Burgess

El món no ha tornat a ser el mateix des d'aquell dia. Ara tenim l'oportunitat de despertar-nos diàriament amb el sentiment que la  humanitat es pot esborrar a sí mateixa de la faç de la Terra només pitjant un botó. Aquest sentiment no existia abans d'aquell 6 d'agost de 1945. Però la vella bomba de fa 40 anys no els sembla als nens d'avui en dia, que la veuen en documentals, el presagi d'un futur terrible. És gran, però acollidora i familiar, com els nazis i com Glenn Miller. Hem progressat molt des d'aleshores. Hem aprés a viure amb la bomba i amb la idea de tenir un arma que ens fa por usar.