5 de setembre del 1976, demà farà 50 anys. Cinc de la tarda. Els oients
de l'FM de Ràdio Barcelona senten la veu d'un locutor decidit però
responsabilitzat que els saluda des del Camp Nou. Està a punt de fer
servir el català per narrar un partit de futbol. Serà la primera vegada
des de la Guerra Civil. Com que totes les altres emissores transmeten en
castellà, l’emissió s’anuncia amb el nom de “Futbol en català”. No fa
ni deu mesos que ha mort Franco, l’Avui ha sortit al carrer a
l'abril i Ràdio 4 començarà les emissions al desembre. Hi ha un desig
col·lectiu que la llengua ocupi l'espai que ha tingut prohibit...
Gairebé ningú no ha sentit mai en sa vida un partit narrat en català. De
cop i volta, la llengua de casa resulta que també serveix per
transmetre el Barça...
Mig segle després, ningú no s’anuncia explicant que fa el futbol en
català perquè es dona per descomptat. I aquesta naturalitat és deutora
d’aquells pioners rigorosos, ambiciosos, innovadors...
"La gent que parla a la ràdio ha de parlar bé. Mai no havia estat tan emocionat. Tinc ben bé la sensació que estic fent alguna cosa més que transmetre uns partits de futbol”. (Joaquim M. Puyal)
Exactament, Quim. Estaves fent història.
