pd 877

​ARA diumenge, 13 d'octubre del 2013

ENS TOCA A NOSALTRES (i 2)

Toni Soler

(...continuació)

 

​... El catalanisme no té exèrcit però ha de ser capaç de portar la seva força democràtica cap a una fase tan pacífica com sempre, però més - diguem-ne - executiva. La majoria sobiranista del Parlament ha de saber que entre les eines que té per defensar el seu mandat hi ha la voluntat de la gent per fer que el seu vot es respecti. En l'últim segle hem vist vagues generals, tancaments de caixes, insubmissions diverses davant de lleis injustes... No goso dir quina és l'eina que necessitem, però sí que estic convençut que, per la nostra desgràcia - i per la seva vergonya -, els nostres vots segurament no seran suficients.

pd 876

​ARA  diumenge, 13 d'octubre del 2013

​ENS TOCA A NOSALTRES (1)

Toni Soler

Hem de deixar de preguntar-nos per què i concentrar-nos en el com. Hem fet un inventari molt complet dels motius que ens apressen a tenir un estat. I ho hem fet tan bé, que el sobiranisme s'ha ensenyorit del carrer, l'opinió pública i el Parlament en un temps rècord...
...

Parlem, doncs, del com. Miquel Puig advertia ahir dels riscos d'una declaració unilateral (DUI), no pactada amb Espanya. I tanmateix, és possible una cosa sense l'altra?... ¿Una declaració unilateral del Parlament de Catalunya forçaria el govern espanyol a negociar? ¿Obligaria la Unió Europea a intercedir? Potser sí. ¿Però si Rajoy es fa el sord, què passarà? ¿El govern català tindria eines per exercir l'autoproclamada sobirania? ¿Tindria eines per bloquejar o erosionar la sobirania espanyola sobre el territori català? ¿ O ens quedaríem sols i de dol amb una república de joguina, ignorada pels nostres veïns?

... Cal que el govern català i els partits compromesos amb el procés es preparin per jugar fort, en la mesura que puguin... Cal que la gent entengui que s'acosta una nova fase en què la simple mobilització a la catalana ("cívica, festiva, familiar") potser no serà suficient...

(continuarà...)

pd 875

​ARA diumenge, 13 d'octubre del 2013

CIUTADANS, CADA COP MENYS PROGRESSISTES

​Marc Colomer​

C's va néixer com a alternativa espanyolista al PSC. Tot i això, cada cop rep més vot del PP -

​​

sobretot des que els populars governen a Madrid-, cosa que l'ha fet girar a la dreta.

Drets dels immigrants

C's va defensar en una moció retirar la targeta sanitària als immigrants irregulars, com fa arreu el PP. Ha exigit també, com els xenòfobs europeus, prohibir el burca.

Fiscalitat progressiva

Ciutadans s'ha oposat a tots els augments impositius pactats per CiU i ERC per evitar retallades, també als més progressius i als de la banca, amb l'excusa que rebutgen més tributs sense pressupostos.

Drets civils i laborals

Els seus diputats van votar en contra d'indemnitzar els ferits amb pilotes de goma i de no aplicar en els empleats públics la reforma laboral. I s'han abstingut en el rebuig a la reforma regressiva del dret a l'avortament que prepara el PP.

Privilegis i control d'elits

En la llei de transparència, C's s'ha oposat juntament amb el PP a crear un registre de lob

​​

is. Ha votat en contra també de prioritzar l'escola pública als concerts de centres d'elit.

Lluita contra el feixisme

Tots els grups menys PP i C's han votat instar a il·legalitzar els grups ultra partidaris de la violència.

pd 874

​ARA  diumenge, 13 d'octubre del 2013

CIUTADANS CREIX SOBRETOT CAP A LA DRETA
 Jordi Muñoz

​Ciutadans va sorgir d'ambients més o menys progressistes desencantats amb el que consideraven una deriva massa nacionalista del PSC, que llavors pactava amb ERC en el tripartit i votava un nou Estatut, i va ser apadrinat per alguns destacats membres de la Gauche Divine barcelonina. És cert que sempre ha tingut un peu a cada banda i ha jugat a la indefinició, però amb el pas del temps el partit d'Albert Rivera ha anat perdent el perfil vagament esquerranós que tenia. Gestos com el fitxatge de Carina Mejías (exdiputada del PP), o la presència habitual del seu líder als mitjans de comunicació de la dreta espanyola els han anat escorant a poc a poc cap a la dreta. Els seus votants també tenen avui un perfil més conservador que el del 2006. Llavors gairebé la meitat del seu electorat s'ubicava a l'esquerra, mentre que avui només un de cada quatre votants de Ciutadans s'autodefineix com a d'esquerres.

pd 873

​MERIDIANO DOS MIL EPOCA II Núm. 13 - 1976?

EL FEDERALISME OBRER DE LA C.N.T.

​Luís Edo i Jose Luís Taberner

L'articulació orgànica de la dinàmica autogestora constitueix el federalisme. La base del federalisme és l'autonomia (del grup, de l'associació ciutadana, del sindicat, etc.), per la qual cada conjunt té completa independència en llur desenvolupament i maduració. Si a l'autonomia hi ajuntem com a conseqüència de la projecció externa del grup, la solidaritat, desemboquem d'immediat en el Federalisme.

D'un grup autònom amb dinàmica interna autogestora, que adquireix vincles de solidaritat amb altres grups afins concertant accions i tàctiques, direm que és federalista i en llur plenitud llibertari.

Al nostre país fou la CNT (Confederació Nacional del Treball), organització llibertària dels treballadors, l'única estructura que va seguir la normativa federalista de classe...
...

L'autogestió és una crida a l'autoregulació i a l'auto-desenvolupament de l'ésser humà i de les agrupacions en que s'organitza.
...

Queden lluny de l'acció directa totes les connotacions de violència i terrorisme que li han col·locat uns i altres per desprestigiar-la.
...

La classe obrera necessita la unitat sindical per lluitar amb possibilitats d'èxit contra les estructures capitalistes. Ara bé, la unitat sindical, per a nosaltres, no pot ser imposada per decret o manipulada per interessos interclassistes...

pd 872

​MERIDIANO DOS MIL - EPOCA II - núm. 13 - 1976?

LA INTERVENCIÓ POLÍTICA DE LA U.G.T. 

Pablo Castellano

Els dies 12, 13 i 14 d'agost de 1888​, a la ciutat de Barcelona quedà constituïda la U.G.T. d'Espanya, com a central sindical, agrupant en ella quaranta-quatre societats obreres i amb un cens inicial de quatre mil sis-cents seixanta-vuit afiliats. Amb aquest congrés constituent veia Pablo Iglesias acomplida la feixuga feinada de desenes d'anys de treball.

Durant 44 anys la U.G.T., celebrà regularment tots els seus congressos fins el XVII, celebrat a Madrid, l'octubre de 1932, i que va ser el darrer fet en territori de l'estat espanyol, en situació de legalitat.

Des de 1936 fins a 1976, any que es farà el XIII Congrés dels que s'han fet a la clandestinitat i la il·legalitat, la U.G.T. ha mantingut vius llurs principis fundacionals que són els que millor defineixen les seves característiques:

• central sindical...
• central obrera...
• sindicat de classe...
• sindicat democràtic...
• sindicat políticament inspirat en la lluita de classes, però independent de ...
• central sindical unitària...

pd 871

​MERIDIANO DOS MIL EPOCA II núm. 13 - 1976?​

​LA "CARTA" DE LA U.S.O.

​Josep M. de la Hoz i Francisco Giménez

La USO (Unió Sindical Obrera) neix entre l'any 1959-60. Llurs iniciadors són treballadors protagonistes de les grans lluites de la mineria asturiana i de la metal·lúrgia d'Euskadi. El moment històric en que apareix la USO i la seva "carta" es caracteritza per un buit organitzatiu i ideològic del moviment obrer com a conseqüència de la guerra civil: els nous sindicalistes havien de començar a reconstruir les bases organitzatives i ideològiques del nou moviment obrer a partir pràcticament de zero, en trobar-se desvinculats de tota la rica experiència de els organitzacions obreres de masses anteriors a la guerra, que ara es trobaven arraconades a l'exili, esperant el final del règim, aïllades de la nova realitat econòmica i obrera que hi havia a l'interior i per tant, incapaces d'orientar i impulsar els nous lluitadors que anaven sorgint. A més cal afegir les escasses fonts de formació ideològica que en aquells moments eren a l'abast dels treballadors.

La "carta" és substancialment un conjunt de principis que serviren per aglutinar a molts lluitadors. Aquests principis eren:

• el rebuig i la incompatibilitat amb el sistema capitalista
• l'afirmació d'un socialisme democràtic, basat en l'autogestió i la propietat social dels mitjans de producció i de canvi
• la planificació econòmica descentralitzada, com a meta
• el paper polític que ha d'exercir el sindicalisme
• l'afirmació d'un sindicat de masses i revolucionari "que no ens proporcioni només un major confort de vida"
• la voluntat d'unitat com a objectiu històric indefugible del moviment obrer, que es concretava en la creació de la gran Centra Sindical Democràtica de Treballadors...