pd 1233

"Punts forts: Coneixement internacional... Reconeixement del problema... Polítics valents: què estem disposats a fer  nosaltres, la societat civil?... Un dret inalienable... Pacifisme: els processos entre democràcies s'han de resoldre mitjançant la pressió pacífica. Als carrers, si convé. Fent servir totes les eines. Però sense desordres ni violència. La constància calmosa és un valor fonamental."

Xavier Roig

pd 1232

"Tristesa, dolor, aclaparament, angúnia, desengany, desconsol, sofriment i torbació, però sobretot furor, ira, enuig, còlera, fúria, ràbia, i no sé quants substantius més que ara mateix, de tan indignat com estic, no em surten, davant de tanta injustícia, tanta venjança i tanta extralimitació. És una vergonya, una ignomínia, i n’estem farts, tips. Ja n’hi ha prou! Què s’han cregut?"

Xevi Xirgo

pd 1231

"Aquells que militaven a Convergència o la votaven no tant pel seu caràcter nacionalista i/o sobiranista sinó perquè hi veien un partit liberal, centrista, reformista, moderat,... etcètera, van començar a distanciar-se'n des que van percebre que l'aposta per la independència anava de veres."

Joan B. Culla

pd 1230

" Pobre PDCat!...des de finals del 2012 aquell acreditat partit d'ordre va abraçar la reivindicació més subversiva, més inquietant per a una porció del món dels diners, més desestabilitzadora de l'statu quo que hom pogués imaginar: la independència de Catalunya."

Joan B. Culla

pd 1229

" Algú ni d’esquerres, ni de dretes sinó tot a la vegada segons bufi el vent. Algú capaç de dir, en un primer moment, que no anirà a la festa, per, un cop vist que a la festa hi ha barra lliure, declarar que la festa l’organitza ell i posar-se a la caixa a cobrar entrades."

Empar Moliner

pd 1228

"Ahir, al voltant de Sànchez, van sonar quatre paraules gruixudes com quatre riallades cruels: "risc de reiteració delictiva". Les va pronunciar el poder omnipotent de l'estat que fa i desfà. Desfà la democràcia, concretament."

Antoni Bassas

pd 1227

​El factor Puigdemont. Sebastià Alzamora

"Paradoxa: un polític es compromet amb la ciutadania a dur a terme allò que han votat i demanat al carrer, i no claudica ni es desdiu de dur-ho a terme... Aquest hauria de ser el comportament que s'hauria d'esperar d'un polític, però, quan això succeeix, resulta que és "imprevisible"... els altres polítics n'esperaven una altra cosa. I això és el que resulta preocupant."