c l'Oblit 65

Des de la fundació d'Israel, els historiadors parlen d'entre deu i quinze guerres i d'infinitat d'altos els foc que sempre han acabat igual

1948-49  Guerra araboisraeliana, Guerra d'Independència per als israelians, Nakba (desastre, en català) per als palestins.

1956 Crisi de Suez.

1967 La guerra dels Sis Dies va alterar el mapa de la regió: Israel va derrotar els exèrcits àrabs, va ocupar Cisjordània, Jerusalem Est i Gaza

1969-1970 La guerra d'Attrition va enfrontar Israel i Egipte entre el març del 1969 i l’agost del 1970, com a continuació de la guerra dels Sis Dies.

1973 Guerra del Yom Kippur. Egipte i Síria van atacar Israel per sorpresa per recuperar el territori perdut.

1987  Dins dels territoris ocupats, la Primera Intifada, una revolta popular contra el domini israelià a Cisjordània i Gaza.

2000-2005 La Segona Intifada, molt més violenta, va esclatar arran de la visita d’Ariel Sharon a l'esplanada de les Mesquites i va provocar milers de morts.

2007  La presa de poder de Hamàs a la Franja de Gaza va obrir una nova sèrie de guerres curtes i devastadores

2021  El mes de maig un nou enfrontament de només onze dies va tornar a devastar Gaza

Israel i Palestina: set dècades de guerra i treves trencades, Quim Aranda 11/10/2025

c l'Oblit 64

 

Israel bloqueja l'accés d'ajuda a Gaza tot i l'alto el foc

Israel només ha permès l'entrada de 94 camions diaris de mitjana, quan el pacte eren 600 diaris

Les ONG internacionals denuncien que, malgrat l'alto el foc, Israel està "rebutjant de manera arbitrària" l'entrada d'ajuda humanitària dins de Gaza​... Segons dades de l'ONU, Israel ha autoritzat una mitjana de 1.011 tones d'ajuda (o 94 camions) diàries... La xifra, però, està molt lluny dels 600 camions diaris que estaven previstos en virtut de l'alto el foc pactat a principis de mes. Ja des del primer dia, el govern de Benjamin Netanyahu va reduir la xifra pactada a 300 argumentant que Hamàs no estava lliurant tots els cadàvers d'ostatges en els terminis pactats, però ni tan sols aquests 300 s'han complert... la mateixa setmana que el Tribunal Internacional de Justícia de l'ONU ha dictaminat que Israel està obligat, sota la llei internacional, a deixar entrar ajuda humanitària dins de Gaza. El tribunal ha advertit el govern de Netanyahu que no pot continuar utilitzant la fam com a arma de guerra...

ARA 25.10.2025

c l'Oblit 63

Gaza: la guerra continua amb un altre nom (i 2)

La narrativa de l'alto el foc és l'instrument perfecte per a aquesta coartada: converteix cada crim en una excepció i cada excepció en rutina. La neteja ètnica deixa de ser un estat extraordinari per convertir-se en un model de govern. Israel destrueix, imposa les condicions de la treva, acusa de trencar-la i torna a destruir. El cicle es repeteix fins que el món el percep com a normalitat.

Però sota la runa continua havent-hi una societat que no es rendeix. Les mares que continuen buscant els seus fills, els metges que operen sense llum, els joves que documenten cada crim, però també aquells que decideixen casar-se i celebrar altres esdeveniments… Tots ells sostenen una política de l'existència.

La veritable reconstrucció no començarà amb conferències ni amb fons, sinó amb justícia. Mentre els responsables continuïn impunes, tota “transició” serà una continuació del crim per altres mitjans. Europa ho hauria d'entendre: no hi ha neutralitat possible quan un genocidi s'executa a plena llum i es fa dir “treva”.

Gaza no viu una postguerra ni tampoc ho farà d'aquí uns mesos. Viu la sofisticació de la guerra. Han canviat el vocabulari i els gestors, però la violència continua intacta... cada vegada que acceptem un nou bombardeig com una simple “resposta”, també participem en l'obra final del genocidi: fer que sembli raonable.

Itxaso Domínguez de Olazábal

31/10/2025

 

c l'Oblit 62

 

​Gaza: la guerra continua amb un altre nom (1)

Gaza no viu un alto el foc, sinó una pausa administrada de la violència. Aquesta setmana, Israel va tornar a bombardejar la Franja al·legant que Hamàs havia violat la treva.​.. El llenguatge de l’“aturada de les hostilitats” compleix una funció política: disfressa la continuïtat del genocidi amb tecnicismes diplomàtics. Israel mata i culpa l'enemic d'obligar-lo a fer-ho; els governs occidentals lamenten “l'escalada” sense anomenar l'agressor; molts mitjans repeteixen la narrativa de la “violació de la treva”, com si existís una simetria entre colonitzador i el colonitzat... A Gaza, la vida segueix sota el foc. Des que es va anunciar l'alto el foc, els atacs no s'han aturat: desenes de persones assassinades, milers sense accés a menjar ni a medicines, i un territori on cada desplaçament pot ser l'últim... 

Els governs de la regió que fa un any denunciaven la massacre (encara que sense accions de pes per aturar-la) avui contribueixen a la seva gestió. Igual que Occident, finançaran la “reconstrucció” –en la qual molts es faran d'or– sense exigir responsabilitats. Prefereixen parlar de governança que de justícia... 

Itxaso Domínguez de Olazábal

31/10/2025

c l'Oblit 61

 

Israel expulsa 20.000 palestins del camp de refugiats de Jenín i el converteix en una base militar

Des del passat gener, l'exèrcit israelià ocupa el camp de refugiats de Jenín, després d'expulsar els 20.000 palestins que hi vivien, i ara l'han convertit en una base militar on les tropes s’han entrenat per a la guerra urbana de Gaza....

L’operació per buidar el camp de Jenín –que ha passat desapercebuda sota l'ombra del genocidi de Gaza– va començar el 21 de gener, l'endemà de la investidura de Donald Trump i durant el primer alto el foc a Gaza​...

Cristina Mas​​  20/10/2025

lliVre 33 Ocell de bosc

Es parla poc de l'amor dels avis. Potser perquè es considera un tema menor, domèstic, crepuscular. No crec que pugui haver-hi un goig més gran. Arribem massa joves a la paternitat, sense experiència vital, en plena competència amb l’entorn, amb un delit d’èxit professional clavat entre cella i cella, amb una gran necessitat d’hissar al cor de la societat la bandera del nostre ego. Dediquem poc temps a educar i a pensar en els fills, més enllà de satisfer-ne les necessitats diàries i peremptòries. En canvi, s'arriba a la condició d’avi amb l’aprenentatge de la decepció fet i digerit, gairebé sense recances, temors o ressentiments.

(...) Ser avi és la culminació de la vida. Una culminació que arriba paradoxalment quan comences a declinar. Ja no competeixes amb ningú. Res del que anys enrere et semblava essencial et fa córrer. Pots dedicar-te a vetllar-los els passos, a regalar-los temps, contes, tendresa; i a regalar-te a tu mateix el goig de veure’ls créixer (...).

L'amor eròtic tendeix a la possessió. L'amor als fills tendeix a la projecció pròpia, que també és possessiva. Quan estimes un net, tu desapareixes. (...) És l'únic amor que en comptes de deixar cicatrius, les guareix”.

Ocell de bosc, Antoni Puigverd (pàg. 30-31)

 

Contra l'oblit 60

 ​"No marxarem: no tenim on anar"

"Hem de quedar-nos aquí perquè la gent ens necessita", explica a l'ARA en un missatge de WhatsApp el sindicalista Fayez Elemare...

Però no tothom està en condicions de marxar. Hi ha malalts, ancians i criatures que no poden recórrer 15 quilòmetres sota les bombes i amagar-se dels franctiradors per arribar al sud, que tampoc no és segur i no hi ha espai ni per plantar una tenda. Els palestins s'enfronten amb la decisió impossible de fugir cap a camps de desplaçats on els espera només la fam i les bombes o quedar-se a la ciutat, on l'exèrcit israelià, com constatava divendres l'ONU, està destruint tot el que fa possible la vida.

“Ens enfrontem amb l’infern mateix. Això és una neteja ètnica i un genocidi davant dels ulls de tot el món”, diu Abu Warda​, un estudiant d'enginyeria electrònica de 22 anys​...

​21.09.2025