pd 247

PUNT DIARI, dijous 29 de març de 1984

PERTORBACIONS QUE CAUSA LA TV EN EL NEN

Agustí Casanova i Masferrer

En el món modern la televisió forma i deforma l'opinió pública, la sensibilitat de les multituds, els gustos, les preferències, l'escala de valors de tot un poble...

... pertorbacions psíquiques que el mitjà (independentment del missatge) origina:

• Patologia de la memòria: afàsies.
• Aïllament de l'infant televident.
• Demolició de les figueres paternes.
• Desviació d'afectes.
• La tele crea passivitat.
• Perjudica la imaginació.
• Certa paràlisi intel·lectual.
• Misèria de lèxic del nen televisiu.
• Visió partidista del món.
• La tirania del nen televisió.
• La tele crea addicció.

pd 246

PUNT DIARI, dimecres 14 de març de 1984

LA INDEFENSIÓ DEL NEN DAVANT LA TELEVISIÓ

Agustí Casanova i Masferrer

... La televisió és un autèntic perill per a la societat infantil i adulta. Els pares i educadors han de prendre actituds clares i contundents davant la influència negativa de la televisió en la conducta de la mainada... és una droga cultural - la veritat, dubto que sigui cultural en sentit rigorós - que crea dependència... crea hàbit, mal hàbit, que vol dir vici... vessa sistemàticament sang, mentides, suborns publicitaris amb promeses que s'incompliran....

...

Els xiquets, davant la tele, hipnotitzats per la tele, que domina la seva voluntat i intel·ligència, mantenen una actitud passiva, en un silenci total: incomunicats. Es fan conformistes i submisos al món tecnocràtic. Perden el poder crític, puix la televisió, amb el seu poder persuasiu, basat en el so i la imatge, aconsegueix convèncer-los de tot allò que els ideòlegs perversos volen. Als nens se'ls proporciona una moral, una estètica, una sociologia, una filosofia de l'existència: una cosmologia única i excloent....

pd 245

AVUI, dissabte 2 de març de 1991

UN MINUT D'ALEGRIA

Néstor Luján

El 1936, els ciutadans francesos reien dinou minuts per dia; el 1980, aquest temps dedicat a la rialla es va reduir a menys de la meitat, sis minuts quotidians d'alegria. L'any passat tan sols un fugitiu i pobre minut fou dedicat a l'alegria. No pot ser més trist aquest final del segle XX a França...

A tot això s'afegeix l'opinió dels metges que consideren que la rialla és una teràpia perfecta: s'incrementa el nombre de glòbuls sanguinis, els reflexos condicionats guanyen en sensibilitat, augmenta l'apetit i acreix la resistència davant les malalties. Afegeixen que seixanta segons de riure desfermat equivalen exactament a quaranta-cinc minuts de monòtona gimnàstica...

pd 244

AVUI, 11 de desembre de 1989

TRENTA SUPERCIUTATS INDUSTRIALITZADES HAN PERDUT MILERS D'HABITANTS EN QUINZE ANYS

J. Subirà

La població mundial s'acumula a les grans àrees urbanes de tots cinc continents.

Fort creixement demogràfic a les urbs del Tercer Món.

Més de trenta superciutats del Primer Món  i el Segon Món han perdut habitants entre l'any 1970 i el 1985. A les macrociutats del Tercer Món, en canvi, hi ha hagut un creixement galopant...

...

Als països més rics, com els EUA, la minva del cens del terme municipal de ciutats grans se sol compensar amb augments a les àrees metropolitanes corresponents...

...

A les ciutats d'Àsia, Àfrica i Amèrica Central o del Sud, els índex de creixement són extraordinaris... (en algunes) el factor de riquesa creat pel petroli ha estat decisiu per atreure població nòmada o mà d'obra estrangera. A les altres, el creixement vertiginós és un signe d'amuntegament humà farcit de misèria...

pd 243

AVUI, .... 1991?

¿CULTURA RURAL?

Agustí Alcoberro

" A finals del segle XX, quan els pagesos de la Segarra llauren amb un tractor amb aire condicionat i a Cal Batllevell de Malpui s'ha instal·lat una antena parabòlica, la distinció entre urbà i rural no té gaire sentit" (Pep Coll)

...

I és que la urbanització del món rural - la penetració de la cultura urbana - és, avui, a Catalunya, una realitat innegable...

Desenganyem-nos: el temps de l'autoconsum, del pagès que sembrava i plantava un xic de tot, és ben mort i enterrat...

Avui els pobles estan immersos en un procés significatiu de deshumanització. La gent ja no es coneix, com abans. I, de fa força anys, els diumenges a la tarda, els carrers de qualsevol petit poble són totalment deserts - sovint no hi queda ja ni un cinema per a la mainada...

La cultura rural, si existeix, és ja patrimoni exclusiu dels historiadors, dels antropòlegs - que s'afanyen a guardar-la en museus etnogràfics -, d'un grapat cada dia més escàs de vells i d'algun novel·lista rural que situa les seves històries en temps més o menys antics - per fer un exercici, literàriament molt rendible, de nostàlgia...

pd 242

el Periódico de l'Estudiant, novembre de 1994

LA FAM UN PROBLEMA DE MALA DISTRIBUCIÓ

M. de la Serna / S. García

Hi ha llocs on es passa gana i n'hi ha on es llença el menjar, i tanmateix la producció d'aliments ha crescut més que la població... La fam al món és conseqüència d'una pèssima distribució dels recursos...

pd 241

AVUI, Dilluns 12 de desembre de 1988

SABER COMPRAR PER SABER JUGAR

.... ?

Podem anomenar joguina tot aquell objecte material que entra a formar part del joc dels nens.... una joguina és tot allà que el nen utilitza amb finalitat de joc. "Les joguines no tenen més valor que el de les qualitats que la fantasia els dóna..." (E. Claparede)

... el joc és molt més important que les joguines. El joc és una activitat fonamental per las infants. Forma part de la seva vida més íntima. "Un nen sense jugar no podria arribar a ser un home, moriria, o creixeria amb una personalitat i un organisme dèbils" (Pau Vila)...

... el nen no es diverteix més perquè disposi de més joguines ni perquè tingui les més cares..

... si en té poques les valorarà i apreciarà més...

... s'han d'evitar també les joguines excessivament mecanitzades, tecnificades o sofisticades...

... les joguines no tenen sexe ...

La primera condició és l'adequació de la joguina a l'interès que el nen demostra per obtenir-la i a la seva capacitat per manipular-la  a fi que li desenvolupi les habilitats. El més important és adequar cada joguina a l'edat de les criatures.