pd 344

AVUI, dimecres 13 de febrer de 1991

LA GUERRA DELS MESTRES (i 2)

Miquel Porta Perales

(... continuació)

¿Per què els escolars han de rebre una formació unidimensional i maniquea en què hi ha bons i dolents?... ¿Per què no se'ls pot explicar que de vegades les guerres van més enllà de la defensa dels interessos econòmics dels explotadors? ¿Per què no se'ls pot explicar que l'home no és un àngel caigut, que la pau mai no ha estat un valor absolut i que en determinades circumstàncies les guerres - encara que no agradin -  poden tenir la seva justificació, la seva raó i la seva lògica? ¿Per què no se'ls pot explicar que la història és menys conspirativa i  més raonable del que sembla? ¿Per què no se'ls pot explicar que la democràcia té els seus deures? ¿Per què no se'ls pot explicar que les coses són més complicades del que sembla a primera vista? En definitiva ¿ per què s'ha d'inculcar a l'escolar una mena de catecisme que té respostes per a tot? ¿Per què no es pot desenvolupar efectivament el sentit crític de l'escolar fent-lo dubtar dels vells fantasmes i dimonis de sempre? ¿Per què no es pot explicar als escolars que ni la història ni els problemes es resolen amb grans afirmacions? ¿Per què no es pot explicar als escolars que voler deturar les guerres amb un acte pietós és un absurd elevat al quadrat? ... ¿Per què, en fi, la vocació apostòlica i redemptorista que pateix un cert nombre de mestres s'ha de traduir en manipulació - més o menys subtil, més o menys intencionada o no intencionada - de la consciència dels seus alumnes?

(Nota de l'amanuense: en propers papers veurem algunes respostes)

pd 343

AVUI, dimecres 13 de febrer de 1991

LA GUERRA DELS MESTRES (1)

Miquel Porta Perales

Els mestres - i especialment els pedagògicament més compromesos - acostumen a portar inscrit en la seva bandera i amb lletres d'or, el següent lema/consigna/programa: "Desenvolupar la capacitat crítica de l'alumne i inserir l'alumne dins la realitat que l'envolta" ...

... ¿Quina ha estat l'actitud pedagògica dels mestres - i perdonin una generalització que segurament és abusiva - davant del conflicte del Golf? Resposta: aquesta actitud ha estat la pròpia del paternalisme il·lustrat que a més ha estat absolutament unidimensional. I el paternalisme i la unidimensionalitat (encara que estiguin carregats de molt bones intencions, i jo no dubto de les bones intencions de ningú) poden ser molt edificants, però no són gens formatius. Encara més, les actituds edificants acostumen a ser deformatives, però no formatives...

... Els textos evidencien tot un seguit de vicis no gens formatius com ara els següents: maniqueisme..., conspirativisme..., reduccionisme..., utopisme..., dirigisme..., aïllacionisme... i antiamericanisme...

La guerra dels mestres (és a dir, la guerra segons la veuen i la transmeten els mestres) està aconseguint que entre els nostres escolars ressuscitin els vells fantasmes i els vells dimonis de sempre. I és que aquests dies els nostres escolars (a més de patir les conseqüències de la més depurada pedagogia plastilina en forma de rodolins, cançons, balls, colometes de la pau, etc) estan calcant el missatge emès pels seus mestres més unidimensionals...

(... continuarà)

pd 342

AVUI, dimecres 10 d'abril de 1991

LA DIGNITAT D'UNES DIMISSIONS

Jaume Cela

Els mestres estem indignats. La sentència que ha condemnat el director de l'Escola Pública Catalunya... ens ha omplert d'indignació i de tristesa... 

¿ Com podem acceptar que un director sigui responsable del greu accident que va patir un alumne se sisè fora de l'horari escolar i en un terreny proper a l'escola?... La justícia, a vegades, té sentències ben injustes...

... ara som un col·lectiu amb por... que podem acabar tancant-nos dins el recinte de la classe. Un col·lectiu desil·lusionat poca feina podrà fer. L'escola activa, l'escola que vol oferir un ensenyament de qualitat i que per això sap que ha de sortir de les quatre parets de l'aula ha rebut una ferida terrible.

... ¿Qui gosarà presentar-se per ser elegit responsable màxim d'un centre si està exposat a situacions com aquestes? Potser els sants. Potser els herois. Estem abocats a buscar altres professions que no ens facin víctimes de situacions con la que vivim aquests dies.

...

Vull afirmar que la societat s'ha de sentir orgullosa del col·lectiu de mestres, que - sempre hi ha excepcions - no han regatejats esforços per millorar la qualitat de les escoles... I amb la mateixa rotunditat afirmo que no ens podem sentir orgullosos d'aquesta administració que no legisla sobre temes tan importants i conflictius... i deixa que els problemes es podreixin amagats als calaixos dels despatxos oficials...

...

Senyors legisladors i senyors de l'executiu: facin bé la seva feina i si no saben què fer o com fer-ho dimiteixin, com hem fet els equips directius.

pd 341

AVUI, dijous 20 de juny de 1991

PER UNA DESMITIFICACIÓ DE L'ENSENYAMENT (i 2)

Miquel Porta Perales

...

La realitat no sols indica que a l'ensenyament no tot és or, sinó que indica també que en el món de l'ensenyant tampoc és or tot el que es veu. Contràriament al que creuen alguns il·lusos no resulta gens difícil d'endevinar coses com ara les següents: que hi ha molts ensenyants que, literalment parlant, si poguessin fugirien cap a una altra feina menys "bonica", però socialment més valorada, més ben pagada, menys generadora de depressions...;que molts ensenyants no poden inserir l'alumne dins la realitat que l'envolta...; que la pedagogia no directiva i no normativa que llueixen molts ensenyants és generadora d'analfabetisme funcional...

... 

Que ningú s'irriti, que ningú se senti ofès, que cap susceptibilitat se senti ferida, injuriada, difamada o vexada, ja que aquestes línies només tenen la modesta pretensió de desmitificar l'ensenyament i l'ofici d'ensenyant... En altres termes, l'ensenyament no arreglarà els problemes del món ni ens portarà al millor dels mons possibles ni reconciliarà l'home amb ell mateix i amb els altres. És clar que l'ensenyament i l'educació són imprescindibles per aprendre coses i per viure millor i més dignament. Però, no cal ni és bo que s'adjudiqui l'adjectiu "sublim" a coses i feines que ni ho són ni ho han de ser...

pd 340

AVUI, dijous 20 de juny de 1991

PER UNA DESMITIFICACIÓ DE L'ENSENYAMENT (1)

Miquel Porta Perales

L'articulista proposa una desmitificació de la professió d'ensenyant, que creu que és necessària i saludable perquè després de l'encantament acostuma a venir la ressaca. "L'ensenyament i l'educació són imprescindibles per aprendre coses i per viure millor, però no cal ni és bo que s'adjudiquin l'adjectiu de sublim."

    A l'ensenyament se li demana massa. A l'ensenyament se li demana allò que no pot donar ni té per què donar... Comptat i debatut, a l'ensenyament se li demana tot.... I quan diem que de l'ensenyament s'espera tot ens estem referint, i perdonin la redundància, a TOT: formació moral, social, afectiva, política, nacional, intel·lectual, plàstica, estètica, tècnica, ecològica, etc.

   Si a l'ensenyament se li demana massa (pràcticament tot,com hem vist), amb l'ensenyant succeeix el mateix... Tot plegat, molt maco. Massa maco. Massa sublim. Massa idíl·lic. Massa coses que es demanen a l'ensenyament i a l'ensenyant. Potser convindria anar a la realitat.

    ... ¿Què és el que ens diu la realitat?... que l'ensenyament no fabrica necessàriament bons ciutadans tolerants, responsables i respectuosos amb els principis de la convivència; que l'adquisició de coneixements no prové únicament de l'ensenyament reglat...; que l'origen familiar és determinant i l'ensenyament té els seus límits a l'hora de superar determinades barreres socials i intel·lectuals; que l'ensenyament no capacita tècnicament...; .... que l'escola té molt de pàrquing d'alumnes i professors.

(continuarà)

pd 339

AVUI, dijous 25 d'abril de 1991

L'ESCOLA: UNA ESPERANÇA

Jaume Cela

"A les escoles, els mestres compromesos en l'educació per la pau continuen parlant de la crisi del golf Pèrsic, ara centrada en la sort del poble kurd... És possible que aquesta actitud sigui considerada utòpica, però l'articulista creu que la utopia és una realitat que anem construint a poc a poc."

... 

Què fem a les escoles?... continuem col·laborant a crear espais de llibertat on els nois i noies, on els nens i nenes se sentin i se sàpiguen subjectes actius de la seva educació. Continuem treballant perquè paraules com "solidaritat, democràcia, respecte, consens, participació, diàleg, justícia", entre altres, no siguin només paraules, continuem treballant per omplir-les de contingut i d'un contingut proper a tot allò que vivim... És una feina difícil perquè els valors dominants de la nostra societat van per altres camins. Aquest model d'escola vol impulsar el que som per sobre del que tenim, tot i que se'ns diu des de molts llocs que som només el que valem... 

Treballem en aquesta línia per col·laborar a formar un present més humà i amb l'esperança que, quan aquests nois i noies, aquests nens i nenes siguin adults, sàpiguen sortir al carrer, deixant el sopar calent a la taula, per exigir solucions als conflictes del seu temps... 

pd 338

AVUI,  .....  1990

PREGÀRIA

Emili Teixidor

(Redacció d'una noia de setze anys)

"Us prego, Senyor, que alleugeriu la tasca dels nostres mestres, concedint-los un sou més alt, la qual cosa serviria a més perquè aquells que escullen aquesta professió, no ho fessin com a últim recurs. Això ens portaria a tenir millors mestres, i disminuiria la quantitat dels que dubten i s'entrebanquen i es perden en confusions durant una bona part de l'hora de classe...

¡Beneïu, Senyor, aquesta raça estranya, la professió docent, i permeteu que floreixi i s'escampi! Malgrat que es tracta d'una espècie d'éssers hipersensibles, penseu que els mestres es troben angoixats per diferents idiosincràcies i una àmplia varietat de prejudicis, i és observant aquestes petites manies que aprenem a reconèixer i a controlar els nostres propis vicis; aprenem que l'altra gent veu les coses d'una manera diferent a la nostra i aprenem a respectar el dret que tenen a pensar diferentment. Un ordinador o  una màquina programada per ensenyar no ens ensenyaria aquestes coses, o sigui, no ens ensenyaria a viure."