pd 1276

"...D’aquells revolucionaris (del "maig francès"), no pocs van acabar o bé absorbits per l’enemic o bé relegats a la posició del proscrit, del boig, o d’aquell a qui només se li permet épater les bourgeois. I és cap aquí, cap a la posició de les quimeres desautoritzades i fàcilment criminalitzables, cap on es vol empènyer l’independentisme amb el clima actual de persecució, amb l’ús espuri del delicte d’odi, amb les interlocutòries judicials que caminen cap a la il·legalització dels partits que declarin certs ideals..."

Toni Güell

pd 1274

El Maig del 68 volia incinerar els valors caducs, però per l’escletxa que va obrir en l’estat del benestar no hi va entrar la revolució, sinó la reacció neoliberal. Als setanta, el capitalisme va apropiar-se, desfigurant-los, de valors d’aquell moviment estudiantil com l’individu, la creativitat, la immediatesa...

Toni Güell

pd 1275

Als setanta, el capitalisme va construir una hegemonia que va relegar les esquerres realment transformadores a uns marges intel·lectualment còmodes, però, sovint, políticament desactivats, condemnats a ser percebuts per la majoria com una postura estètica però innòcua, necessària només com a contrapunt que recordés els seus excessos i condició dogmàtica...

Toni Güell

pd 1273

Per què ens calen les arrels? (3)
... no volem només viure, que també, esclar, sinó que aspirem, i ho desitgem no només per a nosaltres sinó també per als altres, a una vida digna. El capitalisme sorgit de la industrialització ha generalitzat, durant més de dos segles, la creença -amb el pas del temps revelada com a insubstancial i equivocada, si no és també perversa- que la vida digna depenia de les pertinences materials i de la millora de les condicions materials de la vida, encara que fos a costa dels altres. Aquest model, pel que sembla, està arribant a la fi, perquè ha estat la base de la devastació del planeta i, alhora, d’unes condicions de vida extremadament desiguals entre els membres i les comunitats de l’espècie humana.

Xavier Antich

pd 1272

"Per què ens calen les arrels?(2)... I la pertinença no té a veure amb la propietat sinó al contrari: la pertinença ens fa sentir part d’alguna cosa que ens precedeix, que no depèn de nosaltres i que ens lliga a llocs, coses, esdeveniments i persones amb les quals la relació que hi mantenim no és pas de propietat, perquè siguin nostres, sinó més aviat, de donació."

Xavier Antich

pd 1271

"Per què ens calen les arrels?(1)... Perquè sentim que les arrels ens proporcionen una certa pertinença a un cert lloc i a una certa gent, a una determinada tradició i al que anomenem una cultura, uns certs hàbits, unes certes maneres de ser i de fer..."

Xavier Antich

pd 1270

"Deixeu-vos de sermons - recomanava el periodista Santos Julià als polítics en campanya electoral -, que ja no queden trones ni a les esglésies. I té raó: ja no en queden. I és que ni el creients catòlics ja no estan per a sermons. El que volen és diàleg, debat obert, possibilitat d'opinar en totes aquelles qüestions que els afecten directament. Qui no desconfia avui de les persones que es neguen al diàleg?"

Jaume Reixach, 1 de juliol de 1999