L’escepticisme és, doncs, imperatiu. Només hi ha una taula de diàleg bilateral on es parlarà de tot, amb calendari, terminis i un referèndum si hi ha acord. Res més. I malgrat tot, mig Espanya -potser més de mitja- està escandalitzada, ferida en l’orgull...
Un altre aspecte favorable de l’acord hauria de ser la fi de la repressió i el retorn de presos i exiliats; en aquest tema l’escepticisme també està justificat, però no per això s’hi ha de posar menys l’accent. En primer terme, per una qüestió d’humanitat i de justícia; i en segon terme, perquè la guerra a distància entre Oriol Junqueras i Carles Puigdemont -i de Puigdemont amb una part dels seus-és un obstacle per a la normal relació entre dos partits que, a més del govern i el somni independentista, comparteixen un odi mutu que ens manté a tots lligats a l’octubre del 2017, en lloc de fer-nos avançar cap a solucions de futur.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada