Avui, 12 de setembre, passada la Diada, és el moment de continuar
existint. Continuar existint vol dir continuar sent. Per ser, que és
diferent de només estar, cal molta feina...
Ser català vol dir estar arrelat en un país petit i divers...
Si una cosa som els catalans, per damunt de tot, és mediterranis. La
nostra manera de compartir els aliments és
mediterrània... i tenim una
llengua que en defineix tots els matisos des de fa mil anys. La nostra
cuina ... i el nostre vi salvaran la nostra llengua... Em saben molt greu tots
aquells curts de gambals que consideren que el vi és “elitista” (la
cervesa i whisky es veu que no) i la verdura de proximitat “massa cara”
(la pizza es veu que tampoc). La feina és donar normalitat, presència,
valor a tot el que surt dels nostres conreus, que no és enlloc més que
aquí, i fer que formi part de la nostra vida. La feina és pensar que
entre els viticultors, pagesos, cuiners, hi ha alguna gent molt jove i
valenta, i també molta gent vella i resistent, que estan fent un servei
essencial i que no rebran mai cap Creu de Sant Jordi. Ser català no és
més que això. És tot això. Perquè només s’estima el que es coneix.
