pd 73

EL PUNT / divendres, 25 de febrer de 1994

CATALANA ESGLÉSIA CATALANA

Jaume Reixach

L'afer de la COPE és per sucar-hi pa...

...per nosaltres - és a dir, per a l'Església catalana - són uns mals socis. Uns socis dels quals no ens podem fiar. I què es fa, quan del teu soci no te'n pots fiar? La resposta és clara: partir peres...

...Aquest afer juga a favor dels qui defensem la necessitat d'una Conferència Episcopal Catalana que sigui autònoma respecte de l'espanyola...

..."Anunciar l'Evangeli a la nostra societat" passa necessàriament per l'ara i aquí d'aquesta societat. I justament l'ara i aquí en aquests moments és tan controvertit que demana prendre posicions.

Tinc la impressió que sempre serem més respectats com a veïns i col·laboradors que com a socis. Com a socis no ens tenen per gaire res i ens veuen com uns ploramiques.

pd 71

EL PUNT / Dimarts, 28 d'abril de 1992

RETORN DELS DIMONIS

M. Costa Pau

Una altra setmana santa, i hem vist recruar els cops de pica dels manaies contra el sòl per espantar els dimonis...

El descrèdit de la modernitat i la fallida del progrés, dins un context d'exaltació de l'hedonisme i dels valors individuals, empeny onades de persones atrapades en la lluita per la vida a la recerca d'un avui i un demà millors onsevulla i comsevulla...

...en la lluita per l'existència, el buit produeix horror. La fi de la guerra freda i l'emergència d'un univers econòmic global, enmig d'un cicle depressiu sense precedents, no han dut aquella prosperitat que prometia la propaganda capitalista i sí agusats dubtes sobre la superioritat de l'ordre naixent...Ni tan sols la certesa de la seva eficàcia econòmica i social.

El redoblar dels manaies contra el terra dels nostres carrers és una mostra del que s'ha dit "recobrament de la matèria sacra" i, paral·lelament, de la cosa esotèrica ... remeis per a la desesperança i la manca de confiança en el món....

pd 70

EL PUNT / Diumenge, 15 de maig de 1994

CAL REVISAR L'ORACIÓ DEL PARENOSTRE

Lluís Batlle

...la pregària, si ho és, té una funció anàloga a la de la respiració en el cos vivent: respirar sempre, sense parar, aire nou,inhalar l'oxigen que renovella i vitalitza la sang...

...si la manca de por no es manifesta vivent, i actua en les nostres comunitats cristianes, els nostres joves i els infants aniran separant-se gradualment de les reunions en què la hipermaduresa i la ultraprudència es mostren imperants.

pd 69

AVUI, Diumenge, 13 de març de 1988

MORT DE DÉU, MORT DE L'HOME

Josep Espar i Ticó

Molts observadors anotem amb certa alarma la indiferència d'un sector llarg de joventut que passa sense cap mala consciència de tot allò que té regust col·lectiu...

Fins ara la mort de Déu i la desvaloració dels valors suprems eren substituïts pel valor Home deïficat...Era una nova mística que substituïa Déu per la Humanitat. Però aquesta apropiació de la divinitat per l'home s'està extingint...Un darrera l'altre van caient valors i el buit que deixen només és cobert per l'escepticisme. La persona es va tancant en si mateixa i no es planteja cap altra perspectiva que preocupar-se del que és estrictament seu.

Aquest abandó dels valors arrossega en la seva caiguda tot lligam d'obligació, tota exigència que neixi des de fora de l'individu...

...¿Caldrà tornar a inventar Déu, com conclou B.H. Levy en el seu Testament de Déu?...

¿O caldrà retrobar (no inventar) el Déu perdut que restitueixi el valor home i tots els valors que se'n deriven?

pd 68

EL PERIÓDICO?, .....

EL ROSTRO HUMANO DE DIOS

J.A. González Casanova

...El que falta és lo més arrauxat, lo més revolucionari, lo més humà: el descobriment i l'acceptació de l'altre...

...Afrontar el rostre dels altres i el seu missatge exigent de fraternitat solidària és el nucli de tota religió veritable, és a dir, és amor, és Déu...perquè "Déu són els altres".

La fe i l'esperança en una humanitat més humana són, doncs, un valor cultural primari...

...La mediació religiosa consisteix en ser ànima del món, no amb un poder que escanya, sinó amb la humilitat d'un gra de mostassa, d'un gra de sal que romp la insipidesa nihilista. En darrer terme, la fe religiosa té com a missió que no decaigui l'entusiasme històric. Es tracta d'una bona nova i d'una bona aventura.

pd 67

EL PUNT / Dijous, 31 de març de 1994

SOTANES

Jaume Reixach

...En el futur, serà cada vegada més difícil que algú vulgui encarnar aquesta exquisida hibridesa en què es vol mantenir la figura del capellà. Se li demana que conegui el món però que al mateix temps se'n distanciï. Que sigui home i àngel a la vegada. Que fomenti l'esperit democràtic però que sigui jeràrquic. Que prengui i que no prengui partit...

...És una pena que la distància entre la cúpula i la base sigui cada vegada més gran. Hi ha una manca de realisme total en aquest directori. En altre temps, la polèmica hauria estat servida. Avui tothom accepta com un fet consumat que entre la teoria i la praxi catòlica existeix un abisme insalvable...

pd 66

EL PUNT / Dissabte, 22 de gener de 1994

ISSA BEN MARYAM

Josep Manyer

(Parlant de l'Alcorà)

Per Mahoma, la Paraula d'Al·là, és eternament conservada a la vora d'Al·là...Al llarg dels temps, cada profeta n'ha rebut un exemplar: Moisès, la Tora - el Pentateuc -, David, al-Zabur - els Salms - Jesús, al-Ingil - l'Evangeli-...Mahoma ha tingut el privilegi de rebre'n l'última còpia, l'Alcorà...amb que s'acaba definitivament la revelació d'Al·là als homes.

...

El respecte i l'afecte que Mahoma professa a Issa ben Maryam (Jesús fill de Maria, a qui els jueus del s. VI anomenaven Esaú, d'on Mahoma pren el nom d'Issa) no pot fer oblidar que l'Alcorà nega amb tossuderia la divinitat de Jesús i la seva crucifixió...

...És amb el record de Jesús que, segurament, Mahoma va escriure: "T'adonaràs que els homes més propers als musulmans per l'amistat són els qui diuen: Sí, nosaltres som cristians! perquè entre ells s'hi troben sacerdots i monjos que no s'inflen d'orgull".