pd 333

AVUI, .... 199?

RENÚNCIES

Emili Teixidor

Les autoritats ens demanen que deixem els cotxes a casa i agafem els transports públics o caminem una mica. Però, ¿qui i com ens ha preparat per a aquesta renúncia?

... una educació per la renúncia que ens cal per defensar-nos d'un món convertit en un immens supermercat.

...

Avui, bombardejats per tota mena d'estímuls consumístics, no gaudim realment de res.... ¿Qui i com es fa avui aquesta educació per a la renuncia? Potser considerem que no és necessària, si pensem que la vida ja és prou dura, i que ja s'encarregarà l'experiència de marcar-nos les limitacions...

...

La disciplina i el rigor que cada cop exigeix més el món dels estudis i del treball no s'avenen amb la disbauxa i l'hedonisme amb que ens tempta la societat...

pd 332

AVUI, dimecres 3 d'octubre de 1990

LLEGIR ÉS ENTENDRE

Josep M. Espinàs

...

L'augment del que se'n diu analfabetisme funcional, o analfabetisme pràctic, que té unes conseqüències molt més greus que no sembla... La diferent capacitat de lectura és la frontera que separa els ciutadans que tenen un camí per progressar i els que es troben sotmesos a un límit. Diferència de capacitat de lectura vol dir diferència de capacitat de comprensió...

... Una altra deficiència que va lligada, sovint, a la dificultat de lectura és la dificultat d'escoltar... manca d'una actitud d'escolta...

...

Hi ha d'haver algun sistema perquè el nen, i l'adult, no es limiti a veure signes, i fins i tot a relacionar-los - la lectura - sinó que pugui rebre amb comoditat les idees del text; si no és així, la lectura es converteix en un procés angoixant, perquè el simple lector funcional - no comprensiu - s'adona de la inutilitat de l'esforç, i és lògic que en un encadenament viciós de voluntat i frustració es tanqui cada vegada més a la lectura.

...

... No ens deixem enganyar per la difusió de les eines visuals en el món del treball. Per dominar-les a fons, s'han de llegir i d'assimilar els manuals d'instruccions.

pd 331

AVUI, 6 de novembre de 1990

NOU PERFIL DOCENT

Octavi Fullat

Llei nova, docent nou. Sembla assenyat. Sense un nou mestre, no tindrem una educació nova. Les coses velles no gaudeixen de bon nom... Cap a la novetat, doncs...

... 

Plans en què es desenrotlla el perfil del professor. Són tres: 1) les informacions - allò que s'ensenya-; 2) les actituds; i 3) les habilitats - com o amb què s'ensenya-.

... 

Passem al pla 2 de les actituds.

2.1- Il·lusió per la tasca ensenyant...

2.2- Estimar o , si més no, acceptar tots i cada un dels alumnes. És feina costerosa però bàsica...

2.3- Ser exigent amb l'alumne. La còmoda dimissió del mestre li fa mal.

2.4- Estimular l'alumne.

2.5- Col·laborar amb els companys...

2.6- Viure des de la pròpia ironia...

2.7- Valorar la diferència...

...

... No és aconsellable practicar un mètode docent únicament per costum, per peresa o perquè m'ho han aconsellat així. La teoria racionalitza la pràctica.

pd 330

AVUI, diumenge 12 d'agost de 1990

LA REFORMA DEL SISTEMA EDUCATIU I LA DIRECCIÓ ALS CENTRES

Lluís Busquets

... la llei no toca dos punts clau per la millora del nostre sistema educatiu. 

Un és la necessitat d'introduir sistemes de reconeixement i valoració del treball dels professors...

...

El segon punt és la necessitat de revisar l'actual sistema de direcció dels centres...

...

- L'administració o les regulacions educatives (inclosa la reforma) han de servir per millorar l'educació que s'imparteix en els centres concrets.

- Els centres educatius són organitzacions complexes que necessiten un bon sistema de direcció i administració.

- El nostre sistema d'administració i direcció de centres és molt deficient comparat amb els dels altres països europeus.

...

També la història és diferent: entre nosaltres direcció professional pot recordar el cos de directors i el temps de la dictadura.

pd 329

PUNT / Divendres, 27 d'abril de 1990

LA DIFÍCIL SITUACIÓ DEL MESTRE (i 2)

Raimon Bonal

...

Les contradiccions en què es troba el mestre i la desconsideració sistemàtica de la  seva realitat professional està duent els ensenyants a un carreró sense sortida. En la situació present s'observen almenys dos camins.

D'una banda, hi ha el mestre completament enfonsat i desanimat. Es pot dir que aquest està travessant una crisi personal i professional ben descoratjadora... La sortida d'aquest és refugiar-se en el seu paper de funcionari complint estrictament la seva missió docent...

Una bona part d'aquestes persones, fastiguejades pels pocs estímuls que aporta la seva professió, miraran d'aconseguir una excedència per dedicar-se un temps a d'altres coses...

D'altra banda, hi ha el mestre que encara creu que la seva tasca, malgrat tot, té una importància cabdal i que la seva feina va molt més enllà del que està prescrit en la reglamentació laboral. Aquesta és una persona que assumeix el repte de la seva missió i es treballa personalment en una contínua recerca per millorar si és possible el seu bon fer i que fa una dedicació al món pedagògic en la mesura que la seva consciència li dicta. Ni cal dir que aquest viu una tensió interna que només suporta un esperit particularment fort i resistent..

... Ser mestre, avui i aquí, es massa sovint  un drama.

pd 328

PUNT / Divendres, 27 d'abril de 1990

LA DIFÍCIL SITUACIÓ DEL MESTRE (1)

Raimon Bonal

La gent en general s'expressa amb una total manca de respecte pel mestre. Amb el mestre, tothom s'hi atreveix: se'l culpa gratuïtament de tot...

La gent contempla, no sense una certa agressivitat, com e magisteri és una carrera fàcil,gaudeix del privilegi d'unes llargues vacances, té unes retribucions econòmiques més que envejables, pontifica des d'una posició de saber i coneixement que s'escapa al poble i és un col·lectiu que sempre està reivindicant. Hi ha massa arguments que abonen la idea que el mestre és un "bon vivant"...

Per altra banda, l'administració "passa" olímpicament de les reivindicacions dels mestres...

...

Al costat d'això, la sobrecàrrega que aporten les actuals programacions sembla absolutament fora de lloc. Hom té la impressió que s'estan emprant sistemes pedagògics vuitcentistes al costat de la introducció de didàctiques que porten el segell  exclusiu dels requeriments que imposa el mercat de treball...

pd 327

AVUI, dimarts 26 de juny de 1990

LA DEMOCRATITZACIÓ DE L'ANALFABETISME

Miquel Porta Perales

La fi del curs acadèmic - i em refereixo sobretot a l'educació general bàsica - acostuma a anar acompanyada de la coneguda cançoneta del fracàs escolar...

....

El fracàs escolar, a parer meu, troba la seva explicació en dos factors: pedagògics i ideològics... crec que l'esperit pedagògic avui hegemònic no fa altra cosa que produir i legalitzar una sort d'analfabetisme secundari o funcional del qual molta gent - especialment els pedagogs - sembla enorgullir-se...

... les nostres escoles - és a dir, els nostres escolars - són les víctimes d'una pedagogia que sembla projectada per aconseguir la infantilització de l'alumne, i d'una educació que sembla dissenyada per assolir un grau raonable d'ignorància... 

... una nova pedagogia segons la qual  la missió essencial de l'escola no és la de transmetre coneixements, sinó la d'obrir l'alumne a la convivència, la d'oferir uns espai de vida on l'alumne realitzi les seves capacitats, la d'inserir l'alumne dins el seu contorn, la de potenciar les facultats no intel·lectives de l'alumne, la de valorar l'alumne pel seu esforç, la d'educar l'alumne en uns valors com ara la no competitivitat, etc...

... l'anomenada nova pedagogia,  a més de substituir l'aula per un falansteri, ha elevat la ignorància a categoria pedagògica. I ni estic parlant en broma ni m'estic divertint amb una boutade...

...

Un fracàs escolar que, com diuen les estadístiques, s'està democratitzant més cada dia, I ja es trist que el que es democratitzi sigui l'analfabetisme.