pd 565

EL PERIÓDICO  dimecres,  12 de juliol del 2000

UNA HISTÒRIA SENSE HEROIS

Jordi Solé Tura

...

Les nostres històries oficials no han estat mai del tot verdaderes ni, encara menys, exactes. Hi ha conceptes que es manegen com si fossin intocables i que no se sap ben bé per què es mantenen com a tals ni, tampoc, per què es consideren fites fonamentals de la nostra història col·lectiva... Poso com a exemple l'anomenada "Reconquista" ... És absurd pensar que al segle VIII  existís un Estat espanyol consolidat i que durant set segles aquell estat hagués lluitat com a tal contra uns enemics radicals fins a derrotar-los. La història d'aquests segles és molt més complexa... Poso aquest exemple com se'n podrien posar molts altres, entre ells la famosa batalla de Covadonga,... o l'11 de setembre de 1714... 

Vull afegir a tot això el problema dels herois. Sembla que cada col·lectiu necessita herois per trobar un  punt comú de referència. Però no se sap mai si van existir i, en el cas que existissin, si van ser realment ells els herois...

En fi, la història com a ciència i com a assignatura mai serà uniforme, perquè només es pot conèixer mitjançant l'encreuament d'investigacions diverses. Per tant, és molt difícil decidir quina història és la verdadera per ser convertida en la història oficial. És millor que la deixem al podi del relativisme i, sobretot, és millor que la netegem d'adherències polítiques conjunturals. I, sobretot, que la netegem d'herois, perquè els autèntics herois de la història acostumen a ser persones desconegudes i grups sacrificats.

pd 564

AVUI, divendres, 30 de juny del 2000

ESTAN CARREGATS D'HISTÒRIES

Salvador Cardús i Ros

Ja em perdonaran, però trobo que entrem massa a mata-degolla i amb poc sentit de l'humor a cada parany que ens posa aquest espanyolisme descarat que el PP ha fet sortir de mare. Ja és bo que hi hagi reacció. Però si només hi ha reacció seriosa i a la defensiva, el fet és que són les seves provocacions les que acaben marcant el terreny de joc de la nostra prou escassa iniciativa política.

Ho dic arran del document de la Real Academia de Historia creada – ves per on! - per Felip V el 1738... Doncs bé, aquesta muntanya d'institució ha parit un ratolí...

I que diu el document? Doncs, simplement, aprofita una crítica poc o molt legítima sobre la qualitat de l'ensenyament de la història a Espanya per proposar una alternativa políticament coherent amb els temps que corren i els vents que bufen: és a dir, per imposar continguts que accentuïn el caràcter unitari d'Espanya.

Tot el document, doncs, respira vocació de servei – ben recompensat – a l'Estat. Els seus membres estan preocupats pel paper polític de l'ensenyament de la història, que, diuen, hauria de dedicar-se preferentment a l'estudi de la pròpia nació – la pròpia d'ells, s'entén – per seguir sent la garantia de la invenció de la memòria col·lectiva de la realitat constitucional política espanyola, que és la veritat, el camí i la vida (i el sentit comú, que diria Aznar)...

...

Però que ningú no es posi nerviós: és gràcies a documents com aquest que se'ls veuen les intencions i és amb aquests passos en fals que s'afebleixen. El PP de Catalunya va perdent vots a cabassos i els seus companys de viatge es comencen a inquietar. Als espanyols els manca subtilesa, perquè estan massa carregats d'històries...

pd 563

AVUI, dimarts, 1 d'agost del 2000

LA HISTÒRIA ENTRE MANIPULACIÓ I IGNORÀNCIA

Jordi Garcia-Petit

La manipulació de la història és una constant practicada gairebé universalment. Els dictadors de tots els temps l'han manipulada per justificar el seu providencialisme i imposar una cosmogonia particular...

...

Un cínic podria concloure: si la història està tan manipulada, es millor ignorar-la. ¿Explicaria això una reacció instintiva d'indiferència, si no de rebuig, al coneixement de la història per part de molts joves?

...

... els alumnes són poc receptius davant una assignatura a la qual no veuen una utilitat pràctica. Ultra el fracàs didàctic que denota un tal sentiment, la responsabilitat del poc interès per la història que mostra en general la joventut afecta tot el sistema. El jove, més que ningú, és víctima de la dictadura de l'efímer i del desprestigi del que no és immediatament útil o rendible. La publicitat, verdadera fàbrica ideològica i mirall de les perversions del sistema, reflecteix el menyspreu del sistema per l'estudi de les inútils humanitats...

...

La persona il·lustrada no pot ignorar els processos històrics que han menat al present i que a través d'aquests  influiran sobre el futur...

pd 562

EL PUNT / divendres, 30 de juny del 2000

ELS MANUALS ESPANYOLS NO EXPLIQUEN NI BÉ NI MALAMENT LA HISTÒRIA CATALANA, L'OBVIEN

Sònia Cebrian

... Aquesta (el títol) és la conclusió a la qual han arribat diversos historiadors catalans, que s'han mostrat indignats amb les consideracions de l'Acadèmia de la Història espanyola. No obstant això, aquestes conclusions no són cap novetat. Un informe encarregat per la conselleria de cultura a principis dels anys noranta denunciava que en els llibres d'història espanyols "continua vigent l'obsessió per trobar les arrels de la unitat i l'origen etnicocultural d'Espanya" i que mantenen versions obsoletes del passat, "durant quinze anys de democràcia l'ensenyament de la història ha estat subjecte a un pla i un temari dissenyat pel franquisme".

...

Des de la Real Academia de Historia es recorda que l'objectiu de la institució és "aclarir la important veritat dels successos, desterrant les fàbules introduïdes per la ignorància o per la malícia".

pd 561

EL PUNT / dimecres, 28 de juny del 2000

DELS CELTIBERS AL PP

Miquel Riera

L'anècdota va passar fa uns anys en una caserna de l'exèrcit prop de Madrid. Aquell dia tocava ensenyar història d'Espanya als reclutes. Un capità era l'encarregat de donar la lliçó, que tenia ben clara: " Fa anys a la península hi havia dos pobles, els celtes i els ibers. Aquests dos pobles, es van ajuntar i van ser els celtibers. I així va néixer Espanya." Després d'explicar aquesta barrabassada històrica, l'home es va quedar ben tranquil. Alguns reclutes amb estudis, que evidentment van callar, es van quedar ben parats. D'altres potser s'ho van creure. En tot cas, vist l'informe fet públic ahir per la Reial Acadèmia de la Història espanyola, sembla ben bé que una explicació similar  és la que voldrien molts per a la història de l'Estat Espanyol. Uniformització total.

pd 560

DIARI DE GIRONA, divendres, 30 de juny de 2000

L'INFORME DE LA (REIAL ACADÈMIA DE LA) HISTÒRIA CONSIDERA UN "PROBLEMA " L'ESTAT DE LES AUTONOMIES

Daniel Bonaventura

L'informe diu textualment: "Cal tenir en compte un problema fonamental, de naturalesa essencialment política. Ens referim a la construcció a Espanya del denominat Estat de les Autonomies. La nació espanyola, definida en la Constitució de 1978 com a pàtria única i indivisible de tots els espanyols, està alhora integrada per un conjunt de nacionalitats i regions. Algunes d'aquestes nacionalitats ja van gaudir d'Estatuts d'Autonomia  en temps de la II República. Actualment, s'ha utilitzat, l'adjectiu d'"històriques" per qualificar-les. Des de mitjan segle XIX, hi ha hagut grups que manifesten desitjos d'autogovern. Això passa, per exemple, a Catalunya i al País Basc. El paper que sempre ha desenvolupat el passat en la conformació d'una consciència nacional, explica l'interès, en aquests territoris, per l'ensenyament de la història. No cal dir que es va iniciar, amb això, un camí summament arriscat, alhora que la història va poder convertir-se en arma al servei de l'exaltació de cada nacionalitat o regió. Així, es va donar la contradicció d'haver criticat en el passat el caràcter nacionalista de la història que s'ensenyava a Espanya i de reproduir ara aquest plantejament en les diverses comunitats Autònomes".

 ...

L'informe insisteix que " les circumstàncies polítiques tenen a veure amb la pretensió de les Comunitats Autònomes d'utilitzar la història al servei d'objectius aliens als plantejaments acadèmics" i que " cal rebutjar la confrontació, com en ocasions passa, entre allò espanyol i allò peculiar de les  comunitats autònomes". De la mateixa manera, "són rebutjables les confrontacions entre la història d'Espanya i la de qualsevol altre àmbit o nació"

pd 559

DIARI DE GIRONA, dimecres 28 de juny de 2000

L'ACADÈMIA DENUNCIA QUE LA HISTÒRIA A LES IKASTOLES AFAVOREIX EL RACISME

Efe

La Reial Acadèmia de la Història (RAH) ha elaborat un informe sobre els llibres de text que es fan servir  a Secundària a tota Espanya. L'estudi diu que en molts llibres de text que es fan servir a l'ESO no hi apareix la paraula "Espanya".  L'Acadèmia està molt preocupada  per les tergiversacions que es produeixen en l'ensenyament de la Història i denuncia que a les ikastoles del país Basc es dona una visió "parcial i tendenciosa" del passat, "inspirada en idees nacionalistes afavoridores del racisme i de l'exclusió de llaços comuns".

... 

En aquests llibres de text hi ha nombroses "deficiències i tergiversacions interessades", més acusades quan es tracta de comunitats autònomes amb llengua pròpia com Catalunya i Galícia, a banda de la mencionada Euskadi.

...

Per tot això, la RAH conclou que "és molt convenient" que s'estudiï més la història comuna...