pd 1506 "Delenda est Republica"? (1)

(arafamésdunany)

Lluny del que afirmava, el 2012, el magistrat Pablo Llarena: "La qüestió de la identitat catalana i de la integritat de l’estat espanyol no té cap resposta judicial, sinó política". Desmentint-se a ell mateix, som ara a les portes del major judici penal polític contra les aspiracions democràtiques catalanes, contra el resultat de les urnes i contra demandes majoritàries de resolució política... Al país s’hi escola fa anys, a les altes esferes de les estructures judicials, l’aznarisme transmutat amb toga. El búnquer del règim del 78 és un estament endogàmic on rutllen a la perfecció les portes giratòries, la colonització partitocràtica i l’ús governamental a la carta...

David Fernàndez

pd 1505 La voluntat política majoritària

(arafamésdunany)

(El jutge Llarena diu que) la llibertat de Quim Forn no depèn d’ell. Depèn de la “voluntat política majoritària” i que aquesta voluntat política majoritària podria no “respectar l’ordre legal”... ¿El que facin els nostres representants majoritaris o el que fem nosaltres, doncs, influeix en la presó d’aquest home, i hem de deduir que només el podríem ajudar si renunciéssim a aquesta voluntat de manera explícita?... Però aquesta aspiració d’independència “encara avui” la “comparteix l’investigat”. I hem d’entendre que la compartirà -una altra cosa és que la comparteixi en silenci- tota la vida... Pensar, doncs, el que pensa és el delicte i és el que el manté a la presó.

Empar Moliner

pd 1504 Fronteres sagrades

(arafamésdunany)

Davant de les fronteres, hi ha dues actituds possibles. Una, la que considera que les fronteres han de ser el producte de la decisió democràtica de les persones, lliurement expressada, i que per tant s’han de poder modificar a través de les urnes... L’altra mirada és la que diu que les fronteres han de ser sagrades i intocables. Que han de quedar-se com estan, totes, encara que la gent les vulgui canviar. Fantàstic. La pregunta als qui ho veuen així és quin dia van esdevenir sagrades... Si la unitat de la nació espanyola és sagrada, ¿com és que es va trencar al XIX amb la independència de Cuba i les Filipines, que formaven part de la nació espanyola segons la Constitució vigent? ¿Hem arribat a un punt de perfecció en què ja no cal tocar res, perquè totes les fronteres són finalment justes, lògiques i sublims? A mi, francament, no m’ho sembla.

Vicenç Villatoro

pd 1503 ¿I si ens decidim a desempoderar?

(arafamésdunany)

“Per molt que us sorprengui, l’any 2018 un ministre havia de dimitir per haver mirat pàgines porno al seu despatx, però ningú qüestionava que hagués amassat una fortuna immensa especulant amb drets bàsics”. En l’avenç cap a la igualtat, i la justícia social, algun dia generarà rebuig social, i tindrà conseqüències penals, que algú tingui o guanyi deu, cent o mil vegades el que és necessari per viure dignament, mentre altres es moren, literalment, de misèria. L’any 2018, com ens recordava l’altre dia Oxfam, l’explotació laboral més inhumana fa possible que cada dos dies hi hagi al món un nou multimilionari.

Albert Pla Nualart

pd 1502 Els ases dels cops

(arafamésdunany)

Sempre trobem algú sobre qui descarregar la nostra ràbia i la nostra frustració... Tots ho hem vist, i fins i tot experimentat, la ira del mitjà cap al petit perquè el gros fa ús i abús de la seva força...

Ciutadans, que va ser creat des del desig d’anorrear la cultura catalana, ha estat premiat i, poc o molt, tots els partits els volen imitar.

I així, l’Estat pressiona el PP i Cs, els quals abusen d’un PSOE que descarrega la seva ira sobre el PSC, ICV i els comuns. I aquests, pobres, són tan poca cosa que només tenen per sota l’independentisme.

Francesc Serés

pd 1501 Tabàrnia no és una broma

(arafamésdunany)

Tabàrnia. Els seus impulsors originals pertanyen al submón de l’extrema dreta i del nacionalisme espanyol més inflamat. A més, sovint acompanyen les apel·lacions a Tabàrnia amb un menyspreu supremacista de la resta de Catalunya... en realitat, la famosa “fractura” social de Catalunya no és la seva diagnosi de la realitat, sinó el seu projecte polític. És l’arma nuclear que tenen per desactivar l’independentisme, i no dubten a utilitzar-la ara que la necessiten. La insistència en la polarització i les famílies dividides, i la magnificació de qualsevol anècdota que apunti en aquesta direcció, busca crear una realitat, més que no reflectir-la...

Jordi Muñoz

pd 1500 Sense dret a guanyar

(arafamésdunany)

la doctrina de l’estat espanyol és que els independentistes tenen dret a presentar-se a les eleccions, però no tenen dret a guanyar-les. I si resulta que les guanyen i fan el que tenen dret a fer com a guanyadors... cal fer servir totes les lleis possibles i impossibles per impugnar-ho... No demanen ja actuar judicialment contra el que fan els independentistes, sinó també contra el que figura que faran, contra allò que ells creuen que tenen intenció de fer. Per a l’independentisme, lluitar contra això és molt complicat. Però pot arribar el moment en què algunes persones es preguntin si realment amb l’excusa de preservar la unitat d’Espanya es pot fer tot, més enllà de tota cultura democràtica, si la raó d’estat ha de quedar per damunt de la veritat, de la llei, de la justícia i de la racionalitat.

Vicenç Villatoro