pd 1621 La causa és justa

(arafamesdunanyimig)

​ La qüestió catalana ha anat esdevenint, involuntàriament, tan laberíntica que de vegades cal anar al principi de tot i afirmar amb rotunditat que la causa és justa. La reivindicació del dret dels catalans a decidir el seu futur democràticament és justa. Després podem discutir les estratègies, els lideratges, els temps i les formes. Però el fonament és una reivindicació justa, com ho era la dels escocesos i la dels quebequesos, que van poder exercir aquest dret a decidir el seu futur sense topar ni amb un mur inamovible de negatives ni amb una repressió indigna. No hi ha res de substancial que pugui servir per reconèixer aquest dret a escocesos i quebequesos i negar-lo als catalans. I si hi ha unes lleis a Espanya que impedeixen dur a terme aquesta reivindicació justa, el que és injust són aquestes lleis. De la mateixa manera que és injusta la repressió que es deriva d’unes lleis injustes i que persegueix i castiga actuacions pacífiques per tal de dur a terme una reivindicació legítima... hi tenim dret. Potser ja sense somriures, però com sempre pacíficament.

Vicenç Villatoro

Edmon

pd 1620 La banalització del terrorisme (i 2)

(arafamesdunanyimig)

... Si ara l’Estat ens empeny a la violència, és perquè sap que la seva repressió deixarà de tenir límits i deixarà de rebre crítiques dels líders d’altres estats. Mantinguem-nos, doncs, inamoviblement pacifistes, però intentem no quedar-nos aquí. És evident que els CDR no són kale borroka. Però potser hauríem de fer alguna cosa més que fugir del terrorisme com del dimoni: hauríem d’atrevir-nos a denunciar el pervers constructe que ha acabat generant. I hauríem d’entendre que si aquest constructe no hagués esdevingut ideològicament hegemònic, ara alguns jutges no es fregarien les mans mentre engiponen euro-ordres on la desitjada violència s’encarna en nosaltres. La banalització del terrorisme també és això: limitar-se a escapar del seu estigma en comptes de plantar cara a l’autoritària ideologia que l’alimenta i que ara ens amenaça més que mai.

Albert Pla Nualart

pd 1619 La banalització del terrorisme 1

(arafamesdunanyimig)

... Quan un col·lectiu lluita per uns drets bàsics que un estat li nega violentament, el fet que recorri a la violència no fa menys justos els seus objectius, ni menys injust aquell estat. Fa injustos, en tot cas, els mitjans per assolir-los... Que coses tan evidents es diguin tan poc dona una idea del mal que ha fet el terrorisme : un constructe ideològic que, de manera tan implícita com efectiva, projecta únicament el seu estigma sobre la violència política d’un no-estat contra un estat... És un constructe que atempta contra la democràcia perquè dona als estats un poder impune i desproporcionat...

Albert Pla Nualart

pd 1618 Matins de setembre

... Quan torno a casa em capbusso una estona a les xarxes per intentar deduir si els catalans estan indignats o desanimats, si la famosa tardor calenta només serà tèbia. Hiperventilats, rebentistes, lliristes. Els nivells d’agressivitat s’enfilen i s’enfilen fins a fer-me plegar... Em pregunto què em fa estar contenta: els petits grans èxits dels amics que lliuren una batalla personal, l’alegria d’una trobada familiar, els projectes que acaben de néixer. I què em fa venir ganes de plorar: les incerteses pel futur dels meus fills, l’estona que dediquem a parlar de la salut (o la falta de) amb els de la meva quinta, la desolació que percebo en tots aquells que, com jo, confiàvem no fa tant que ens en sortiríem.

Sílvia Soler

pd 1617 L'indult no pot ser moneda de canvi

Parlem de presos preventius emparats pel principi de presumpció d’innocència; en conseqüència, l’indult no hauria de ser mai una moneda de canvi. 

 Si bé es tracta d’una mesura excepcional, el nombre d’indults que s’han concedit a Espanya en el passat ha estat elevat. Curiosament, és en l’època del govern d’Aznar quan es van concedir més indults, especialment els que afectaven casos de corrupció. En aquest sentit, des del 1996 hi va haver 227 indults relatius a delictes de corrupció; 139 corresponents a l’època Aznar, 62 a Zapatero i 17 a Rajoy. Les xifres indiquen que entre el 2007 i el 2012 la tendència ha estat d’una mitjana de 400 indults anuals. A partir d’aleshores, s’han anat reduint: dels 190 casos del 2013, s’ha passat als 26 del 2017. En aquest sentit, sembla que la tendència és clarament a la baixa. 

Esther Giménez-Salinas

pd 1616 L'abisme espanyol

“Si volem que tot continuï com és, cal que tot canviï”. Aquesta és la frase més citada d''El Gattopardo', en la traducció de Pau Vidal... Quan la premsa internacional rep les quartes eleccions en quatre anys com un pas cap a l’abisme espanyol està dient el mateix que Tancredi: si Espanya no afronta els seus problemes de fons amb reformes serioses –i el seu gran problema de fons és Catalunya– camina cap a l’abisme. O canvia o s’enfonsa. Però el programa amb què es presenten a les eleccions tots els qui les poden guanyar és no canviar res. Al contrari, blindar encara més el que s’està enfonsant...

Vicenç Villatoro

pd 1615 Setmana Tràgica

" En Barcelona la revolución no se prepara por la senzilla razón de que está preparada siempre"   

Angel Ossorio y Gallardo, Governador Civil de Barcelona.

Diario de sesiones de las Cortes, 5 de juliol de 1910,

referint-se als fets del juliol de 1909, coneguts com a Setmana Tràgica.