pd 201

AVUI, 6 d'abril de 1993

ALLÒ QUE EL VENT NO S'ENDUGUÉ

Redacció

L'Església diu que hi ha 200.000 esclaus a Rio de Janeiro.

El treball esclau al Brasil, tants cops denunciat per l'Església i per l'Organització de Nacions Unides, no és només un fenomen que es concentra als Estats amazònics tal com es creia fins ara. Segons unes xifres difoses ahir pel diari "O Globo, l'esclavisme també arriba a cotes preocupants a l'Estat brasiler de Rio de Janeiro, considerat un dels territoris més desenvolupats del país.

... els esclaus cobren menys del salari mínim mensual tot i que treballen dotze hores diàries cada dia de la setmana. A això s'hi afegeix el fet que no tenen contracte ni document que demostri la seva condició davant la llei, cosa que fa que no puguin exigir el respecte als drets laborals, com ara les vacances, la jubilació o l'atenció mèdica, recollits per la constitució brasilera.

pd 200

EL PAÍS, diumenge 3 d'octubre de 1999

LA ONU ADVIERTE: EL DETERIORO DE LA TIERRA ES "INSOSTENIBLE"

G. C. Madrid

L'informe GEO-2000 fa un retrat complert de la situació del planeta i alerta sobre l'ús de fertilitzants... i arriba a la conclusió que " el curs present de les coses és insostenible i ja no és una opció posposar per més temps els remeis "...

Es tracta que el consum és excessiu, incontrolats i insostenible... 

Un problema emergent: l'impacte en l'ecosistema de l'ús del nitrogen  degut a l'indiscriminat ús de fertilitzants que pot alterar el creixement i la composició de moltes espècies. L'home, en el seu afany per millorar els rendiments de la terra, està acabant amb ella...

Entre 1970 i 1995, la Terra ha perdut el 30% de la seva riquesa natural...

pd 199

(Avui tocava, per si algú no sabia part de la història que ens van amagar)

EL PUNT / Diumenge, 3 de maig de 1992                                          

L'ABOLICIÓ DE L'AUTONOMIA POLÍTICA DE CATALUNYA

Joan Oller                                                                                              

El decret de Nova Planta, que va ser promulgat per reial decret el gener de 1716...,
 va coincidir en un moment de transició cap al ressorgiment històric del poble
 català...                                                                                             

Arran de la instauració del nou règim el Principat se sotmetia a l'arbitri del rei 
Felip V, que castigava així la insubordinació contra la seva autoritat que els
 catalans havien manifestat en la passada guerra de Successió...    

Catalunya... va perdre també el Rosselló, el Conflent i part de la Cerdanya. Més
 important encara: va perdre les prerrogatives autonòmiques...     

El Principat  també perdia el règim foral de recaptació i redistribució de
 tributs que havia imperat des de segles...                                       

La unitat dels regnes d'Espanya assolida pels Reis Catòlics representava una
 estructura d'estat  federal que permetia, a més, la federació de regnes, com va 
ser el cas dels d'Aragó, Catalunya, València i les Illes, que tenien un sol rei. 
L'adveniment de la monarquia absolutista dels Borbons tergiversava aquesta
 situació, amb l'objectiu d'uniformitzar els regnes de la Península Ibèrica a la imatge de Castella...                            

pd 198

TRIUNFO (?) núm. 699, 19 de juny de 1976

LA POLÍTICA ES LAICA

Cristianos por el socialismo

... la llibertat dels cristians per escollir en consciència l'organització política i sindical que creguin més correcta; ... la incapacitat de l'Església institucional per assumir el caràcter laic i secularitzat de la política; ... la no incompatibilitat entre ser cristià i la militància marxista...

... (en referència als documents de la XVII Assemblea de l'Episcopat català) en el que "es pretén desacreditar teològicament qualsevol alternativa marxista"...

pd 197

L'AVUI, 2 de març de 1979

UNA BOMBA

J. Rovira Tenas

...Mossèn Pou (Ramon Pou, L'església local, Revista catalana de teologia) fa notar que l'Església total, completa i autosuficient està en l'"Església local"...

... la representació de l'Església seria aquesta altra: Jesús no va fundar l'Església, però sí una comunitat que, en rebre l'Esperit Sant, s'autodescobrí "església" i ho proclamà. Per tant, el fundador (i mantenidor) de l'Església és l'Esperit Sant. L'Església, signe de salvació i signe de Jesús present, es troba en la més petita comunitat de creients disposats a celebrar l'eucaristia... 

Per tal d'assegurar la fidelitat d'aquestes comunitats a l'evangeli i per tal d'establir relacions entre elles, en una paraula, per tal de servir-les, Jesús volgué que hi hagués el "ministeri de comunió": llegiu bisbe de Roma i primat, bisbes i preveres... sortits de la base i en funció de la base. Aquesta és l'"Església ascendent", la que és definida pel Vaticà II i que, a hores d'ara, ja hauria d'estar implantada.

pd 196

AVUI ? .... 2002 ?

LA LLENGUA DELS NOUS CIUTADANS

Fèlix Martí

En un món tan desequilibrat des del punt de vista econòmic és probable que creixin els fluxos migratoris dels països pobres cap als països rics. Catalunya ja ha començat a rebre contingents significatius de persones procedents del Magrib, de l'Àfrica subsahariana, dels països de l'est d'Europa i d'Amèrica Latina. La majoria dels que vénen es convertiran en ciutadans de Catalunya...

Des del punt de vista lingüístic s'ha d'aconseguir que el català es consolidi com a llengua de cohesió social, és a dir, que els nous ciutadans corresponguin a l'acolliment de la societat receptora respectant la llengua catalana com a llengua pròpia del país... però els enemics de la normalització lingüística catalana tornen a fer difícil la seva integració amb diverses estratègies: Els agradaria que als territoris de llengua catalana s'acceptés com a llengua comuna el castellà. Diuen que els catalanoparlants també sabem el castellà, que el castellà ja és la llengua de bona part dels immigrants antics i nous i que l'aprenentatge del castellà facilitarà la mobilitat dels nous ciutadans. Voldrien que el català quedés reduït a una llengua d'ús social limitat, que esdevingués una llengua típica i folklòrica... La defensa del castellà per als nous ciutadans s'inscriu en un projecte de futur de les llengües del món que continua privilegiant les llengües colonitzadores i menysprea la diversitat lingüística.

pd 195

EL PUNT 1 de juliol de 2002

IMMIGRACIÓ I DIVERSITAT LINGÜÍSTICA

Carme Forcadell Lluís

La immigració a Catalunya no és un fenomen nou, fa molt de temps que acollim immigrants, sobretot, procedents del territori espanyol, amb una llengua i una cultura diferents que, per raons històriques, econòmiques i polítiques s'han anat establint a Catalunya. Alguns s'han integrat plenament, uns altres estan en procés d'integració i n'hi ha que no ho han fet, bé perquè no han trobat les condicions necessàries per poder-ho fer, bé perquè no ho han considerat necessari.

...

Potser no podrem aconseguir que els immigrants estimin el país i la cultura que els acull, que seria l'ideal, però sí que hem de fer que la respectin. Per això cal distingir allò que és essencial i constituent de la nostra cultura i allò que no ho és i, si bé podem acceptar algunes renúncies pel bé de la convivència i de la cohesió social, no podem acceptar cap renúncia pel que fa a la llengua i a la cultura, ni a la igualtat de sexes, ni a la separació d'escola i religió, etcètera. En resum no podem renunciar als valors democràtics de la nostra societat en favor de la integració de cap col·lectiu.

Tots els ciutadans tenen drets i deures i un d'aquests deures és respectar els principis democràtics que regeixen la convivència entre els pobles i la igualtat de les persones sense distinció... no conec cap poble que per afavorir la integració hagi renunciat a la seva llengua i la seva cultura o no hagi volgut integrar a través de la seva llengua i la seva cultura.