pd 485

EL PERIÓDICO divendres, 18 de maig de 2001

ELS PROFESSORS ATUREN L'ESCOLA PÚBLICA CATALANA

Jordi Casabella

Més de 25.000 ensenyants van seguir la jornada de vaga a primària, secundària i batxillerat.

Els docents exigeixen millores salarials, més recursos i canvis en el sistema de matriculació.

Entre les reivindicacions plantejades pels sindicats que han desencadenat la vaga figura,  a més a més d'un augment de sou, més estabilitat laboral per al personal interí i substitut, transparència en l'adjudicació de llocs de treball i la reducció de l'horari de docència per poder dedicar aquest temps  a altres ocupacions , com les tasques burocràtiques o l'atenció personalitzada de l'alumnat.

Els docents pretenen, a més a més, que la Generalitat congeli les ajudes que entrega a l'escola privada concertada i suprimeixi les subvencions als centres d'elit. Aquests recursos s'haurien de destinar a dotar de més especialistes els centres que atenen immigrants i alumnes amb necessitats educatives especials.

pd 484

EL PERIÓDICO, 22 de gener del 2000

LA DIFÍCIL I TENSA CONVIVÈNCIA ALS INSTITUTS DE SECUNDÀRIA

Francesc Martínez

(sobre) El cas del professor que va bufetejar una alumna

...

(El professorat) Ni demanem ni volem cap "llicència per pegar"... No es tracta de cap manera de defensar els càstigs físics sistemàtics, institucionalitzats i reglamentats. No es tracta d'això. Si us plau, no fem demagògia... El fons de la qüestió és l'actitud desafiant, provocadora, agressiva i fins i tot violenta d'una part de l'alumnat, minoritària però prou significativa i activa i, el que és pitjor, impunement activa com per dificultar seriosament la convivència escolar... 

...

Sóc molt poca cosa i no tinc més feina que aquesta. Per això et diré un secret: per evitar-me problemes, dins del que sigui possible, quan entro a l'institut, cada dia ... sóc una mica més sord (si m'amenacen faig veure que no ho he sentit), una mica més cec ( si més no miro a terra tant com puc) i una mica més mut (fins i tot pots rebre per parlar). Entens el perquè de tot plegat?

pd 483

LA VOZ DEL PARO? .... 1997?

EDUCACIÓ: UN GEGANT AMB PEUS DE FANG

Reportatge

En els llindars del segle XXI l'educació continua presentant un panorama mundial ple de desigualtats. El països del Sud, com acostuma a passar, són els que s'emporten la pitjor part. Encara avui, una mitjana de 3 de cada 10 persones és analfabeta en l'anomenat Tercer Món, tot i que en els països més pobres aquesta mitjana arriba a 5.

... Quan aconsegueixen ser escolaritzats han d'enfrontar-se a nombroses dificultats... una de les principals és l'abandonament escolar... una altra el difícil accés a les escoles... docents poc instruïts i amb poca capacitat... males condicions materials dels edificis i equipaments (si n'hi ha)... massificació ...

Davant de totes aquestes carències quantitatives i qualitatives, les inversions en educació no estan sent suficients. En part és responsabilitat del Nord, concretament del FMI que obliga als països del Sud a restringir les despeses socials per poder pagar el seu, d'altra banda injust, deute extern...

pd 482

EL PUNT / divendres, 17 d'agost del 2001

SET INTEL·LIGÈNCIES

David Pujol

El catedràtic Howard Gardner, de la Universitat de Harvard, diu que podem parlar de set tipus diferents d'intel·ligència: hi ha una intel·ligència lingüística, que permet parlar i escriure bé; hi ha una intel·ligència logicomatemàtica, que ens permet reflexionar, fer càlculs i dominar el pensament lògic; hi ha una intel·ligència visual i espacial, que fa que puguem pintar, fotografiar, fer escultures... amb gràcia; hi ha una intel·ligència corporal i cinètica, que és la capacitat d'usar les mans i el cos; hi ha una intel·ligència musical, que facilita el cant, tocar un instrument...; hi ha una intel·ligència interpersonal o social, que no és més que la capacitat que tenim els humans de relacionar-nos amb els altres; i, per últim, hi ha una intel·ligència intrapersonal, que és la que ens serveix per manejar els nostres propis pensaments i sentiments. A més, la intel·ligència ja no és un concepte estàtic, com pensàvem abans, sinó que és un concepte altament dinàmic: es pot tenir una gran intel·ligència musical que ens permeti tocar molt bé un instrument, però una de les coses que influirà més en aquest resultat serà, indubtablement, les hores d'assaig que hi dediquem al llarg dels anys. En la línia d'allò que deia Picasso, que la imaginació ens atrapi treballant, ser més o menys intel·ligent depèn de la biologia, però també del nostre esforç.

pd 481

AVUI  diumenge 1 d'octubre del 2000

DEMÒCRATES?

Josep-Maria Terricabres

...

... La gent del PP ha decidit que ells són demòcrates i que els que pensen com ells, també, però els que en discrepen no ho són... Ja se sap que alguns conversos poden ser molt perillosos.

... 

... la democràcia no consisteix solament a fer complir la llei, sinó també a afavorir el benestar de tots, cosa que no sembla possible de fer si no és amb diàleg, i quan cal, amb negociació. Si això val per resoldre els problemes amb els pescadors, amb els pagesos o amb els botiguers, no ha de valer també quan es tracta de salvar vides humanes que estan en perill?

Per què el PP té interès a fer veure que els que discrepen de la seva opció no són demòcrates? Per què vol fer creure que els que rebutgen políticament la Constitució o l'Estatut voregen la il·legalitat, quan la Constitució i l'Estatut tenen articles que en preveuen la modificació? Per què a Espanya només es pot ser demòcrata d'una sola manera?

Jo em pensava que la democràcia era justament l'acceptació de la pluralitat política per la via pacífica... Ara resulta que alguns demòcrates ens volen imposar la manera de ser demòcrates.

pd 480

EL PERIÓDICO  dissabte 19 de gener del 2002

LES DUES ÀNIMES AMB QUÈ ENSENYEN ELS MESTRES

Marina Subirats

(comentant dos llibres: "Calaix de mestre" de Jaume Cela... i "Petita crònica d'un professor d'institut" de Toni Sala)

...

Ja és hora que es parli d'educació i que ho faci el professorat, les persones que en tenen una experiència directa; malgrat que la divergència d'aquests dos punts de vista em deixa perplexa...

No dubto que comportaments com els descrits per Sala són freqüents als instituts i que bona part del professorat de secundària viu així la seva feina; però, ¿quina n'és la causa?... 

.... fins i tot estant d'acord en el fet que, com a societat, paguem un preu massa alt per l'individualisme...

El professorat de secundària té raó quan diu que li han canviat la feina; durant anys, la que tenia encomanada era la selecció d'una elit, selecció feta sobre la base dels coneixements acadèmics. Avui, se li demana que eduqui tota la població jove, i no ho podrà fer si no aprèn a acollir, a considerar cada alumne com una obra d'art.

Ja sé que això no és fàcil... Però només si el professorat de secundària entén el gran valor que té educar persones, il·lustrades o no, podrà retrobar aquest orgull del mestratge que és tant patent en el llibre de Jaume Cela i podrà tornar a gaudir de la feina...

pd 479

EL PUNT  .... ?

INÚTILS PERÒ DIVERTITS

Manuel Castaño

... educar els fills és una de les obligacions que es deriva del fet de tenir-los. S'estén perillosament la idea que la canalla s'han de divertir fins quan es tracta de satisfer les necessitats més bàsiques; que no aprendran mai res si no s'hi diverteixen; que han de fer, abans que cap altra cosa, el que els vingui de gust, i que si estan contrariats, és que els falta poc per anar a urgències. No és estrany doncs que ens arribin a presentar com a personatge positiu la mare que deixa saltar el fill damunt el sofà fins que se'n cansi: el problema és que aquesta actitud acaba, d'entrada, destrossant els nervis dels qui estan a prop i, probablement, amb un infant apte només per fer saltirons per la vida.