pd 637

EL PAÍS, dissabte 14 de desembre de 1991

LES MIGRACIONS A CAUSA DE LA FAM SERAN EL MAJOR CONFLICTE DEL SEGLE XXI

Milagros Pérez Oliva

El planeta disposa dels recursos suficients per alimentar amb escreix a tots els seus  habitants, i inclús per afrontar un creixement sostingut de la població durant algun temps. Tanmateix, 540 milions de persones no ingereixen els aliments suficients, i més de 1.000 milions, segons informa el Banc Mundial, no tenen poder adquisitiu per a garantir una nutrició adequada. La inseguretat alimentària es convertirà en la principal causa de conflicte del proper segle...

...

"L'èxode massiu del camp a la ciutat és especialment intens en els països més pobres i constitueix el fenomen més preocupants d'aquest final de mil·lenni..."

La comissió ha calculat que d'aquí tres dècades hi haurà al món més de 50 metròpolis de més de 10 milions d'habitants i algunes doblaran aquesta xifra...

"L'èxode a la ciutat no només no soluciona el problema de la fam i la pobresa, sinó que l'agreuja perquè tots aquests emigrants deixen de ser productors d'aliments per convertir-se en consumidors improductius...

Qualsevol política que pretengui un equilibri en la població ha d'afrontar el problema des de l'arrel: donar prioritat al foment de l'agricultura i garantir la seguretat alimentària, és a dir, la producció i la disponibilitat suficient d'aliments i una forma estable, regular i equitativa de distribució". (Paul Lunven)

...

El dret a l'alimentació no ha de ser utilitzat, en cap circumstància, com a arma política...

pd 636

EL MÓN / 217,   20 de juny de 1986

DEMOGRAFIA DECADENT

...... ?

... la taxa de natalitat disminueix a tots els països de la CEE, especialment a Alemanya, Dinamarca i Itàlia, aquestes xifres situen Espanya com el país de la Comunitat on més dràsticament ha caigut la taxa de natalitat. S'ha passat de 21,7 nascuts per mil habitants el 1960 a 12,5 el 1983.

...

... el quocient entre la massa de població ocupada i la jubilada o aturada ha experimentat un desequilibri dramàtic en l'última dècada. Aquest quocient ha baixat de 6,1 el 1975 a 2 actualment. Més planerament, diríem que, si en la dècada passada cada 6 espanyols actius en mantenien 1 de passiu, avui la relació és de 2 a 1.

pd 635

AVUI ... 1990?

NO SÓN NI CIUTADANS (i 2)

Francesc Candel

(continuació...)

...

(La immigració d'ara de l'anterior...) Se'n separa per més coses: diferents religions, costums i tradicions exòtiques, llengües incomprensibles, conceptes morals diferents, un llarg etcètera. Ara es comprova que els altres immigrants no eren tan diferents dels catalans com podia semblar, almenys comparats amb els d'ara. Coincideixen en el fet que a aquests, igual que als altres, els toca fer les feines que els del país no volen. O sigui, que a aquests estrangers no se'ls legalitza perquè a l'Administració sempre els va bé tenir preparada l'expulsió per si de cas convé aplicar-la, però es fan els ulls grossos o hi ha tolerància perquè convé que treballin en allò en que nosaltres no volem treballar. N'hi ha que pensen que la tecnificació reduirà els llocs de treball i, consegüentment, l'arribada d'aquesta gent. No ho sé. Al Marroc, l'índex d'atur és del 47%, els salaris dels que treballen són de 15.000 pessetes al mes i la demografia és cada cop més explosiva.

pd 634

AVUI ... 1990?

NO SÓN NI CIUTADANS (1)

Francesc Candel

Quan a principis dels setanta va disminuir fins a gairebé aturar-se del tot la immigració a Catalunya, tots pensàvem que no es tornaria a reprendre. Els que havien arribat fins aleshores de totes bandes d'Espanya s'havien estabilitzat al país i formaven una massa més o menys homogènia de ciutadans catalans. Tot i que ja pul·lulaven nord-africans, eren pocs i res no feia pensar que constituirien la nova immigració. Ningú no pensava que la situació laboral estigués per rebre i assimilar ningú. No obstant, no ha estat així. A la dècada dels vuitanta, l'arribada a Espanya d'aquesta gent, sobretot de marroquins, s'ha intensificat. Catalunya és, potser, la zona més receptora de tota la Península. S'augura un gran augment d'aquestes onades, i encara que els auguris mai no es compleixen al peu de la lletra, seria bo tenir l'ànim bondadosament i comprensiblement disposat cap als que ja han arribat, els que estan arribant i els que arribaran.

Encara que aquesta nova immigració té un cert paral·lelisme amb l'antiga i amb les de totes les latituds i temps - escassetat del que és més necessari al seu lloc d'origen, possibilitats de vida al lloc de recepció -, se'n separa totalment pel fet que els altres eren súbdits espanyols i aquests no.  Els anteriors tenien resolt el dret a la ciutadania i es movien dins de la més completa legalitat, mentre que els d'ara són estrangers, i això per molt que faci que són al país, i tenen sempre l'espasa de Dàmocles de l'expulsió penjant-los al damunt.

...

(... continuarà)

pd 633

EL MÓN / 309    24/3/1988

LES CINC GENERACIONS QUE CONVIUEN A CATALUNYA (i 2)

Joan Tudela

...

El factor demogràfic identifica clarament els integrant d'aquesta quinta generació (els menors de 5 anys). És obvi que això facilitarà, el dia de demà, la seva incorporació al mercat de treball. També hi contribuirà el fet que pujaran dins un sistema educatiu que, en termes generals, és el millor que haurà gaudit cap altra de les generacions anteriors. Volem dir massivament, no solament determinades elits benestants. Hi ha un consens general sobre la necessitat social de concedir més atenció i recursos a l'ensenyament. La xarxa de locals escolars de Catalunya és actualment força completa. La preparació pedagògica i cultural general dels mestres i professors és més alta que en cap altra època. La majoria dels nens  i nenes de la novíssima generació van a la guarderia, cosa que els estimula en un sentit favorable, circumstància que s'accentuarà en la mesura que millori la qualitat mitjana de les guarderies. El preescolar de quatre i cinc anys és un fet generalitzat i positiu. El parvulari de tres anys als col·legis és una aspiració, prevista per la reforma educativa, que ja era un fet a les escoles del CEPEC i que, si el departament d'Ensenyament de la Generalitat deixa de posar-hi pegues, aviat es podria estendre a tota la xarxa pública. Des del punt de vista sanitari, la novíssima generació puja ben atesa, amb un programa de vacunacions i de revisions mèdiques de compliment obligatori. D'altra banda, la societat política en què han nascut és ja un règim democràtic i d'autonomia ben assentat...

És clar que ells no hi pensen, a hores d'ara, en coses tan abstractes. El seu món actual és el d'en Joan petit quan balla, la lluna,  la pruna vestida de dol, el sol solet vine'm a veure que tinc fred, les bruixes que es pentinen, l'elefant que en bicicleta va, l'escarabat bum-bum, el cargol treu banyes que puja a la muntanya, el tren petitó que corria sense por, el gegant del pi que balla pel camí, i el de la ciutat que balla pel terrat, i el petits i grans titelles, i l'empaitar coloms, i el mirar el món amb ulls de veure les coses per primera vegada, i el riure amb una rialla tan neta que neteja el cor dels que ja no som infants, i la festa del vermell i la del groc, i la festa de la castanyera i la del carnestoltes, i viure la infantesa com una festa que dura i dura. Que no acabi mai.

pd 632

EL MÓN / 309    24/3/1988

LES CINC GENERACIONS QUE CONVIUEN A CATALUNYA

Joan Tudela

En la identitat de cadascú hi conflueixen factors individuals: el cos i la memòria personal, i d'altres que tenen caràcter més o menys social. Hi ha el sexe. Hi ha la nacionalitat. Hi ha la ideologia, entesa en sentit ampli. Hi ha l'ofici o professió. Hi ha la classe social... Hi ha, també, la generació.

...

... el factor territorial també determina les generacions de manera notable. I, encara, una altra cosa: les generacions s'afirmen en contraposició amb les altres generacions, i en concret a la d'abans i ala de després. Una de les coses essencials en què es basa la identitat d'una generació és el fet de negar els valors més característics de la generació anterior i de la posterior.

...

Si examinem les cinc generacions que actualment conviuen a Catalunya i les comparem entre elles, ens adonarem que la primera, la tercera i la cinquena comparteixen valors essencials, i la segona i la quarta també en tenen en comú entre elles. Aquest mateix fenomen el podríem observar als Estats Units, a la Xina i a tot arreu. No és per tant una cosa curiosa... Això té una explicació clara, i és la idea del pèndol.

... 

pd 631

EL PUNT / ... juliol de 1994

EL GOVERN AUTORITZA L'ARRIBADA DE 20.600 IMMIGRANTS PER FER FEINES QUE NO VOL NINGÚ

Irene Casellas

El govern estatal permetrà aquest any l'entrada de 20.600 immigrants perquè ocupin llocs de treball que no queden coberts per treballadors de l'Estat, bàsicament en els serveis domèstics, en el sector agrícola i ramader, i en la construcció. La iniciativa  pretén evitar el treball irregular i l'economia submergida. El contingent també permetrà que els estrangers no hagin de recórrer a xarxes il·legals per entrar a l'Estat...

La política de contingents no és gaire ben vista entre el col·lectiu dels immigrants, que consideren que en lloc d'oferir feina als treballadors que puguin venir de fora, abans s'hauria de garantir una ocupació als que ja són aquí. El govern, per la seva banda, manté que els llocs que s'ofereixen no interessen als treballadors de l'Estat... També ha previst donar prioritat a aquells estrangers que ja tinguin família aquí perquè puguin obtenir alguna de les places...