dimarts, 28 de febrer del 2017

pd 952

​EL PUNT / Dimecres​, 22 de març del 2006
REBUIG IGNOMINIÓS
Edgar Illas

És evident que els immigrants causen problemes de tota mena a la feina, a l'escola, als hospitals o a la via pública. També és evident, però, que en causen tants com la població autòctona, entre la qual es comenten tants actes incívics, il·legals i immorals com entre la població immigrada.
Ara bé, els problemes causats pels immigrants sovint s'expliquen amb un argument addicional, que és que han causat tals problemes, no només perquè són uns ximples o uns cafres, sinó també perquè són immigrants. Llavors sentim la típica frase:"Jo no vull ser racista, però veig que augmenta la delinqüència i que molts de fora abusen dels ajuts públics i de la sanitat gratuïta, i al final és que m'hi faran tornar, de racista!" Però aquest ja és el tipus de raonament racista per excel·lència! El que està dient és que el rebuig a l'immigrant no s'origina en la voluntat i els judicis de valor d'un mateix, sinó que és fruit de l'observació directa i neutral del comportament dels immigrants: en altres paraules, que el responsable del racisme és, no pas el racista, sinó la seva mateixa víctima. Però el mecanisme funciona a l'inrevés: en primer lloc, es té el prejudici racista i llavors es busca confirmar-lo amb les accions indesitjables de l'immigrant. Per això, tan bon punt l'immigrant fa alguna cosa que a l'autòcton no li agrada, aquesta cosa s'utilitza com a origen i justificació d'aquest rebuig ignominiós cap al nouvingut.

dilluns, 27 de febrer del 2017

pd 951

DIARI de GIRONA diumenge, 20 d'agost del 2006
EL PRESSUPOST FAMILIAR EN ALIMENTACIÓ S'HA REDUÏT DEL 70% AL 20% DES DE 1830
Mercedes Zabaleta
La despesa en alimentació de les famílies espanyoles ha passat de representar gairebé un 70 per cent del pressupost al segle XIX a menys del 20 per cent en l'actualitat. En canvi, l'apartat "altres despeses" suposava 3,3%, davant del quasi 50 per cent en l'actualitat.
...
El 1830 la despesa en alimentació (69,4%), vestit i calçat (10,3%), habitatge (10,84%) i les despeses de casa (6,2%) deixaven un escàs 3,3% al capítol de despeses diverses.
Al primer terç del segle XX van començar a figurar nous tipus de béns de consum durador a les cistelles de les famílies, com màquines de cosir, de fotografiar, bicicletes, receptors de ràdio, telèfons i automòbils.
No obstant, el consum d'aliments va mantenir una participació d'un 60% fins els anys cinquanta...
...
Entre 1950 i 1960, el consum per càpita de carn i de paper es va duplicar i el de sucre i electricitat es va triplicar, alhora que va augmentar l'accés de béns de consum durador com telèfons, cotxes o equipaments de la llar (refrigerador, rentadores, aspiradors), però la societat de consum "estava per arribar"...
... a partir de 1980 les famílies es deixen en aliments un 30% del seu pressupost, tres punts menys del que es gasten en unes altres despeses.
L'any 1900 es van matricular tres vehicles a tot Espanya... A finals de la dècada dels seixanta, les xifres rondaven els 500.000 vehicles.

diumenge, 26 de febrer del 2017

pd 950

DIARI de GIRONA
HAS VIST EL "GRAN HERMANO"?
Moisès de Pablo
Ella entra a la classe un pèl nerviosa. Bé, molt nerviosa. Però se'n surt. Com sempre. Ja l'han enviat a altres llocs i aquest xoc amb els alumnes li fa pujar l'adrenalina. La dona es presenta. Ara toca donar la lliçó.
Els nois han de saber que les primeres grans civilitzacions de la humanitat van néixer al voltant dels rius... Mesopotàmia... Egipte... s'han fet pel·lícules com ... La mòmia.
"Oh!" exclamen tots els nens, quan senten el títol de la pel·li... Així, més o menys, acaba la lliçó, i ella els demana que li
facin alguna pregunta sobre les coses que no han entès. Ells li pregunten: quina edat tens?, estàs casada?, tens fills?, has vist el "Gran Hermano" a la tele?, ...
Quan arriba a la sala de professors, se sent molt cansada. Hi ha un home de mitjana edat esparrecant de l'educació pública... No és gaire engrescador. En fi! Coses de l'ofici...

divendres, 24 de febrer del 2017

pd 949

​EL PUNT / dimarts, 17 de gener del 2006
EDUCACIÓ PREPARAR UN DECRET PER AUGMENTAR L'ÚS DEL CATALÀ ENTRE ELS ESTUDIANTS DE SECUNDÀRIA
Marcel Barrera
El departament vol garantir la igualtat d'oportunitats i evitar que hi hagi alumnes "monolingües en castellà"​

Josep Vallcorba admet que​ hi ha alumnes que cursen la secundària que "no tenen prou competència lingüística" en llengua catalana. Aquest problema que es dóna principalment a l'àrea metropolitana de Barcelona però també en barris de Girona i Tarragona, no és nou i ja es va plantejar fa dos anys quan el tripartit va entrar a la Generalitat...
El nombre de classes en llengua catalana - que actualment se situa en una mitjana d'entre un 60% i un 70% - augmentarà després de l'aprovació de la normativa, que tractarà el català com a llengua vehicular de l'ensenyament secundari...


dijous, 23 de febrer del 2017

pd 948

​EL PERIÓDICO​ dissab​​te, 1 d'octubre​ del 2005
MINUTS D'OR A CLASSE
M. Eugenia Ib​áñez​
"La situació a les aules de secundària és insostenible: no es pot complir la tasca d'instruir, o es fa amb deficiències; els alumnes no aprenen i el professorat està desfet, físicament i psíquicament". (Eugènia  de Pagès)
... De Pagès va arribar a la conclusió que els alumnes no aprenen perquè no escolten, no escolten perquè el seu estat mental habitual és la dispersió i estan dispersos perquè la societat així els forma.
"A l'escola, l'eix és la paraula, i a l'exterior, la imatge. Els ensenyants demanem abstracció i anàlisi, i en el món exterior es valen de la immediatesa i la dispersió, perquè utilitzar el ratolí d'un ordinador o el comandament del televisor no exigeix cap esforç", afegeix De Pagès... que ha ideat la forma de contrarestar la dispersió dels seus alumnes, només amb recursos corporals. "Es tracta de forçar la concentració, base de l'aprenentatge, amb senzilles tècniques de relaxació". El mètode consisteix a dedicar els cinc primers minuts de la classe a la respiració conscient, la relaxació muscular, la visualització guiada o la cinesiologia, cada dia una cosa. L'èxit de la pràctica exigeix que sigui voluntària, però també que els alumnes que la rebutgin acceptin que els seus companys la portin a terme. Fa cinc anys que De Pagès aplica a les seves classes aquests minuts d'or i afirma que el resultat ha estat bo: millora la concentració de l'alumne i el professor pot treballar amb més comoditat, sense tanta tensió.
​...
"A les nostres aules passa alguna cosa - afirma De Pagès -, perquè no és normal que una feina destrossi com ho fa l'ensenyament. Hi ha hagut un canvi cultural brutal i l'escola ha rebut el gran cop".​

dimecres, 22 de febrer del 2017

pd 947

REGIÓ 7
CENT PER CENT
Francesc Galindo
... Sembla que si es pogués reduir la població de la Terra a un poblet d'exactament 100 habitants, mantenint en tots els termes les proporcions actuals, s'obtindria aquesta composició: 57 asiàtics, 21 europeus, 14 americans i 8 africans. Setanta no serien blancs, trenta serien cristians i onze homosexuals. Sis persones posseirien el 59% de la riquesa de tot el poble i tots sis serien nord-americans. Sorpresa!
De les cent persones, vuitanta viurien en condicions infrahumana, setanta no sabrien llegir, cinquanta patirien de malnutrició, una persona estaria a punt de morir i una altra estaria a punt de néixer. Només una tindria formació universitària. En aquest poblet hi hauria una persona que tindria a l'abast un ordinador. D'Internet i del ciberespai val més que no en parlem.
No hi ha res com una visió global de la jugada per saber quina posició tenim dins l'equip. Si tens menjar a la nevera, roba a l'armari, un sostre que t'aixoplugui i un lloc per dormir, ets més ric que el 75% de la població mundial. Si tens diners al banc, a la cartera i quatre euros en algun calaix... ja ets entre el 8% més ric del món.
En una societat en que sembla que tothom aspira a  tenir un dúplex, arriba a fer-se fastigosament normal que s'accepti sense fer gaires escarafalls que uns quants visquin molt i molt bé mentre una gernació la passa magra. Així són les coses. De vegades, les matemàtiques són cruels. però les matemàtiques no en tenen la culpa, i això és cert al cent per cent.

dimarts, 21 de febrer del 2017

pd 946

PRESÈNCIA - 23 de setembre del 2005
MALALTIA ESCOLAR (i 2)
Antoni Puigvert

(...continua)
... el mestre sempre ha de lluitar contra el corrent. Està obligat a defensar tot el que la societat abandona. Ha de cultivar el valor del respecte, l'ordre, la disciplina en una societat que valora el benefici ràpid i que aplaudeix la llei del més fort.  
El docent ha d'activar el gust per la lectura, les belles arts i l'humanisme en una societat que es riu de tot això. Se'n riu a la televisió, convertida en casa de tots. La casa del mal gust, del renec, l'agressivitat i el populisme. El docent ha d'ensenyar a parlar amb propietat en un món que aplaudeix el crit i la grolleria. Ha d'exigir esforç gratuït allà on predomina l'ideal del "pren els calés i corre". 
L'escola s'ha convertit en el camió de les escombraries sagrades: tot allò que la societat rebutja, oblida o menysprea, resulta que els professors han de cultivar-lo en l'ànima d'infants i joves. 
Uns joves que han perdut els pares. Perquè avui, i tot comença per aquí, els pares, impotents, han dimitit.