pd 1332

(de la sèrie: arafaràunany)

Ara sí: estem fent història...
Estem tornant a lluitar i estem tornant a sofrir... La llibertat costa molt de guanyar... Normalment els pobles sobreviuen, la gent treballa, estudia, s’enamora, viatja, compra, dorm i menja. Els més desperts somien, els més ambiciosos ostenten el poder. I poca cosa més. Però a voltes, excepcionalment, es produeix una catarsi col·lectiva, i molts aparquem les nostres vides més o menys plàcides, més o menys difícils, i ens impliquem en una causa comuna... Ens lliga alguna força invisible, potser un vell déu de la llibertat, potser l’autoritat que ens dona haver fracassat moltes vegades i haver sobreviscut, tossudament. Potser la dignitat dels que ens han precedit o la il·lusió dels nouvinguts. Perquè res no neix i res no mor: tot ve de lluny i tot va més enllà, com una fràgil cadena humana. La cadena de la història. Que la sort ens acompanyi.

Nota: Pots llegir tot aquest article de l'Ignasi Aragay a:
https://www.ara.cat/opinio/Ara-fent-historia_0_1875412482.html

pd 1331

(de la sèrie: arafaraunany)

M’ha impressionat el gruix de les cassolades en molts llocs del país. Equivocat, les veia com una forma de protesta residual, primitiva. Les cassolades no tenen una explotació mediàtica brillant, no tenen foto de portada, no llueixen gaire a la tele... No les senten ni Merkel ni Rajoy, tampoc Puigdemont... Potser precisament gràcies a aquest caràcter primari, essencial: la cassolada és una manera pura de protestar i desfogar-se... una manera de dir-se els uns als altres: no estem sols, n’hi ha uns altres que potser no es veuen,... que estan emprenyats com tu. Paradoxalment, la cassolada és la majoria silenciosa que es posa a fer soroll... Poden requisar les paperetes, les urnes i els cartells. No podran requisar mai les cassoles.

Vicenç Villatoro

pd 1330

(de la sèrie: arafaunany)

Als tricornis
Jo espero que un de vosaltres, un de sol,... es miri amb ulls nets el carrer
... Mira’ns tu, sisplau, perquè us diuen mentides. Mira’ns. Obre els ulls, perquè potser mai més veuràs una revolució igual. I explica-ho tu, perquè a tu els espanyols t’escoltaran i et creuran, i potser, després que Catalunya se’n vagi, es pot també salvar Espanya de reis i de corruptes o de tot a la vegada.

Empar Moliner

pd 1329

"La llibertat mai no és segura del tot"

Ursula K. Le Guin, ELS DESPOSSEÏTS

Nota de l'amanuense: Avui em permeto recomanar aquest llibre que acabo de llegir i poso aquesta frase com a petit homenatge a la seva autora, morta el gener d'aquest any.

pd 1328

(de la sèrie: arafaunany)

Una periodista de Canal Sur que dimecres va contemplar amb els seus propis ulls la concentració davant la seu d’Economia em deia que el que més la va impressionar és que “hi havia pares i mares que hi havien portat els seus fills”. Vaig recordar-li que en tots aquests anys de manifestacions familiars de milions de persones no s’ha llençat ni un paper a terra. No, allò no va ser una manifestació “tumultuària”, però el govern espanyol necessita repetir la mentida perquè el fiscal ens acusi a tots de sedició i l’opinió pública espanyola s’empassi l’estat d’excepció... Quina por que tenen a les urnes i als somriures.

​Antoni Bassas​

pd 1327

Reflexions davant la caca fresca (i 2) per Albert Pla Nualart
El civisme només avança on es conspira socialment per reprimir l’incívic, on només es crea norma si es pot fer complir, perquè s’ha entès que la norma que s’incompleix impunement soscava la convivència.
Davant la caca fresca, hem de denunciar el "bonisme" -ignorant o demagog- que afirma: “Això és un tema d’educació i no de repressió”...

pd 1326

Reflexions davant la caca fresca, per Albert Pla Nualart
...
El civisme només impera on ser incívic no surt gratis. Davant la caca de gos, un ajuntament pot fer dues coses: gastar diner públic per recollir-la o gastar-lo també, i sobretot, per multar qui no la recull. Però el votant tendeix a castigar el polític que multa (sobretot als pobles) i això crea un cercle viciós: el governant no multa, menys gent recull la caca i cal més gent per recollir-la. Cometem la gran estupidesa de criar incívics malcriant-los, subvencionant-los.