dimarts, 13 de novembre del 2018

pd 1385 Quan el dret que preval és el dret de conquesta 2

(de la sèrie: arafaunany)
... Espanya ha de començar a assumir que la “normalitat” ja no tornarà, com a mínim en una generació. I a partir d’aquí ha de decidir quin tipus de relació vol tenir amb un territori que li aporta el 20% del PIB i que la pot arrossegar a l’abisme... L’independentisme té el repte d’explicar que no només la independència, sinó fins i tot l’intent d’aconseguir-la, té un preu, i que aquest no depèn de Catalunya sinó de l’Estat que s’hi juga la supervivència com a superestructura de poder... l’independentisme s’ha de preparar per a un escenari molt més dur del que s’havia previst, on resistir pot ser sinònim de vèncer.
David Miró

dilluns, 12 de novembre del 2018

pd 1384 Quan el dret que preval és el dret de conquesta 1

(de la sèrie: arafaunany)
... l’Estat no basa el seu poder en el compliment estricte de la llei, com ingènuament potser es pensaven alguns, sinó en la capacitat d’imposar la seva voluntat a través de la força coercitiva, i en últim terme militar. Així com l’independentisme apel·la al dret internacional, Espanya apel·la al dret de conquesta de fa 300 anys, que és, en última instància, molt més efectiu...
David Miró

dijous, 1 de novembre del 2018

pd 1383 L'esprit de l'1 d'octubre

(de lla sèrie: arafaunany)
Potser és l’hora de demostrar que, fins i tot sense eines de poder polític real, som prou gent, i prou decidits, per donar a la vella carcassa constitucional un ensurt d’aquells que duren tota la vida. El dia 1, aguantant la violència, vam infligir a la imatge internacional d’Espanya el cop més dur des del franquisme. I seguim aquí. Estudiants, mestres amenaçats, treballadors i empresaris dignes, dones empoderades, pagesos dalt del tractor, avis que exigeixen respecte, pares i mares que no volen deixar de creure que el seu vot és la seva força. I al capdavant -així ho espero- els polítics en qui vam delegar el poder. És hora de fer saber a qui correspongui que lluitarem per un diàleg entre iguals, i que lluitarem amb idèntica determinació si pretenen convertir-nos en súbdits...
Toni Soler

dilluns, 29 d’octubre del 2018

pd 1382 L'esperit de l'1 d'octubre

(de la sèrie: arafaunany)
REPRESSIÓ... el que es prepara és l’extensió de la repressió, la intervenció de l’autonomia, la il·legalització de partits, el segrest de l’escola catalana i potser de TV3, l’únic mur de defensa contra la intoxicació que els mitjans espanyols, convertits en una branca més del poder polític, estan sembrant amb cinisme...
Toni Soler

diumenge, 28 d’octubre del 2018

pd 1381 La tensa espera...

(de la sèrie: arafaunany)
Assolir la independència -m’assegurava un veterà membre de l’ANC fa uns set anys-, només depèn de nosaltres: si la volem i som majoria, la tindrem”. Tenia raó, ningú ens la regalarà. El que llavors ell no deia ni creia, i encara ben pocs gosen dir, és que demanarà molta més èpica de la prevista i, ni així, està assegurada.
Albert Pla Nualart

dissabte, 27 d’octubre del 2018

pd 1380 Ni l'odi ni la fractura ni el caos que voldrien.

(de la sèrie: arafaunany)
A Catalunya no hi ha ni odi, ni fractura social, ni caos. Els que ho diuen i ho repeteixen són els que ho estan intentant provocar, sense sortir-se’n...I tot perquè no accepten que es pugui fer un referèndum pactat. Tot perquè es veu que la unitat d’Espanya és sagrada i, si cal, es manté a costa de destrossar la societat catalana...
Ignasi Aragay

Nota. Val la pena llegir l'article sencer a:
https://www.ara.cat/opinio/Ni-lodi-ni-fractura-voldrien_0_1888011214.html

divendres, 26 d’octubre del 2018

pd 1379 El joc de l'oca

(de la sèrie: arafaunany)
Demanar una solució política per resoldre el conflicte entre Catalunya i Espanya, sense mediació externa, en els termes que proposen a Madrid, és ciència-ficció. 900 persones ferides, centenars de persones investigades per desobediència, malversació, rebel·lió o sedició i més de dos milions de ciutadans que van defensar i exercir el dret a vot invaliden qualsevol proposta de retorn a l’ statu quo. La resta és retòrica.
M. Dolors Genovès