dijous, 12 de setembre del 2019

pd 1602 "La correcció política impedeix la crítica a l'islam" (i 2)

(arafamesdunany)
... la correcció política s’ha convertit en un ariet que impedeix la crítica a l’islam. Ens expulsen immediatament per islamofòbia... L’islam l’entenc com una percepció espiritual, i la mirada espiritual a mi em millora el món, sigui quina sigui. Els catòlics no em molesten. La gent que ha fet un treball i una experiència vital de fe que els ha fet més bones persones, que vinguin tots. Dedico el llibre als missioners... hem arribat a creure que el racionalisme ho explicava tot. A partir d’aquí hem creat les societats que defenso: els déus a casa, i les lleis, racionals i civils. Però mira com tenim el món... Jo ja he descobert que no em molesta que una part de la gent expliqui el món a través de la fe. Si gràcies a això hi posa més llum i més solidaritat... Punyeta. Sor Lucía s’aixeca a les cinc del matí i prega. Però després està com una moto ajudant la gent. Poca broma amb aquest déu. Com que jo no soc capaç de tenir aquesta pulsió, el rebutjo? No. ¿L’única manera de mirar el món és a través de la raó? ¿I si no és així?..
Pilar Rahola

dimecres, 11 de setembre del 2019

pd 1601 Per què hi vaig?

Pels riures de conill d’Alfonso Guerra dient “Nos lo hemos cepillao”. Per Esperanza Aguirre recollint firmes contra l’Estatut. Per Dolors Bassa, Carme Forcadell, Oriol Junqueras, Raül Romeva, Josep Rull, Jordi Turull, Joaquim Forn i els dos Jordis, tancats per a escarment, veient la mani des de la presó. Per Enric Millo, al judici, dient “Luego hacían la trampa del Fairy...” Pels guiris, com cada any, flipant amb nosaltres. Pels que desitgen secretament que hi hagi incidents. Per “Apoyaré”. Pels castellers espontanis. Perquè si això mateix estigués passant a París, a Londres, a Dublín, a Varsòvia, els dedicaríem portades i lloances pel civisme i trauríem conclusions tertulianes del fet, insòlit, d’apuntar-se a una pàgina web per manifestar-se. Pels que piulen, molt ofesos i dolguts, contra el sis i set de setembre, perquè es veuen a venir una sentència injusta i tenebrosa i es volen espolsar la culpabilitat de la injustícia. Perquè aviat sortirà la sentència. Perquè no sé què serà la meva filla de gran però sé què serà la filla del rei d’Espanya, de gran. Per l’enveja que em fan els que no van a cap manifestació, perquè ho tenen tot fet i sempre ho tindran... Perquè no sé on anem, però m’ho temo. Perquè em fan gràcia tots els adjectius que ja ens tenen preparats... Perquè jo també m’he mirat, amb parts iguals de menyspreu i enveja, els de la pista de ball, des de la barra del bar. I en un moment donat, sense poder-ho evitar, la música m’ha cridat i m’he posat a ballar. Sense gens de ganes i al mateix temps amb totes les ganes.
Empar Moliner

dimarts, 10 de setembre del 2019

pd 1600 "La correcció política impedeix la crítica a l'islam" (1)

(arafamesdunany)
Tinc una pulsió racionalista que la religió no em resol. Seria més còmode creure. Ho vaig veure clar el dia que va morir el meu pare. Tens una solitud davant la mort terrorífica que t’ofega. La mort, quan no creus, és molt descarnada. Aquest tema no l’he resolt, però el racionalisme no m’impedeix respectar els creients. I, sobretot, quan tens un col·lectiu de milions de persones que pel seu dret de creença poden ser violentats fins a la mort, és un tema que m’afecta. Igual que jo no soc homosexual i m’afecta la vulneració dels seus drets. O no soc una dona oprimida. Si per portar una creu et poden matar, aquest és un problema de l’ètica. Al final, com deia Camus, l’única història de la humanitat és la de la llibertat.
Pilar Rahola

dilluns, 9 de setembre del 2019

pd 1599 Carta (trista i indignada) al jutge Llarena (i 2 )

(arafamésdunany)
... Ni vostè ni el seu Tribunal Suprem, ni els seus col·legues de l’Audiència Nacional, ni el Tribunal Constitucional estan arreglant el problema. L’estan fent més gros. La seva justícia està esdevenint a crits una gran injustícia. Els ho estan començant a dir les instàncies internacionals. A part de fer molt mal a persones innocents, estan començant a fer el ridícul. Perquè no els correspon a vostès resoldre un ple de naturalesa radicalment política. Aturin-se. Haurien de començar a entendre que no es pot ficar tot un poble pacífic a la presó: sí, quan hi tanquen els nostres representants electes, som molts els que ens sentim empresonats, més enllà de qui hàgim votat. No es pot empresonar la voluntat d’un Parlament votat democràticament. No té sentit. És un contrasentit. Què faran quan reiteradament, elecció rere elecció, la gent torni a dir que volem decidir nosaltres lliurement? Perquè això passarà, ho sap, oi?... Vostè també és presoner d’un Estat que està abusant de la seva autoritat. Vostè també és víctima: els polítics covards el volen de botxí. Està fent un trist favor a la justícia, a la democràcia i a Espanya...
Ignasi Aragay

diumenge, 8 de setembre del 2019

pd 1598 Carta (trista i indignada) al jutge Llarena (1)

(arafamesdunany)
... Som molts els catalans -i gosaria dir que també uns quants espanyols, i no només perifèrics- que estem tristos, enrabiats, indignats. Vostè, jutge Llarena, ha ficat a la presó o ha forçat a l’exili homes i dones pacífics acusant-los de violència, homes i dones demòcrates acusant-los d’antidemòcrates, homes i dones honestos fent-los passar per tramposos, homes i dones com vostè o, permeti’m dir-ho, millors que vostè... amb el temps, vostè, senyor Llarena, passarà a la història no com a jutge, sinó com a inquisidor, no com a demòcrata, sinó com a autoritari...Fa i desfà com un sobirà absolut per delegació d’un president espanyol que ha renunciat a fer la seva feina -a fer política- per resoldre el conflicte democràtic que li plantegem centenars de milers de ciutadans...
Ignasi Aragay

divendres, 6 de setembre del 2019

pd 1597 Non plus ultra (i 2)

(arafamésdunany)
... És per això que intel·lectuals, escriptors i gent amb opinió a Espanya no poden acceptar paraules com exili o presos polítics. El poder els bandejaria...  Quan es té el poder al costat sempre se sembla més intel·ligent. Han escrit tant contra el nacionalisme català perquè creuen que així poden apartar-se del nacionalisme espanyol de què formen part, un nacionalisme que avui empresona per idees polítiques i fa que la gent s’hagi de refugiar en països que no veuen el delicte per enlloc. Tots els que van escriure que l’independentisme era nazi o feixista tenen una part de responsabilitat en l’empresonament o en l’exili. Tots els que van riure i el van ridiculitzar, també. Els opinadors necessitaven l’independentisme perquè no eren capaços d’enfrontar-se a l’Estat, d’acord, i els han dit de tot, des de tietes o carlins fins a irresponsables confabulats, passant per nazis. Són molt llestos i escriuen molt bé, tenen el poder a prop. Però són opinadors, no polítics... (els de Podem) saben que l’independentisme té presos polítics i exiliats, però que la veritable presó, qui els empresona, ja no és l’Estat, és Espanya.
Francesc Serés


pd 1596 Non plus ultra 1

(arafamésdunany)
La impotència d’Iglesias és la del catalanisme possibilista, té els mateixos problemes... una de les coses que hem descobert, redescobert o comprovat és la facilitat amb què l’Estat torna a les pitjors pràctiques del franquisme sempre que pot. Al final Iglesias ha entès que l’autoritarisme no tan sols forma part de l’arquitectura institucional sinó que també és social, que una gran majoria d’espanyols s’hi senten a gust... L’Estat li diu que amb mi o contra mi... Iglesias s’ha adonat que el feixisme està molt còmode en un país on tres quartes parts de l’arc parlamentari són la dreta, la nova dreta i la vella esquerra submisa. L’altre quart és Podem i la perifèria, i la desesperació de veure que les possibilitats d’una reforma democràtica són avui inexistents. És per això que intel·lectuals, escriptors i gent amb opinió a Espanya no poden acceptar paraules com exili o presos polítics. El poder els bandejaria...
Francesc Serés