pd 209

AVUI,diumenge 18 de juliol de 1999

QUATRE MIRADES A CA N'ANGLADA

Salvador Cardús i Ros

1 ... l'assumpció de l'explosió social de Ca n'Anglada com a cosa pròpia - m'atreviria a dir que també de tots els catalans... 

2 ... un barri relativament deprimit... la concentració d'unes onades migratòries a cavall de la marginació legal, del control politicoreligiós des del país d'origen... l'existència de nombroses bandes de joves alimentades amb prejudicis  racistes i neonazis... 

3 ... ni tots som racistes o xenòfobs, ni tots som iguals... I és estúpid tornar a dissimular els problemes afirmant que tots som magribins, tots jueus, tots negres, tots gitanos... La propaganda no resol els problemes concrets...

4... potser s'ha confiat massa en una concepció "desarrollista" de la societat comptant que el progrés ja  ho resolia tot...i no s'ha actuat políticament...

pd 208

? ... 197.?

CULTURA OBRERA

Francesc Candel

El sindicalisme va crear centres culturals: escoles, ateneus, orfeons, biblioteques... Es fa això ara? Si no es fa, quines en són les causes?... Contra la cultura acadèmica, la cultura popular. Existeix aquesta última cultura? Els mitjans de comunicació no imposen una cultura de masses diferent del que entenem per cultura tradicional? Existeix una cultura obrera? És el mateix cultura popular que obrera?... Com afecta la manera moderna de viure les coses tradicionals? Ens referim a la discoteca, el rock, el punk, etcètera. L'afecta només com a forma de diversió? No estem arribant a la desaparició de la cultura com a element  configurador de la personalitat i d'una manera d'entendre la vida i la societat?

pd 207

AVUI, dissabte 26 de gener de 2002

IMMIGRACIÓ A CATALUNYA ENTRE 1955 i 1975

Jaume Botey Vallès

Catalunya és un país de sediments humans. Ibers, grecs, romans... visigots, àrabs i francs, van configurar el territori com una terra de pas, d'immigració; amb una gent feta de mestissatge i acollida... De les migracions, sens dubte la més important, si més no quantitativament,  ha sigut la que arribà entre 1955 i 1975 procedent de la resta de l'Estat, sobretot d'Andalusia...

...

vint-i-cinc anys després podem dir amb satisfacció que les dues comunitats ens n'hem sortit amb èxit, i hem guanyat la batalla de la integració...

...

Tampoc no fou una situació fàcil per a la comunitat receptora. Molta gent va tenir la impressió que els canviaven la terra, el paisatge, la cultura, la llengua. Tot i així la gran majoria va reaccionar acollint, oferint estimació i posant en marxa de manera espontània una multitud de xarxes que tenien com a comú denominador la consciència de classe i la lluita contra el franquisme, l'enemic comú. Els protagonistes principals van ser les parròquies, les associacions de veïns, els sindicats clandestins i els col·legis professionals ...

pd 206

INFORME (revista de CCOO) ....

PER QUÈ ELLS NO PODEN PARLAR EN CATALÀ?

C. Bertran / C. Hernández

... moltes de les persones immigrades estan interessades a acostar-se al català i s'esforcen a aprendre'l, la veritat és que molt sovint no els ho posem gaire fàcil...

...

... i els parlem en castellà... i així els oferim unes idees preconcebudes que ens van a la contra a tots, a nosaltres i a ells: infravalorem la nostra pròpia llengua i, a més, no els donem l'oportunitat d'aprendre-la...

Estem tips de dir que les administracions han de garantir l'accés al coneixement de les llengües del país d'acollida a les persones nouvingudes. Però tampoc no podem oblidar que aquestes persones per aprendre el català han de parlar-hi amb algú, i aquest algú necessàriament ha de ser una persona, no una administració. Per tant, si no ho fem nosaltres, qui ho farà?

pd 205

AVUI, dissabte 26 de gener de 2002

CATALANS DE SOCA-REL? LES IMMIGRACIONS D'AHIR I AVUI

Anna Cabré

He escrit un llibre, només un, El sistema català de reproducció. Em pregunten: "Quin sistema? Que no és el mateix que a tot arreu?" Doncs no. El sistema català consisteix que la meitat dels habitants s'origina a Catalunya, pels procediments biològics habituals, i l'altra meitat és d'importació...

...

Sorprèn sentir ara els qui parlen del fenomen immigratori com si fos una novetat mai vista, precisament a casa nostra!... sense migracions durant el segle XX, Catalunya tindria ara 2,4 milions d'habitants i no els 6,2 milions que té en realitat...

...

Si s'han integrat les onades anteriors, també s'integraran les d'ara, i ho diem des de l'experiència i des la voluntat, venia a dir més o menys un manifest de les forces polítiques i socials. Ben vist! Com ja digué en el seu dia Rafel Campalans, "des de la nostra visió futurista de Catalunya, l'immigrant és ja des d'ara tan català com nosaltres mateixos".

Els nous catalans d'origen africà, asiàtic o americà ens fan oblidar... la immigració aragonesa, valenciana, murciana, andalusa, extremenya dels segles XIX i XX... i occitans i tota mena d'altres súbdits del rei de França vinguts a Catalunya en grans quantitats entre els segles XV i XVII...

...

Els migrants canvien, però el sistema català de reproducció, que fa catalans i ben fets amb tota mena de gent, aquest sistema continua i molt probablement continuarà. És consubstancial amb la nostra identitat.

pd 204

AVUI, 24 d'octubre de 1990

DISPAREM SOBRE COMPANYS

Montserrat Roig

... Per a uns Lluís Companys va ser l'irresolut defensor dels treballadors, l'home que va comprendre la importància dels sindicats obrers, la figura d'esquerres que s'ha anat esboirant al llarg d'aquests anys. Per als altres, Companys va ser un patriota de debò només perquè va saber morir tot tenint Catalunya als llavis, però no en volen ni sentir parlar de les relliscades del seu passat...

...

Companys hauria d'estar a tots els llibres de text, i els nois del batxillerat haurien de conèixer la seva biografia a cor què vols. Però no és així...

...

Si Companys no hagués mort com va morir, ¿què en dirien d'ell? Que no era un català del tot bo perquè va creure en una Catalunya que no donava peixet a les classes benestants?...

Heus aquí el guió que mai no acabem d'escriure: pàtria i lluita social. ¿Com unir-les? Ens entestem a  separar-les, i aleshores construïm  petits Companys a la nostra mida... No hi ha un racó de la memòria on el puguem instal·lar tal com va ser.

pd 203

TRIUNFO num. 707, 14 DE MAIG DE 1976

MORIR EN CAMARAS DE GAS

Montserrat Roig

Totes les morts eren violentes en els camps d'extermini nazis. Encara que morissis de disenteria, tifus o simplement de gana o esgotament físic...

Els homes i les dones eren conduïts per separat, i a dintre de les cambres hi arribaven a posar entre seixanta i setanta cossos, ben apilats els uns amb els altres...

Abans d'entrar, un metge de les SS marcava amb una creu als condemnats que portaven dents d'or. El gas provocava l'asfíxia mortal al cap de deu minuts...

"En acabar, treia els cadàvers de la cambra de gas i els cremava al crematori. Abans de la incineració, uns quants dentistes els treien els dents d'or." (Vinzenz Nohel SS)