pd 264

Revista GUIX ? .......... 19-- ?

"NORMALITZAR" LA PROFESSIÓ D'ENSENYAR

Editorial

En iniciar-se el curs, els mitjans de comunicació de masses se'n recorden d'això que anomenem Escola i, o bé destaquen la normalitat de la seva posada en marxa, o bé es fan ressò dels problemes anecdòtics que poden sorgir... fem un repàs dels grans temes...:

"l'escola és una càrrega..."

"l'escola pública té molts defectes..."

"l'escola és un magatzem de nens i nenes..."

"trontolla el professorat..."

"brots de racisme...."

En general, sempre tenen un caire negatiu de cara a l'escola i als professionals que hi treballem...

...

Els mitjans de comunicació haurien d'ajudar l'escola i haurien d'oferir elements de reflexió a les famílies i a la població en general sobre educació i societat i el que es desprèn d'aquest binomi: integració social, progrés econòmic, investigació i creació, etc.

... ¿Han analitzat els sociòlegs, els psicòlegs, els psiquiatres i els periodistes que aquests grans mitjans tenen en nòmina com el tractament (superficial, sensacionalista, anecdòtic...) que fan de l'educació influeix en la feina dels professionals que hi treballem?

Els educadors, mentre ens arriben les respostes, procurarem continuar fent la nostra feina, tan bé com puguem.

pd 263

AVUI, dimecres 15 de setembre de 1993

CONFIAR EN ELS MESTRES

Ramon Solsona

... Quan es parla en públic de mestres i professors se sol fer amb un to fortament intemperant... Els ensenyants en quedem amb el pim-pam-pum de barraca de fira...

...

La meva percepció és que a l'escola se li exigeix molt a canvi de poc. Pares i mares cada vegada s'inhibeixen més de l'educació dels fills i la deleguen en l'escola. Si no llegeixen prou, la culpa és de l'escola; si mengen amb els dits, la culpa és de l'escola; si no tenen informació sexual, la culpa és de l'escola. En els darrers anys es constata una creixent dificultat per entrevistar-se amb pares i mares d'alumnes que no volen implicar-se en l'educació dels fills.

... qui creu en l'escola avui?... L'entorn escolar es creu els valors educatius? Es fomenten les mateixes actituds a casa i a l'escola?...

Avui és un bon dia per fer confiança explícita als mestres. Perdoneu-me el tòpic: el futur del país passa per les seves mans. Si no ens ho creiem, estem perduts.

pd 262

EL  PUNT, divendres 26 de febrer de 1993

EMPRESARIS PÚBLICS

Lluís Muntada

... Un dels perills de la democràcia és interpretar les institucions públiques com una empresa i, conseqüentment, fer avançar la maquinària d'estat només amb una lògica mercantilista...

... la línia dominant a Europa és la que defensa la privatització dels serveis estatals, fet que ha provocat l'aparició de polítics que administren la cosa pública amb una mentalitat privada....

... Però és trist que el President de la Generalitat i el conseller d'Ensenyament elogiïn insistentment l'escola privada, quan la pública, malgrat els seus minsos recursos, també forma professionals d'una vàlua inqüestionable i compleix una funció social innegable. Fins i tot la de recollir aquells alumnes que queden a la cuneta, un cop l'escola privada els ha desestimat, acadèmicament o per insolvència.

pd 261

AVUI, 27 de juny de 1985

PROGRAMA D'IMMERSIÓ I PROJECTE EDUCATIU

Joaquim Arenas i Sampera

... No podia deixar d'interrogar-me, entre pregunta i admiració, sobre les intervencions que acabaven de fer uns mestres en una reunió de cloenda de seminaris d'assessorament. Quanta lògica, quanta voluntat educativa, quin ofici més ben après i que distant de les pirotècnies didàctiques brillants i contundents. També es reflectia la maduresa professional en aquella vuitantena de mestres que allí s'havien aplegat. Eren de trenta-quatre escoles públiques...

...

... Hi ha un fet cert. Uns alumnes arriben a l'escola amb el coneixement, més o menys intensiu, de dues llengües, el català i el castellà. D'altres, però, només en saben una de llengua, el castellà, que és el de la seva família.

Davant d'aquesta desigualtat inicial, l'escola ha de tenir una funció compensatòria que doni a tots els alumnes les mateixes possibilitats expressives i culturals, els mateixos instruments...

...

... Perquè és un fet comprovat i estudiat científicament que, independentment de la llengua familiar, els escolars que dominen per igual les dues llengües oficials a Catalunya són aquells que han fet majoritàriament l'ensenyament en català.

pd 260

AVUI,  26 de setembre de 1990

HÈRACLES, AQUÍ M'AGRADARIA VEURE'T

Jaume Cela

Tothom coneix els treballs d'Hèracles. Dotze treballs per expiar un crim... Del tretzè treball ningú no en parla. Hèracles va estar de sort. Els mestres el vivim cada dia: la diversitat.

...

Sóc dels qui creu que la diversitat és un do, però cada dia m'alegro de no tenir una vareta màgica i poder suprimir les diferències... La temptació igualitària és molt forta.

...

El mestre, l'equip de mestres, s'ha d'adaptar a tota aquesta diversitat, ha d'intentar potenciar les capacitats de cadascun d'ells, ha de partir-se i repartir-se, ha de procurar que tots arribin al mínim més elevat i al seu màxim, ha de viure aquest diversitat d'una manera positiva i engrescadora...

pd 259

EL PUNT, ......... 19-- ?

EL LLIBRE DE TEXT

Francesc Imbernon i Gregori Casamayol

El llibre de text rep crítiques no solament dels qui didàcticament adopten posicions contraposades al monopoli de la informació que comporta, sinó fins i tot d'aquells que l'utilitzen...

... En principi, no podem dir "no" radicalment. Diem més aviat "no al llibre de text com a manual únic". Una sola visió produeix un pensament rígid i estereotipat.... Tinguem, doncs, llibres - així, en plural - que ens aportin la pluralitat i la complexitat de l'ésser humà i les seves manifestacions...

... el rebuig del llibre de text com a manual únic porta implícita la utilització d'un material plural (material de classe, o biblioteca d'aula o com se'n vulgui dir) que pugui ésser utilitzat lliurament pels nostres alumnes i que potenciï la investigació i la creativitat... sense això no podem impulsar una pedagogia de la investigació.

pd 258

EL PUNT, dimarts 14 d'abril de 1992

L'ONADA IMMIGRATÒRIA

Santi Vilanova

Davant el risc de l'onada immigratòria estrangera no podem amagar el cap sota l'ala...

Els immigrant s'han convertit en una mà d'obra barata...

... alguns dels que no aconsegueixen trobar feina cauen en mans dels clans de la droga, la prostitució i la delinqüència. I ja hi som! Paguen justos per pecadors i els immigrants acaben essent el brou de cultiu per a la xenofòbia i el racisme...

...

Tot i la indefensió que pateixen la majoria d'immigrants, la prefereixen abans que morir de fam en el seu país d'origen. Masses de joves de pell de color s'enlluernen amb els reflexos de la nostra societat de consum... També ells volen tenir cotxe i gaudir del nostre confort. Allò que se'ls amaga, però, és que el nostre benestar s'ha fonamentat en bona part en la destrucció dels recursos que haurien de permetre l'autosuficiència dels seus pobles...

...

La presència pels nostres carrers de fills del Magreb i el Sahel que lluiten per sobreviure ens ha de recordar aquesta realitat i la responsabilitat que té sobre la seva situació un sistema que sobreviu gràcies a la destrucció premeditada de dues terceres parts del planeta. És l'efecte bumerang del monstre que hem generat.