pd 997

​PUNT / Diumenge, 15 d'abril de 1990

EL BISBE DE GIRONA DEMANA AL JOVENT QUE SIGUI INCONFORMISTA AMB LA SOCIETAT ACTUAL

Josep M. Flores

El bisbe de Girona, Jaume Camprodon, que cada any participa en la celebració de la Pasqua Jove, va afirmar, durant el seu  missatge dirigit als joves, que cal ser inconformista amb la societat actual, perquè la diversió que ens dóna ens fa distreure de les veritables i urgents necessitats humanes. ​

pd 996

​PUNT / Diumenge, 15 d'abril de 1990

PASQUA JOVE, CATORZE ANYS 
Joan Carreres

Els joves de la diòcesi són convocats pel bisbe a viure en Església el nucli de la fe - la Resurrecció de Crist -. I això és important...
L'aspecte de la itinerància ​és important. Els cinc primers anys la Pasqua Jove se celebrava al Collell (1977-1981)... l'any 1982 es va celebrar a Santa Coloma de Farners, i progressivament, a Besalú (1983); Torroella de Montgrí (1984), Blanes (1985), Girona (1986), Calella de la Costa (1987), Palafrugell (1988), Figueres (1989) i enguany s'ha celebrat a la vila marinera d'Arenys de Mar.

Una curta frase evangèlica dona tema de fons a la simfonia pasqual: "La veritat us farà lliures" (1977), "Sou la llum del món" (1978), "Renoveu la terra" (1979), "Celebrem la vida" (1980), "No estem sols" (1981), "Obrim camí" (1982), "Vers les fonts de vida" (1983),  "Jesucrist, la nostra pau" (1984), "Participar, signe de vida" (1985), "Sou la sal de la terra" (1986), "No tingueu por" (1987), "Estén la teva mà" (1988), "Guanya't el país" (1989) i "Creu en Ell i tu viuràs" (1990)

En un món secular que no ofereix gaires perspectives transcendents, què és la Pasqua Jove? Una veu que crida en el desert? Potser sí, però per la jove creient es tracta d'una veu profètica.

pd 995

S'ha obert la conversa. Conté un missatge sense llegi

Notícies dels amics de Jaume Reixach Gòlgota un poema de Jaume Reixach pel Divendres Sant GÒLGOTA. En hebreu significa “calavera”. És la muntanya dels crucificats. Té mil camins i cap no fa drecera, Només pugen al cim els condemnats. Condemnats ho som tots, aquí a la terra. La terra no és el regne de la pau. És el regne de l’odi i de la guerra, la vall de llàgrimes de tot esclau.   No crec que en aquest lloc s’hi pugui viure. És l’extrem oposat al Paradís. En aquest món, tot ésser vol ser lliure, en aquest món, tothom vol ser feliç.   I què penseu, germans, que això és possible? Podem, en aquest mon, ser benaurats? El bé que desitgem ¿és assequible? Som fills de Déu o dels nostres pecats?   Mal dia avui, germans, per contestar preguntes contestades fa vint segles. Avui el que hem de fer és commemorar, la creu que ens redimí de ser tan febles.   Adéu muntanya de la calavera! Benvingut sigui l’arbre de la creu. És l’arbre de l’eterna primavera, l’arbre diví de la divina veu. Veu de Jesús, el nostre redemptor, que morí per nosaltres a la creu.. Alliberats de culpa i de dolor, adorem l’arbre que ningú no veu.              Jaume, divendres sant, 2017 Sant Martí de Riells

Es mostra cartell xerrada epo 26-4-17.pdf. Pàgina 1 de 1

pd 994

​PUNT DIARI  abril 1985

ENTREVISTA AMB MIQUEL ÀNGEL FERRÉS

Quim Pla

Ja fa nou anys que la diòcesi de Girona celebra la Pasqua Jove. Allò que va començar com una celebració privada d'un grup de joves, al Collell, s'ha convertit en una festa massiva, que aplega més d'un miler de nois i noies de totes les comarques gironines. Aquest any, la celebració tindrà lloc a Blanes, el dia 6 d'abril.

- Miquel Àngel, de què va aquest any, la Pasqua Jove?
- "Va de participació. El lema és: Participar: signe de vida..."

- Com ho veus això de la participació dels joves?

- "La societat té uns mecanismes de defensa, conscients o no, enfront de la desestabilització que poden portar els joves. És cert que hi ha molta apatia entre el jovent actual, però la culpa no és pas tota d'ells. Els sistemes establerts no incentiven gaire la participació. Amb tot, crec que el jovent té molt a aportar a la col·lectivitat; i els que són conscients, lluiten per obrir canals de participació".
...

pd 993

​LA VANGUARDIA,  abril? del 2006

VIAJE A LOS ORÍGENES ÍBEROS

Teresa Sesé

El Saló del Tinell acull fins el maig l'exposició "Ibèria, Hispània, Spania".

La mostra reuneix 200 peces pertanyents als períodes iber, romà i bizantí.
Un recorregut per 1200 anys d'història del Mediterrani, des de l'època ibera fins a la bizantina, amb les seves transformacions culturals, canvis de llengua, d'organitzacions econòmiques i polítiques, d'idees i creences...

Ibèria, Hispània, Spania pren per títol els tres noms amb els que es va conéixer la península Ibèrica durant les cultures ibèrica, romana, visigoda i bizantina...

pd 992

EL PERIÓDICO, divendres, 2 de març del 2001

ELS LÍDERS ZAPATISTES ANIRAN AL CONGRÉS AMB DELEGATS INDÍGENES

Toni Cano

"Dignitat rebel", " Convoquem amb el nostre somni tots els somnis del món", es llegia en les pancartes amb efígies d'Emiliano Zapata i el "subcomandante" que ahir van rebre la marxa... 

Més de la meitat dels indígenes mexicans parlen una llengua precolombina.

pd 991

​ARA  diumenge, 2 d'abril del 2017

POT SER RACISTA LA CORRECCIÓ POLÍTICA?

Albert Pla Nualart​

.....vull reflexionar sobre la subtil manera com ens censura la correcció política. I em centraré en un tema delicat... el repte que suposa per a una societat la convivència entre grups ètnics amb valors substancialment diferents... en el món dels mitjans hi ha una voluntat -subreptícia, tàcita i molt general- d'invisibilitzar aquest problema...

D'una banda, tenim barris humils on grups ètnics diferents conviuen amb evidents malestars. De l'altra, una opinió publicada firmada per persones benestants que fan el que poden per no conviure -fugint, si cal, de l'escola pública- amb grups ètnics diferents del seu. (Poden tenir i exhibir, això sí, amics i coneguts en l'elit més culta i integrada d'aquests grups.) 

Hi ha una correcció política que ha vingut a dir que conviure amb altres ètnies enriqueix i és fantàstic. Però no és igual conviure amuntegats en pisos amb parets de paper de fumar que conviure, quan tu vols i on vols, com qui fa excursions a un parc temàtic... en certes condicions, la convivència ètnica pot ser un repte insuperable que defugen, així que poden, els que tenen més mitjans.

I, tanmateix, només una convivència a fons en cada barri i poble evita la derivada inevitable d​'aquest malestar: els guetos.