pd 166

EL PAÍS, diumenge 14 de febrer de 1993

UNA LABOR IMPAGABLE 

Angeles Espinosa

Sis milions de mestresses de casa, una força de treball sense reconeixement ni drets.

En realitat, ningú creu en la viabilitat d'una remuneració pel treball domèstic en el si de la unitat familiar. "En el pla teòric, si es tracta d'un treball útil, socialment necessari i productiu, ha de pagar-se; només els esclaus no cobren...però en el terreny pràctic, la dificultat està en qui ho pagarà" (Lídia Falcón)

...

"Resulta utòpic... però la idea és interessant com a debat per tal que es valori més el nostre treball...El problema és que treballem sense caps de setmana, ni vacances, ni jubilacions...Què passaria si ens apuntéssim totes a l'atur com a cuineres, planxadores, etcètera?" (Juana M. González)

...

"Les feines domèstiques no són exclusives de les dones, sinó responsabilitat compartida de la família i la societat" (Purificación Gutiérrez)

pd 165

TRIUNFO nº 849, 5/5/1979

"SI TU QUIERES A UN PERRO ¿POR QUE NO QUERER A UN EXTRANJERO?"

Carlos M. Rama

Per tota Europa sembla haver-se desfermat un lamentable esport: la caça de l'estranger.

...

Pot ser un símptoma d'una crisi encara més greu. Partint de l'ultranacionalisme, és fàcil arribar al feixisme. Hitler no començà el 1933 fent assassinar alemanys, sinó que justificà les lleis repressives exclusivament per a eradicar del seu país els jueus, gitanos i altres "races inferiors" estrangeres, provinents de l'Europa de l'est i del Mediterrani, en moments en que Alemanya, com a resultat de la crisi del 29, tenia milions d'aturats. Molts alemanys no intervingueren perquè es tractava d'unes mesures contra estrangers...

...

Des del 1973 es fa present la recessió econòmica. Per tant, se suspenen les noves contractacions, no es renoven els contractes antics i creix, simultàniament amb l'atur obrer, la xenofòbia. Ja no hi ha somriures per els immigrats, i el difós partit internacional dels tontos sosté: "Els estrangers prenen el treball als nostres".

pd 164

TRIUNFO nº 793, 8/4/1978

LOS PARADOS (2)

Ignacio Fernandez de Castro

...El capitalisme està organitzat sobre un sistema de reproducció social basat en la família "precapitalista", família patriarcal i autoritària, i el valor de la força de treball assalariada, el cost de la seva reproducció, també té una base familiar indubtable. En el sou d'un treballador en actiu està inclòs no només el seu manteniment, sinó també el dels "inactius" que depenen d'ell (dona i fills i, en molts casos, pares i avis ancians)...

... la solució a l'atur no es pot trobar en el marc d'un capitalisme de mercat.

...

El fet que a l'interior de la classe obrera existeixi de forma permanent un grup d'"actius" - a l'atur o ocupats, aquesta és una altra qüestió - i que en el "valor" monetari de la seva força de treball es trobi inclòs el manteniment econòmic dels "inactius" que depenen d'ells, col·loca a aquests "inactius" en una forçada relació de dependència del grup "actiu" i a aquests en una relativa situació de privilegi. Es tracta del fraccionament de classe més important que produeix el sistema capitalista, fraccionament que impedeix, o al menys dificulta, la seva unitat.

...

(...aquesta situació) fa que sense remei la presa de consciència de la seva

 situació d'explotació (bàsicament dones i joves) es produeixi "fora de la classe" i fins i tot "contra" aquesta i les seves organitzacions, agreujant-se d'aquesta manera la ruptura de la unitat que provoca el sistema.

pd 163

TRIUNFO nº 793, 8/4/1978

LOS PARADOS (1)

Ignacio Fernandez de Castro

Aquest any de 1978 és el cinquè d'un període de crisi que començà a notar-se el 1974, tot i que les seves causes són més llunyanes. Quatre anys i mig de recessió i atonia econòmica, acompanyats d'una puja continuada dels preus, són massa anys, massa mesos, massa dies d'angoixa i d'inseguretat inclús per uns pobles tan acostumats a patir con els que conformen l'Estat espanyol...

...

El més tràgic d'aquesta prolongada situació és que la crisi es produeix en una societat organitzada en la desigualtat, dominada per la competència, pervertida per quaranta anys de poder arbitrari...

...

La unitat de la classe obrera és el factor necessari per tal que en les crisis econòmiques els capitalistes no facin recaure la totalitat dels seus efectes sobre el poble, imposant solucions que només perjudiquen al poble, però la unitat de la classe obrera és molt més que una paraula, una sigla o un "slogan" de propaganda; és abans que res, una solidaritat activa entre els diferents grups i elements socials que composen la classe.... i allí són els aturats reclamant aquesta solidaritat activa necessària a la unitat....

pd 162

TRIUNFO nº 905, 31-5-1980

LA SEMANA DE TREINTA Y CINCO HORAS

....

Les trenta-cinc hores setmanals són, segons els sindicalistes, una resposta a la mecanització i simultàniament a la desocupació. Entenen que la mecanització de les cadenes de producció no ha de repercutir en un descens de la mà d'obra, sinó en una disminució de les hores de treball: és a dir, que les conseqüències de la ciència i de la tècnica han de beneficiar tant a l'obrer com al patró, i en cap cas provocar l'atur obrer. La mateixa producció s'ha de fer amb els mateixos obrers.

pd 161

EL PUNT, dijous 4 de febrer de 1993

EL RACISME NO ÉS COSA DELS ALTRES

Raimon Bonal

És una temeritat pensar que no hi ha racisme a casa nostra, i una ingenuïtat creure que s'ha d'atribuir només i únicament a grups minoritaris més o menys "tocats del bolet", fonamentalistes que es creuen obstinadament que tenen la missió de purificació i sanejament de la nostra societat....

... cal una decidida conversió col·lectiva vers la comprensió de la diferència de conducta, cultural o ètnica.

Les actituds racistes i xenòfobes (odi al foraster) ens han de dur a veure ... el grau de responsabilitat que tots tenim davant el tema. No s'hi val a badar.

pd 160

EL MÓN, 24 de setembre de 1982

SENSE SINDICATS NO HI HA CANVIS

Manuel Ludevid

Canviar un país no és cap cosa fàcil. Redactar lleis noves és relativament senzill. Assegurar-ne el compliment és més difícil. Canviar una mentalitat i un estil de comportament és una tasca duríssima. Cal superar hàbits arrelats durant molts anys en la vida quotidiana, neutralitzar el despotisme i la prepotència dels poderosos, generar la il·lusió col·lectiva en un projecte de societat nova...

...Sense sindicats forts no hi ha canvi de cap mena. I no solament sindicats; calen tota una sèrie de moviments socials organitzats que vehiculin la representació directa dels ciutadans i expressin la vitalitat de la societat civil.

En aquests moment, els sindicats són imprescindibles per garantir i controlar sobre el terreny la realització de les millores legislades pel nou govern que esperem progressista, per neutralitzar els intents obstruccionistes i involutius de la dreta, i per garantir al treballador la defensa dels seus interessos davant d'un eventual govern d'esquerres.

....

El problema està en el fet que els sindicats estan molt malament. L'afiliació disminueix cada dia que passa i és la més baixa d'Europa occidental...els comitès d'empresa fan una vida lànguida o han desaparegut, les seccions sindicals d'empreses que funcionen es poden comptar amb els dits d'una mà i les assemblees són cada dia més rares.

La patronal pot sentir-se eufòrica.

...

Si l'esquerra consent que la davallada sindical continuï, no hi ha canvi que valgui. La patronal violarà sense escrúpols la nova legalitat, l'economia negra doblarà els seus efectius i el sentiment d'impotència s'estendrà entre els treballadors.