pd 217

AVUI, Diumenge, 3 d'abril de 1988

MARTIN LUTHER KING, UN MOSSÈN DEL SUD QUE TENIA LA IGUALTAT COM A NORD

Josep Porter i Moix

El 4 d'abril del 1968 va ser assassinat el capellà baptista Martin Luther King, defensor de la igualtat de drets, de la no-discriminació, de la llibertat; vencedor de la lluita contra les autoritats dels estats nord-americans del sud, segregacionistes....

....

Tenia una profunda consciència de la justícia... la Constitució nord-americana diu que tothom és igual davant la llei, que no hi pot haver discriminacions de cap mena; els Estats del Sud feien servir un altre aspecte de la llei, emparats en la possibilitat de fer les seves pròpies, que discriminava la població negre, fins el punt de separar-los a les escoles i de no permetre'ls votar...

...

Va fer servir la paraula i el cant; la denúncia i la consigna; els textos bíblics i els legals.

La iniciativa nascuda al sí del temple va convertir-se en un autèntic moviment cívic el 1960...

Va aconseguir aplegar un quart de milió de manifestants en un míting a la capital dels EUA...

El 1964 se li va atorgar el Premi Nobel de la Pau per la seva lluita no violenta contra la discriminació racial... 

El moviment contestatari va obtenir el dret de vot per als negres del sud...

pd 216

AVUI, 2 de maig de 1993

APORTACIONS A LA HISTÒRIA DEL MOVIMENT OBRER

Ricard Vinyes

... la vida de les classes subalternes ve explicada, sempre, per les seves característiques nacionals i culturals, les quals no són ni invencions, ni fràgils - o sòlids - productes ideològics. Al contrari, són realitats històriques que han condicionat i vertebrat, juntament amb l'accidentalitat política i econòmica, la formació i la vigència d'interpretacions comunes, d'interpretacions compartides, sobre el món, sobre la pròpia existència concreta, sobre la  naturalesa de les relacions socials...

....

... el concepte de classe apareixia inseparable de la noció de lluita de classes, de la noció de conflicte, provant que les classes no existeixen com a entitats aïllades que busquen, troben una classe enemiga i s'embranquen a barallar-se amb ella. No. Al contrari, els homes i dones viuen les seves relacions productives dins el conjunt de relacions socials...

pd 215

35 HORES, març 2002

INTEGRACIÓ LINGÜÍSTICA

Servei Lingüístic de CCOO

... com a primer pas per a la integració lingüística dels immigrants, se'ls ha d'explicar què és Catalunya i què és el català... si l'immigrant no sap que els català és la llengua pròpia de Catalunya, difícilment podrà exercir el dret que tenen tots els ciutadans i ciutadanes de Catalunya - també els nouvinguts -  de conèixer i utilitzar aquesta llengua.

A Catalunya la integració dels immigrants no és factible si es deixa en un segon terme aquest dret, ni que sigui esgrimint l'existència d'uns drets socials precisament "bàsics" i "inajornables" (habitatge, salut, treball, coneixement del castellà...)...

Saber català i parlar-lo és un dret que s'ha de tractar no aïlladament ni després de tractar altres drets que propicien la integració, sinó transversalment i de manera simultània.

pd 214

AVUI, ..... 1976?

L'HOME DEL BAR

Josep Alegre i Marcet

... a l'home de la granota (de mecànic) se li havia mort una filla de cinc anys. Ell es planyia dient: "Si Déu és just, com diuen, no hauria permès que es morís la meva filla"...

Mentre sentia la seva lamentació he anat pensant en l'estranya imatge de Déu que tenia aquell home. Però, tot rumiant, he descobert que era la mateixa visió que jo tenia no fa pas gaires anys. Una visió de Déu que em costà molt d'esborrar per poder-ne construir una de nova. Durant molts anys vaig creure en un Déu dominador que administrava capriciosament els seus béns, inclusivament el de la vida i el de la mort. I també creia que amb les meves oracions podia guanyar-me el favor d'aquest Déu i forçar-lo a trencar les seves lleis, torçar els seus designis i sotmetre'l als meus desigs. Durant molts anys vaig creure fermament que amb els meus precs podria aconseguir la guarició d'un malalt, fer ploure, o - per què no? - aprovar l'examen de botànica. Em va costar un gran esforç - sembla mentida! - descobrir que si bé Déu podia fer tot això - ni en dubtava, ni mai ho he dubtat - no volia fer-ho. Millor dit: no vol fer-ho. Em va costar un gran esforç descobrir que el que Déu vol és que ens guanyem el pa amb la suor del nostre front, que lluitem i dominem la terra.

No, no és que els anys m'hagin fet perdre la fe en l'oració. No, més aviat tot el contrari. Crec que m'han descobert el seu vertader sentit. Crec en l'oració que serveix per aprofundir en el coneixement de Déu, entendre el que em demana i, un cop assumit, sortir enfortit a cercar els elements necessaris per a combatre la sequera, lluitar contra la malaltia o aprovar la botànica. Amb el temps he descobert que calia modificar aquell concepte tants cops repetit que resar és parlar amb Déu.  Vaig entendre que aquest concepte era equivocat, era erroni, perquè això de parlar també podien fer-ho els lloros i de res els servia. El que calia, se'm va revelar, era "conversar" amb Déu, dir-li coses i escoltar-lo. Això: escoltar-lo. Potser m'equivoco, però per mi resar no és altra cosa que escoltar el que Déu ens diu.

pd 213

PUNT / Dimecres, 22 de març de 1989

SOBRE EL CRIT DE << FORA MOROS!>>

Pere Fontan

... possiblement, és el començament de l'anomenada "nova invasió africana", puix que a mesura que augmentin les sequeres, les males collites i la misèria en general, augmentarà el nombre de persones que impulsades per la fam i la manca de recursos, es llencin al risc de travessar il·legalment la frontera.

Abans de morir d'inanició, no és millor llançar-se a l'aventura?

...

Els aventurers porten en el seu sac els estalvis de tota la seva vida, algunes adreces de possibles llocs de treball i algunes planes de l'Alcorà. I amb aquest humil equipatge, s'internen mar endins, desafiant tot sovint vent i tempestes per travessar els dotze quilòmetres que els separen del "somni europeu". No sempre, però, ho aconsegueixen... La majoria de les víctimes són jovenets que ronden els vint anys, pagesos de poblets rurals en atur, que fugen de la misèria estimulats per la utopia de refer les seves vides en els països del benestar europeu...

...

... el parany de l'Europa de l'abundància dura ben poc. Estan destinats, en el millor dels casos, als treballs marginals i a les ocupacions més mal retribuïdes.... vivint en la permanent angoixa de ser descoberts per la policia, tancats a la presó i, finalment, retornats al seu lloc d'origen on són tractats com a delinqüents...

Aquest és el destí que espera els agraciats que han entrat al paradís europeu...

I el poc temps que estan aquí per realitzar els ingrats treballs que ningú del país no vol fer, han de suportar el menyspreu  i la humiliació  d'aquells que els diuen que se'n vagin de casa nostra...

pd 212

AVUI, dimarts 5 d'octubre de 1982

MONJOS

Josep M. Espinàs

Diumenge passat vaig ser al monestir de Poblet...

El Císter és un orde "agrícola" ...

... però res no és tan expressiu com veure les mans del monjo que tocarà Bach en un casament i adonar-se que els assistents ignoren que l'organista s'ha passat el matí treballant a la vinya. Després he vist el prior i he descobert, quan la màniga se li enretirava, tot d'esgarrinxades al braç...

Dels monjos, i especialment dels cistercencs, m'ha agradat sempre la flexibilitat humana... Si "monjo" prové de "mònakos", que significa "qui viu sol", és un fet que els cistercencs no són pas "solitaris", sinó "solidaris"...

Els monjos que he conegut són alegres, i penso que en bona part deu ser per això: perquè compaginen la pregària amb l'activitat, i perquè no se sotmeten a més dogmes dels que creuen necessaris, és a dir: Bach no és més important que la verema, ni la verema és més important que Bach...

pd 211

EL PERIÓDICO, dissabte 22 de juny de 2002

<< NOMÉS SÓN MOROS>>

Jordi Corachán

Els companys dels "rapats" del Bages empresonats (per agredir un marroquí) es declaren ultres, però no racistes. Al·leguen que s'enfronten als magribins << perquè són delinqüents>>.

...

... són 40 xavals que van abandonar l'escola molt aviat, després de fracassar amb les matemàtiques. Cap d'ells ha passat dels estudis primaris o l'ESO...

Tots ells, sense excepció, han nascut a Catalunya  i admeten conèixer el català, ja que són fills de la immersió lingüística. Però tots, també sense excepció, s'expressen en castellà, perquè és l'idioma dels seus pares, que al seu dia també van ser immigrants, i perquè els ve de gust... no amaga la seva tendència ultra-espanyolista, així com el seu gust pels tatuatges i el cap ben rapat...