pd 1484 Notes sobre el Procés (23): i ara, què?

(arafamésdunany)

Per primera vegada a la història, el temps juga a favor de la independència de Catalunya...Tanmateix, els obstacles són colossals. Tant dins com fora de Catalunya.

Els presos (els actuals i els que s’hi puguin afegir) són, realment, ostatges, perquè els càrrecs contra ells són imaginaris. A la llarga, però, els casos es giraran contra l’Estat, perquè tard o d’hora es desmuntaran com un castell de cartes, suposaran un descrèdit per a l’estat espanyol i justificaran la causa independentista més enllà de les raons econòmiques i culturals.

Miquel Puig

pd 1483 No n'hi ha prou amb votar i guanyar

(arafamésdunany)

En una dictadura, per definició, imperen la repressió i l’arbitrarietat. En una democràcia, en canvi, la vulneració de la llibertat d’expressió des de les instàncies de poder resulta sibil·lina... Els últims mesos, mentre l’extrema dreta feia i deia el que volia, un ministre ha amenaçat tuitaires, s’ha cridat a declarar mestres, s’han censurat anuncis electorals i s’ha prohibit un color que, recordem-ho, en cap cas representava suport a uns partits determinats... S’ha empresonat pacifistes per un delicte inexistent de violència... I la Guàrdia Civil ha inclòs les exemplars manifestacions de les Diades en l’atestat pel delicte de rebel·lió. Amb aquests i altres abusos s’han posat les bases de l’autocensura entre els ciutadans, i s’ha promogut un estigma ideològic que és de tot menys democràtic...

Toni Güell

pd 1482 Solstici d'hivern: acord i cessions

(arafamésdunany)

Una part de la societat catalana està en marxa amb entusiasme, però no sabem ben bé cap on, ni si existeix un camí viable... Com a moviment, l’independentisme és sempre sorprenent: vagin units o separats els partits que el representen, no mostra fissures, ni desànim, ni decepció. Es mobilitza, es retroalimenta, segueix confiant. La situació era ben propícia al pessimisme, després de l’aplicació del 155; però tot fa pensar que ningú no s’ha desdit de la seva esperança, de la seva convicció. Tanmateix, el futur no es presenta fàcil,...

Marina Subirats

pd 1481 Cs amb el seu globus

(araamésdunany)

Cs ha fet una campanya molt cara, i seria ben interessant saber qui ha pagat aquesta festassa, perquè amb les quotes dels militants (el juny passat no arribaven a 2.500) i les subvencions que els corresponen no surten els números (més de dos milions d’euros)...

Cs va néixer com a resposta a una mentida (la persecució i l’arraconament del castellà i de la cultura espanyola a Catalunya) i actualment la formació es presenta enfilada en una altra mentida (que a Catalunya existeix una majoria de ciutadans que s’han vist obligats durant molts d’anys a viure silenciats per l’opressió del catalanisme despòtic). Varen mentir també quan es van presentar com els que havien d’aturar la corrupció del PP (l’únic que han fet ha estat donar-hi suport) i menteixen de manera flagrant quan afirmen ara que han d’aturar també el nacionalisme, quan són un partit encara més nacionalista que el mateix PP. Nacionalistes espanyols, per descomptat. I d’extrema dreta, ho repetim per si no havia quedat clar.

Sebastià Alzamora

pd 1480 La impunitat

(arafamésdunany)

La impunitat és tan bèstia, que estem a punt d’oblidar l’operació Catalunya. ¿Responsabilitats? ¿Imputacions pels més que evidents delictes de prevaricació, malversació i falsedat documental? Ni una. Com si no hagués passat res.

És -diguem-ne- normal, en el sentit d’habitual, però de cap manera justificable, que l’executiu actuï sovint més d’acord amb els seus interessos que d’acord amb el bé general.

Aquesta actitud, tanmateix, té uns límits. El primer és el de la decència, que és un concepte prepolític, d’acord, però que ha de guiar sempre l’acció política. El segon llindar problemàtic és l’abús de poder. Això ja és més lleig. El tercer i últim consisteix a normalitzar aquest abús, que deixa de ser un episodi esporàdic o excepcional per transformar-se en una espècie d’inèrcia institucional...

Ferran Sáez Mateu

pd 1479 Pacte d'estat i política colonial (i 2)

(arafamésdunany)

l’Estat, amb el seu tripartit del 155, pretenia buidar de poder polític Catalunya, i des de fa un any ha desenvolupat una estratègia de guerra colonial contra aquest país. Amb el poder judicial de bracet i amb el control i la complicitat de les empreses de comunicació, que mantenen la població espanyola controlada ideològicament, han dut a terme maniobres militars en territori català, acusacions falses i campanyes difamatòries fins a arribar a la situació actual, en què s’està perseguint directament diaris, webs, comptes de Twitter, locutors... La societat catalana necessita resistir a una estratègia hostil per terra, mar i aire i no rendir-se al pacte del 155...

Suso de Toro

pd 1478 Pacte d'estat i política colonial (1)

(arafamésdunany)

el poder judicial i el Tribunal Constitucional han interpretat la Constitució de tal manera que en la pràctica es redueix a un sol article: el 155. És a dir, el govern espanyol pot fer el que vulgui i això serà constitucional, legal...  Mai hi ha hagut una tercera via, Rajoy se n’ha encarregat; des del principi es va intentar destruir el moviment social i arraconar i arrasar Catalunya... Amb cada negativa i amb cada actuació repressiva, Rajoy conduïa la societat catalana contra un mur. És terrible haver de sentir ara declaracions que culpen les autoritats catalanes d’obligar el govern de l’Estat a aniquilar la Generalitat... un cinisme sense límit. Sens dubte el president Puigdemont i la resta del seu govern hi tenen la seva responsabilitat, perquè governaven i no van valorar prou el context europeu...

Suso de Toro