... posseir molta informació no és el mateix que conèixer, i conèixer no és el mateix que saber. No es construeix una societat només sobre la base de la informació, ni tan sols sobre la base del coneixement. Només es construeix sobre la base del saber dialogant, i aquest diàleg -com els de Plató- només es genera quan un alumne, de l’etapa que sigui, es troba al davant d'un mestre que parla enraonadament, és preguntat, respon, rectifica si cal, convenç amb saber i amb raó, i així fins al final del curs. És aquest logos entaulat en comú, i no la informació divulgada sense cap a priori sapiencial que permeti el discerniment entre la saviesa i l’estolidesa, allò que forma una persona amb una qualitat molt més assaonada que aquella que s’obté gràcies a la in-formació. (No és estrany que molts fusters anomenin “informador” aquella eina que abans es deia, simplement, “enformador”.)
Així es forja també una democràcia sòlida: no sotmetent ningú a l'impacte extàtic de les informacions indiscernibles, sinó fent participar la futura ciutadania, sense l'ajut de res més que les paraules en-raonades, en la construcció del cos social entès com a reunió de sabers, d’opinions, de sexes, de veus i de discursos.
