El gran Marroc, la dictadura autoritària que mena el destí dels
magribins des que el país va obtenir la independència. Independència
dels colonitzadors europeus, però no pas d'una altra dominació
estrangera –en tant que aliena als interessos generals de la població–
com és la del règim alauita, amb Hassan II i ara Mohamed VI...
No tornaré a trepitjar el país on vaig néixer perquè no és un
lloc segur per a qualsevol que defensi els drets humans i la llibertat
d'expressió o denunciï els abusos comesos pel makhzen. Per no
parlar de l’islam, intocable encara que el Príncep dels Creients, el
rei, el poder del qual ve legitimat per raons religioses (se suposa que
és descendent de Mahoma), porti un estil de vida diguem-ne que poc
musulmà. El lema del Marroc, amb el qual acaba el seu himne nacional,
és: "Pàtria! Rei! Déu!" (escrit amb grans lletres sobre algunes
muntanyes ermes). I aquests tres estaments són
intocables i criticar-los o mofar-se'n pot ser motiu de delicte...
Els turistes que gaudeixen de l’exotisme de Marràqueix i l'hospitalitat
dels habitants d'un país que és “tan a prop i tan lluny” (una
hospitalitat que admiren molt però no importen) no veuen o no volen
veure com viuen els indígenes amables i servicials que els atenen. Que
les presons atapeïdes de dissidents polítics o simples crítics amb el
poder o la corrupció o la manca de drets i llibertats no els espatllin
l’escapada de cap de setmana. Periodistes, dirigents de moviments
socials, activistes, qualsevol que s'atreveixi a plantar cara al règim o
a assenyalar-ne el funcionament corrupte corre el risc de ser encausat i
empresonat...
Resulta sorprenent, llavors, que des del govern espanyol s’afirmi amb
contundència que el Marroc no ha estat implicat en l’entrada massiva de
persones a Ceuta d'aquest estiu. I d’una ingenuïtat (si suposem bona fe)
que fa vergonya aliena... tenint en compte també que el control de les
fronteres és una responsabilitat per la qual, a més a més, rep
quantiosos ingressos de la Unió Europea. Cornut i pagar el beure, que
diem en català.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada