dimarts, 21 de juny de 2022

pd 2490 ¿Hem de sortir de la "immersió"?

(arafa<d'1any)
Sempre m'ha semblat ridícul que ERC s’omplís la boca “blindant la immersió”. He dit i sostinc que era tan absurd com blindar la porta d'una casa que té un gran esvoranc a la paret. Les dades ara ho confirmen i no és estrany que, destapat l’engany, es qüestioni el model. Però ¿realment és el problema?...
Tant a Catalunya com a Euskadi el procés que fa avançar el castellà i retrocedir la llengua pròpia no el pot aturar, tot sol, el model educatiu, sigui una irreal “immersió”, sigui un majoritari model D. L’únic que podria aturar-lo és que la llengua pròpia fos dominant socialment i desbordés, per tant, el marc minoritzador del “bilingüisme social”. És sempre l'escola la que acaba sent un reflex de la societat, i no al revés. I no nego que l’escola pugui i hagi de millorar la societat. És crucial que ho faci. Però si la societat no li fa costat en els seus reptes, si s'hi gira d'esquena, esperar que els assoleixi és injust i cínic. Als anys 80 bona part dels pares de classe treballadora castellanoparlants van arribar a creure que el català, si no necessari, era fonamental per a la integració i la prosperitat dels seus fills. Ara ja fa temps que no ho creuen: fa temps que veuen i constaten que en el món i les feines a què poden aspirar, el català no serveix de res. Pitjor encara: el perceben com a propi d’unes classes benestants alienes a la seva identitat. I això va creant un clima advers a la “immersió” que només es pot evitar que exploti fent que sigui de cartró pedra. El tema clau aquí no és el model: és el pes que ha de tenir el català en el conjunt de la societat.Si en té prou, no patim que també el tindrà a l'escola, amb “immersió” o sense.
Albert Pla Nualart, 5.12.2021

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada