pd 157

TRIUNFO, nº 834, 20-01-1979

¿TREINTA Y CINCO HORAS O JORNADA FUELLE?

Joaquin Rabago

...Prop de 100.000 obrers de les majors acereries del Ruhr, al carrer durant setmanes: uns, per vaga; altres, a conseqüència del "lock-out" decidit pels amos com a represàlia contra els primers...

Per què van anar a una vaga tan llarga i dura els metal·lúrgics del Ruhr? No per més vacances... ni per un augment de sou ... El seu objectiu era més ambiciós: substituir l'actual setmana de laboral de quaranta hores per una altra de només trenta-cinc...amb l'objectiu social d'absorbir part de l'atur existent...

...

... Després de 44 dies de vaga els treballadors... van votar tornar al treball.... No han aconseguit gaire més del que ja estaven disposats a oferir els empresaris des del principi.... la setmana de trenta cinc hores pertany encara al terreny de la utopia...

...

La patronal francesa tracta astutament de substituir el concepte de setmana laboral per un altre, molt més ambigu, de les hores treballades durant tot l'any... És el que anomenen "jornada-acordió" que s'ajustessin a les necessitats de la producció: és a dir, que poguessin prolongar-se en èpoques d'abundància i escurçar-se en les de crisi.

pd 156

ja torno a ser aquí!

EL MÓN, 20 de fener de 1984

CINC NOVES FAL·LÀCIES ECONÒMIQUES (IM)POPULARS

Francesc Roca

Fal·làcia núm. 1: La millora dels nivells d'ocupació només és possible amb la reducció del cost del factor treball.

Fal·làcia núm. 2: Ja fa deu anys que patim una greu crisi econòmica ( que és la causa de la derrota de la classe obrera).

Fal·làcia núm. 3: Sort n'hi ha de l'economia submergida: de moment, fora suïcida perseguir-la.

Fal·làcia núm. 4: El marge de maniobra que tenim és molt petit.

Fal·làcia núm. 5: Els experts són els que en saben. Si hi hagués control monetari les coses anirien millor.

pd 155

Nota: una setmana de descans per a tu sofert lector. Em desconnecto de la modernitat i marxo al Pirineu lluny del brogit del món durant set dies. 

EL PUNT, 30 de novembre de 1995

L'ASSASSINAT D'EN LAYRET

Josep Maria Pasqual 

Tal dia com avui de l'any 1920, Francesc Layret i Foix va ser assassinat a la porta de casa seva, al carrer de Balmes, de Barcelona...

...

Layret va ser el precursor d'una maniobra que s'havia de dir la Unió Proletària, i que no era altra cosa que l'embrió de la connexió entre el catalanisme d'esquerres i el moviment obrer...

...

L'atemptat mortal contra en Layret li va arribar quan anava a gestionar la llibertat d'uns dirigents de la CNT - entre els quals Salvador Seguí, el Noi del Sucre - i també de Lluís Companys...

...

En Layret s'aplegaven republicanisme, nacionalisme i obrerisme. 

pd 154

EL PERIÓDICO ?, 24 de març de 1996

GENERAL MOTORS TAMBIÉN LLORA

José Antonio Martínez Soler

Durant tot el segle americà, es va escampar pel món que "el que és bo per la General Motors, és bo pels Estats Units". Abans de l'arribada de l'actual globalització de l'economia, hi havia a l'imperi un cert consens sobre aquest supòsit. Però ni les multinacionals, ni els Estats Units, ni la resta del món són ja el que eren.

...

La major vaga coneguda en tota una generació en el sector de l'automòbil ha acabat després d'haver paralitzat durant 17 dies a més de 177.000 treballadors de 26 de les 29 factories que GM té als Estats Units, Canadà i Mèxic...

...

Sense fer cas del cost diari de la vaga (més de 6.000 milions de pessetes cada dia) sobre la seva pròpia butxaca, els compradors de valors saludaven la nova política dirigida a baixar els costos i a guanyar competitivitat a mig termini. Entra dins de la lògica sang freda de Wall Street celebrar reconversions i acomiadaments massius amb xampany...

pd 153

EL PAÍS, diumenge 10 d'octubre de 1993

"MENOS PARA QUE TODOS PUEDAN"

Octavi Martí

Utopia o solució? França discuteix la setmana laboral de 32 hores per reduir l'atur.

L'any 1930, Keynes augurava als seus néts que ells treballarien 30 hores a la setmana...

...

L'any 1970, el president Pompidou deia que "amb un milió d'aturats l'esclat social esta garantit"...

Enguany, França té 3.200.000 aturats oficials, uns 5 milions si incloem els qui han pogut accedir a algun dels molts llocs de treball social destinats a camuflar parcialment una situació catastròfica. 

...

A les darreres eleccions legislatives, els ecologistes, sota el lema "Treballar menys per treballar tothom", proposaren la implantació de la setmana de 35 hores...La dreta el desqualificà. Segons ells, la millor via per crear ocupació passava per privatitzar, disminuir les càrregues socials sobre l'ocupació i estalviar-li milions a l'Estat....

pd 152

TRIUNFO, nº 762 , 3 - 9 - 1977

"EL PROGRESO ENLOQUECIDO"

Michel Bosquet, "Le Nouvel Observateur"

... No n'hi ha prou amb nacionalitzar. La central sindical francesa CFDT diu que no va per aquí la cosa. La qüestió bàsica és proporcionar als treballadors un poder real sobre el seu propi treball i els seus fins. L'aposta és "l'autogestió"..

...

Avui l'obrer està desposseït: del saber tècnic igual que de tot poder sobre el que produeix...

L'automatització i la informàtica, contràriament a les profecies, no alliberen els treballadors de les feines més pesades i repetitives. Més aviat l'automatització desqualifica el treball...

... Perquè " si és veritat que el treball és menor, també és més pesat, més rutinari, menys variat i interessant"...

... l'automatització incorpora a la màquina el saber i la iniciativa que sostreu a l'home: ara és la màquina la que mana. Ja no hi ha ofici...

... "El decalatge cada cop major entre les capacitats creatives de cadascú i el treball que se li proporciona, engendra frustració i còlera"...

...

La tecnologia no és, doncs, simplement una "compulsió objectiva": és de fet l'aposta d'una lluita pel poder. Els patrons exigeixen de la tecnologia que elimini el factor humà del procés de producció per a que tot resulti previsible, programable, controlable i calculable... l'automatització contribueix no sols a una major productivitat, sinó també a un major aïllament entre els treballadors, amb el que això dificulta les accions col·lectives...

pd 151

EL MÓN, 20 de maig de 1983

QUAN LA CRISI ÉS UNA ESCOLA D'AUTOGESTIÓ

Josep Maria Serra

La crisi econòmica que estem patint té nom propi: atur. Dos milions i escaig d'aturats arreu de l'Estat ho confirmen. Milers d'empreses han ancat les seves portes, però algunes d'aquestes portes les han obert de nou els treballadors. Així han nascut moltes cooperatives laborals.

...

La major part de les cooperatives existents són de nova creació. Algunes han estat creades a partir de la fallida d'una societat anònima, davant la qual els treballadors s'han negat a perdre el lloc de treball i han decidit formar una cooperativa per mantenir oberta l'empresa.