En la setmana de la Diada, Plataforma per la Llengua ha sortit a
denunciar l'aixecada de camisa que està sent el Pacte Nacional per la
Llengua. Un any i mig després de la seva implantació, només s'han
executat el 38% de les mesures previstes. Ens queixem que de les
inversions que l'Estat ha de fer a Catalunya, en infraestructures, per
exemple, sempre se'n du a terme un percentatge molt inferior al que
s'havia pressupostat, però resulta que quan només depèn de nosaltres
tampoc posem en marxa tot el que s'havia previst per a un tema nuclear
com és l'ús social del català. El Pacte Nacional per la Llengua no pot
quedar en l'enèsima operació de maquillatge del Govern de torn. Fa
ràbia, perquè en aquest Pacte s'hi va treballar molt, el diagnòstic era
encertat i, per una vegada, hi havia pressupost per fer moltes coses. De
moment se n'han fet poques, el projecte ha perdut impuls i el català és
on era. O pitjor, perquè van passant els mesos i tots aquells catalans
que són tan catalans com el que més ni l'usen, ni en tenen cap ganes, ni
cap necessitat. I qui dia passa, pronom perd.
Xavier Bosch 12/09/2026
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada