pd 783

EL CORREO CATALAN 14 de mayo de 1978

A LA BÚSQUEDA DEL MAYO PERDIDO

1.- ALAIN TOURAINE: "AQUELLOS ESTUDIANTES HABLABAN EN NOMBRE DE UNA HISTORIA"

José Sanz

Maig, 1978. París és una ciutat aparentment afable, sense espais per la sorpresa, i no hi ha motius perquè no sigui així...

París ha estat completament restaurat, després de la ventada de 1968 i sembla estar a recer de nous daltabaix de mal digerir per la política oficial. Un detall, només un, permet l'el·lipsi, el "flashback" cinematogràfic: els aparadors de les llibreries s'han revestit de 1968 per recordar que un dia com ahir, justament el 13 de maig de fa deu anys, una multitud que oscil·lava entre les 200.000 persones, segons la policia, i 800.000, segons els manifestants, treia l'alè a tota França.

Herbert Marcuse havia escrit que els estudiants són la classe més receptiva. Enlairava a aquesta categoria a un sector que, en teoria, transita cap a llur instal·lació com a elit. Arthur Rimbaud escrivia cent anys abans: "canviar la vida". La majoria dels estudiants francesos ni coneixien a Marcuse, ni sabien aplicar el lirisme càustic i desesperat de Rimbaud. Però esclataren. Daniel Cohn Bendit, Alain Geismar, Jacques Sauvageot, Alain Krivine es van situar al davant d'un moviment mitificat per l'esquerra heterodoxa i blasmat per la clàssica. Els 142 estudiants del 22 de març a la Universitat de Nanterre s'havien multiplicat per milers...

Dies després tot va acabar i la Vª República començà els treballs de restauració. Fracàs o èxit, el maig francès ha passat a la història com una revolta insòlita en una societat de capitalisme avançat...

pd 782

MUNDO DIARIO Sábado, 29 abril 1978

MAYO DE 1968: DIEZ AÑOS DESPUÉS DE UNA ILUSIÓN PERDIDA

A. Benet, A. Fajardo, C. López, A. Puncernau, E. Sanjuan

Ara fa deu anys França es va veure sacsejada per un moviment inesperat que partint de la Universitat es va estendre com la pólvora a tot el país...

Es va passar en un tres i no res de la contestació practicada per una petita avantguarda universitària a la mobilització de milers d'estudiants i obrers... el país posava en crítica llurs estructures educatives, polítiques i sindicals.

Però no fou solament França. Quatre anys abans... Berkeley... Després Berlín, Tòquio, Roma, Madrid, Barcelona... Però a França la revolta estudiantil assolí dimensions insospitades.

Però la revolta passà. De les manifestacions amb centenars de milers de persones i de l'ocupació de les fàbriques es passà a unes eleccions en que l'esquerra patí un fort retrocés. Tornà la normalitat i la dreta va respirar alleujada. Però no tot acabà allí.

Els hereus més directes de les jornades de maig foren els partits de l'anomenada esquerra revolucionària o nova esquerra. Recolzats en diferents anàlisi polítics intentaren donar continuïtat al moviment posant en peu el partit que havia de ser llur guia. Però aviat - i tret d'algunes excepcions - la nova esquerra entrà en crisi.

Avui la influència del maig del 68 va més enllà de l'extrema esquerra. Les noves formes de la lluita de classes que el moviment de maig revelà han influït també en les formacions de l'esquerra tradicional. Almenys en aquelles que han sabut dar resposta als nous conflictes que planteja la societat industrial.

pd 781

(Revista) INTERVIU  10 de març de 1977

Itàlia: LA VIOLÈNCIA ÉS FEIXISTA

Rossend Domenech / Rodrigo Ruza

Itàlia està convulsionada. 

La lluita que s'està lliurant allí, potser prefigura el futur immediat d'Europa. 

En un país dominat per la violència terrorista, l'augment de l'atur i la inflació, la descomposició de la Democràcia Cristiana i el fort avenç del Partit Comunista, l'ombra del feixisme planeja amenaçadora. 

La violència ha passat a formar part de la vida quotidiana dels italians. 

Crims i atemptats són subscrits per neofeixistes i per certs grupuscles auto-titulats d'extrema esquerra, però ¿qui manega en realitat els fils d'aquesta "estratègia de la tensió"?...

pd 780

TRIUNFO núm. 692  1 de maig de 1976

EL MAYO DEL 76

Ramón Chao

... Tot fa reviure el vell fantasma de la revolució primaveral frustrada. En això influeix molt també la reaparició espectacular d'organitzacions estudiantils d'extrema esquerra (trotskistes i maoistes), que semblaven haver-se esfumat des del cèlebre maig...

...

Els estudiants (ara) denuncien el que consideren com una entrega de la Universitat a l'empresariat en un moment en que l'atur és gran a tot el país... 

Els partits d'esquerra es mostren prudents... "Ni llur llenguatge, massa vist, ni llurs proposicions, massa tradicionals, permeten a l'esquerra influir en el moviment estudiantil". (Jean-Pierre Cot)

...

Per altre part, els estudiants "despolititzats" que iniciaren el moviment, han passat a un altre estadi de lluita o de consciència; a saber, que la solució de la crisi de la Universitat ha de ser global, i el que podria calmar llurs inquietuds de forma definitiva és tan radical (una transformació de la societat), que ara per ara cap partit la vol assumir, ja sigui per raons ideològiques o tàctiques. La ministra, que ho sap i hi especula, esperant el desànim dels estudiants. Alguns signes d'això s'observen.

...

Un signe que no falla: es comença a parlar ja dels examens...

En resum: un comentarista escriu que molts estudiants descobriran aviat amb amargor la pura realitat.

pd 779

REVISTA "PERSONAS"  20 d'abril de 1976

ESTUDIANTS FRANCESOS:  FUTUR INFERNAL

M.F.C.

...Universitats folrades de cartells plens d'"slogans", estudiants bastonejats,... Mirant les imatges de les pantalles de televisió, els francesos han tingut un "dejà vu". 

Han respirat una cosa semblant a un perfum de maig.

Fals perfum. No és el maig. El maig del 68 a les universitats fou una festa, fou un somni, l'esclat de les utopies, el gran impuls de les idees, la denúncia d'una societat en l'abundància.

Avui els estudiants denuncien la desocupació, la manca de llocs de treball. Ja no intenten convidar a una societat nova... 

La Universitat francesa és una fàbrica d'aturats, la màquina més gran per a fabricar frustrats, persones descontentes... 

pd 778

CUADERNOS PARA EL DIÁLOGO  24 d'abril de 1976

REBROTA EL MAYO FRANCES

Federico Abascal Gasset

... el 1976, asseguren prestigioses fonts oficials del govern, els estudiants no desitgen canviar la societat, com volien el 1968, sinó simplement denunciar l'atur. I en això l'erren els analistes del govern. El 1968, els estudiants només pretenien manifestar-se de tant en tant contra la guerra del Vietnam, per descarregar llur consciència a l'hora de dormir i adquirir el dret a introduir a les habitacions, si no arribava el son, companys de l'altre sexe. Ningú va formular a Nanterre inicialment projectes sobre modificacions socials; el fervent i ardorós desig de canviar la societat sorgí en un procés d'espontaneïtat confusa per les inopinades cargues de la policia i la pluja de bombes lacrimògenes...

... El record del general De Gaulle, més popular el 1968 que Giscard el 1976, s'alça novament en aquesta primavera de París. El general De Gaulle, sorprès pels fets del mes de maig durant un viatge a Romania, titubejà, restà mut i desaparegué... L'esquerra, enfrontada i recelosa, va mantenir una actitud passiva durant uns dies al·lucinants...

(però) Ni el franc està polititzat, com el polititzà De Gaulle, ni l'economia permet actualment l'escalada salarial amb que el general comprà la pau dels sindicats. Si es produís un altre maig francès, assistiríem a un espectacle inèdit, inspirat en una altra primavera, en altres "slogans" i en altres pètals de la mateixa imaginació, aquells pètals nous que va obrir el dijous passat, al Barri Llatí, la reacció brutal i inesperada de la policia francesa.

pd 777

BLANCO Y NEGRO  3 d'agost de 1968

COUVE DE MURVILLE: DESDE EL PODER, LA NUEVA REVOLUCION

Raymond Tournoux

...

"Els successos del maig denoten una crisi de la joventut inadaptada al món actual i al món que se'ls proposa. 

Malraux parla d'una  *crisi de civilització*. 

Naturalment, els esdeveniments de maig han conduit a molts altres aspectes, especialment a la crisi social. Però fonamentalment crec que la crisi de la joventut ha estat la causa essencial. S'ha manifestat no només a les Universitats, sinó també en totes les llars dels joves. "

...