REBROTA EL MAYO FRANCES
Federico Abascal Gasset
... el 1976, asseguren prestigioses fonts oficials del govern, els estudiants no desitgen canviar la societat, com volien el 1968, sinó simplement denunciar l'atur. I en això l'erren els analistes del govern. El 1968, els estudiants només pretenien manifestar-se de tant en tant contra la guerra del Vietnam, per descarregar llur consciència a l'hora de dormir i adquirir el dret a introduir a les habitacions, si no arribava el son, companys de l'altre sexe. Ningú va formular a Nanterre inicialment projectes sobre modificacions socials; el fervent i ardorós desig de canviar la societat sorgí en un procés d'espontaneïtat confusa per les inopinades cargues de la policia i la pluja de bombes lacrimògenes...
... El record del general De Gaulle, més popular el 1968 que Giscard el 1976, s'alça novament en aquesta primavera de París. El general De Gaulle, sorprès pels fets del mes de maig durant un viatge a Romania, titubejà, restà mut i desaparegué... L'esquerra, enfrontada i recelosa, va mantenir una actitud passiva durant uns dies al·lucinants...
(però) Ni el franc està polititzat, com el polititzà De Gaulle, ni l'economia permet actualment l'escalada salarial amb que el general comprà la pau dels sindicats. Si es produís un altre maig francès, assistiríem a un espectacle inèdit, inspirat en una altra primavera, en altres "slogans" i en altres pètals de la mateixa imaginació, aquells pètals nous que va obrir el dijous passat, al Barri Llatí, la reacció brutal i inesperada de la policia francesa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada