pd 807

PRESÈNCIA, 21 de juliol de 1996

NI COMUNISME, NI ESTAT DEL BENESTAR

Narcís Genís

Volen ressuscitar el PSUC. És curiós, que això és digui just en un moment en què la paraula comunista ens sona a resclosida, a rònega, a un model de societat utòpica que alguns ideòlegs i filòsofs es plantejaven a principi d'aquest segle que ara acabem...

Abans, a la gent li feia por dir-se comunista, avui els fa vergonya,... El PSUC ha viscut 60 anys i es resisteix a morir... Té sentit que continuï com a partit? No és millor que es dissolgui definitivament dons Iniciativa per Catalunya?

Gregorio López Raimundo no vol matar el PSUC perquè diu, i té força raó, que el comunisme, la teologia de l'alliberament, el moviment ecologista o una altra cosa, es digui com es digui, avui són molt necessaris sobretot per prendre partit enfront del capitalisme salvatge que és el que impera en el món d'avui. Aquesta onada que ve i que creix des que es van enfonsar els països socialistes i que intenta anul·lar els avantatges que els treballadors han aconseguit en cent anys de lluita, sembla que no hi ha res que l'aturi. De moment, ja estan en qüestió totes es conquestes de l'estat del benestar... Que si la sanitat i l'ensenyament públics potser  hauran de deixar de ser gratuïts, o que anem fent plans privats de pensions, perquè si pensem viure d'una jubilació ho tenim molt magre. Davant d'aquest panorama i del futur tan negre que ens presenten, potser sí que haurem de reflexionar si cal ressuscitar els moviments socials, el comunisme i el PSUC.

pd 806

PRESÈNCIA,  21 de juliol de 1996

EL TRIOMF PÒSTUM DE LA REPÚBLICA

Gabriel Jackson

En l'Espanya dividida entre les forces de la inèrcia i les del canvi, el feixisme europeu va tenir el seu escenari de operacions per a la guerra mundial que es preparava...

La fascinació permanent que desperta la guerra civil espanyola es deu a l'extraordinària conjunció de crisis domèstiques i internacionals que la van provocar. A l'interior d'Espanya es desenvolupava una lluita visceral entre les forces de la inèrcia i les forces del canvi que havia tingut el seu inici  a les Corts de Cadis el 1812. A les files del general Franco hi havia els partidaris del catolicisme romà, els monàrquics, els centralistes tradicionals i, finalment, militars espanyols. Al costa de l'exèrcit republicà s'hi van aplegar les classes mitjanes secularment republicanes, ambdues formes democràtiques i autoritàries de socialisme i d'anarquisme, i els autogoverns català i basc.

El període de la guerra civil des del juliol del 36 fins el març del 39 va coincidir estretament amb la gran confrontació europea del feixisme, el comunisme soviètic i la democràcia pluralista... 

...

S'ha d'esperar que els milions de joves espanyols que han conegut només la nova democràcia, s'adonaran de la sort que han tingut i estaran atents i vigilants per mantenir i defensar les llibertats per les quals els seus avis van lluitar sense gaire èxit en aquell període que avui sembla tan remot...

pd 805

PRESÈNCIA  21 de juliol de 1996

LA DONA I LA REVOLUCIÓ

Antònia Adroher, mestra

L'objectiu principal era lluitar per la nostra emancipació al costat dels obrers, obtenir el dret a la igualtat de treball i d'educació, i alliberar-nos del sotmetiment a una societat molt conservadora que volíem canviar... a voltes eren els pares, els germans, el mateix company, que no comprenien la necessitat d'independència i de llibertat que tenia la dona per retrobar-se amb ella mateixa. Que volgués comprovar de què era capaç i no estar sempre a casa lligada a les obligacions domèstiques. Que s'interessés per estudiar, llegir, viatjar, assistir a reunions i conferències, participar en els afers polítics i treballar com feien els homes... Per entendre aquestes actituds cal situar-se més de seixanta anys enrere.

...

Els mestres formàvem un proletariat conscient de la necessitat de crear una veritable escola nova, perquè estàvem convençuts que la cultura i la instrucció són instruments necessaris per a una vida més lliure, per a la llibertat de tots.

pd 804

PRESÈNCIA 21 de juliol de 1996

100 VOLUNTARIS CATALANS PER QUILÒMETRE DE FRONT

Carmel Rosa

Entre cinquanta mil i seixanta mil voluntaris catalans van respondre amb les armes a l'aixecament militar facciós, una xifra que suposa el 15 per cent de la població masculina d'entre 18 i 30 anys... percentatge elevat que es corre el perill de perdre de vista i que només s'explica per l'ambient del moment i per una conjuntura història excepcional.

...

Milers de voluntaris de les primeres setmanes i mesos de guerra van formar la columna vertebral del nou exèrcit republicà. Les baixes, com més tard en els soldats de lleva, els van afectar considerablement. Molts milers van quedar pel camí en busca d'un país i d'una societat que cadascú imaginava a la seva manera, ideal.

pd 803

DIARI DE GIRONA  dimarts, 9 de març de 1999

LA REPRESSIÓ FRANQUISTA A GIRONA VA PROVOCAR 519 VÍCTIMES MORTALS

Pili Turon

La repressió franquista a les comarques gironines va tenir 519 víctimes mortals, del total de 3.388 comptabilitzades arreu de Catalunya...

pd 802

EL MÓN / 229 - 12/IX/1986

DE LA SOCIETAT INDUSTRIAL A AL SOCIETAT POSTINDUSTRIAL (i 2)

Miquel Porta Perales

...

En l'àmbit social cal esperar dos novetats prou significatives. D'una banda, l'emergència d'una elit (classe?) tècnico-intel·lectual ... i de l'altra, el fet que el poder i la capacitat de decisió dependran cada vegada menys de la pertinença o no a alguna de les classes socials avui existents... en un termini no gaire llarg, ens trobarem amb un canvi important en l'estratificació de la societat que posarà en crisi (o farà obsolets) els vells esquemes marxistes que oposen una burgesia dominant i explotadora a un proletariat dominat i explotat.

En l'àmbit político-ideològic... algun tret semblant a la de la polis clàssica: desig de participar en la presa de decisions que afecten la nostra vida quotidiana (escoles, hospitals, comunicacions, etc.), política orientada cap a temes d'interès públic (salut, medi ambient, qualitat de vida,...)

Aquesta política, certament, és modesta (i no faltarà qui pensi que és també reaccionària), però té l'indubtable mèrit de no hipotecar gratuïtament el present en favor d'un suposat i molt feliç Futur (amb majúscula)

pd 801

EL MÓN/229 - 12/IX/86

DE LA SOCIETAT INDUSTRIAL A LA SOCIETAT POSTINDUSTRIAL (1)

Miquel Porta Perales

... En les línies que segueixen ens aventurarem a pronosticar (no predir) quina podria ser la fesomia d'aquesta nova societat en els tres àmbits en què, a efectes analítics, dividirem l'estructura de la societat.

En l'àmbit tècnic-econòmic assistirem a la més que previsible aturada del creixement quantitatiu típic de l'industrialisme, atès que el creixement té uns límits objectius i les innovacions tècniques i els recursos materials ni són infinits ni poden satisfer les necessitats galopants de creixement del sistema... Presenciarem el pas d'una economia productora de mercaderies a una economia productora de serveis... amb predomini del sector Quinari" ("producció" de salut, educació, oci, investigació, etc.), encarregat de satisfer un més que probable augment de la demanda de necessitats qualitatives...

Podem conjecturar l'aparició de fenomens com els següents: nova distribució ocupacional...; creixement de l'atur estructural i del treball negre o submergit...; reducció de la jornada laboral...; sorgiment del que alguns autors anomenen "societat dual o heterònoma"...; fi de la concepció binària de la producció...; etc.

... la informació i el coneixement seran els "combustibles" clau que posaran en marxa i regiran el funcionament d'aquesta societat que hem anomenat postindustrial.