pd 1322

(de la sèrie: arafaunany)

El 4 de febrer, al carrer Arimon de Sant Gervasi, hi va tenir lloc una cerimònia singular al voltant d’un arbre. No sé si els barcelonins som del tot conscients de l’abast i importància d’aquell senzill gest de memòria local. En una part de la parcel·la alliberada de la pressió immobiliària, les autoritats municipals descobrien una placa on es llegeix: “Isabel Núñez (Figueres, 1957 - Barcelona, 2012). Escriptora i activista social, va lluitar per la salvació d’aquest ginjoler bicentenari”.

ITZIAR GONZÁLEZ

pd 1321

Guia per reconèixer un estúpid: - no s'interessa pel coneixement. - és feliç en les seves limitacions. - no aprén res de nou, es repeteix. - li agrada el que és superficial i parla sense saber de què parla. - usa les paraules sense parar esment en el sentit (si el coneix).

SANTI F. NADAL

pd 1320

(de la sèrie:arafaràunany)
recordem Espriu: “Bevíem a glops / aspres vins de burla / el meu poble i jo. / Escoltàvem forts / arguments del sabre / el meu poble i jo. / Una tal lliçó / hem hagut d’entendre / el meu poble i jo. / La mateixa sort / ens uní per sempre: / el meu poble i jo. / Senyor, servidor? / Som indestriables / el meu poble i jo. / Tenim la raó / contra bords i lladres / el meu poble i jo. / Salvàvem els mots / de la nostra llengua / el meu poble i jo. / A baixar graons / de dol apreníem / el meu poble i jo. / Davallats al pou, / esguardem enlaire / el meu poble i jo. / Ens alcem tots dos / en encesa espera, / el meu poble i jo."
Així hem d’estar... en encesa espera.

Sílvia Soler

pd 1319

(de la sèrie: arafaraunany)

... encara que vencin, encara que l’estat actuï com una piconadora i ens aixafi, Espanya com a país també n’haurà sortit seriosament damnificada. Tindran un estat sense separació de poders, amb uns mitjans de comunicació manipulats i atrinxerats, amb una part de la població lobotomitzada i l’altra meitat avergonyida de pertànyer-hi.

Sílvia Soler

pd 1318

(de la sèrie: arafaraunany)

No hi ha hagut ni un sol intent de convèncer. Només volen vèncer. I potser ho aconsegueixen: lluitar sense escrúpols et fa més fort. I més bèstia. Jo, amb el meu fragant i lluminós lliri a la mà, em pregunto: ¿volen mantenir sota el seu domini una Catalunya vençuda, esclafada i, més que possiblement, rabiüda? Quin interès hi tenen, tret del més roí (l’econòmic) i el més patètic (l’orgull)?

Sílvia Soler

pd 1317

(de la sèrie: arafaunany)

Molts ... farem l’impossible per votar l’1-O encara que només hi veiem el precari graó d’un llarg ascens. L’endemà, s’hagi celebrat o no el referèndum, “la llei” seguirà sent espanyola i caurà implacable sobre els que l’hagin desafiada. Però els unionistes que apaguin aquella flamarada no podran apagar la seva brasa. No hi ha enemic més difícil per als que ens voldrien súbdits que els escèptics autocrítics que no perden la dignitat. Es fan tan poques il·lusions que és impossible desmoralitzar-los.

Albert Pla Nualart

pd 1316

(de la sèrie: arafaunany)

El pensament màgic fa una gran flama, però sol ser foc d’encenalls. La dignitat és molt més discreta, però manté la brasa i es torna a encendre quan bufa un vent favorable... L’aspiració d’aquest país a manar-se a ell mateix clava les arrels en la història i és tan irrenunciable com la voluntat de seguir sent. Si la pretensió unionista és que es deixi de sentir nació, ha fet més d’un segle tard.

Albert Pla Nualart