pd 478

EL PUNT / Dimecres 15 d'agost del 2001

SOBREEDUCACIÓ

Xavier Díez

... al nostre país, si bé la manca de formació limita extraordinàriament les possibilitats de supervivència econòmica, una  bona formació no la garanteix en absolut. El fenomen dels universitaris desocupats dels  vuitanta..., ha estat substituït avui pel de la subocupació, és a dir, pel gran nombre de persones que, tot i estar ben formades, es dediquen a desenvolupar tasques poc valorades, pitjor retribuïdes i amb la precarietat que permet la legislació laboral. Fora de les elits científiques i intel·lectuals que han de marxar del país... existeix un importantíssim volum de milions de persones.., que tenen la sensació d'haver malbaratat anys de treball i il·lusions.

...

... L'acusació implícita al sistema educatiu de no ser tan bo com hauria de ser queda sempre desautoritzada quan analitzem el teixit empresarial espanyol i els seus mecanismes de selecció de personal... que prefereixen els pocs intel·ligents avantatges que ofereix la rotació temporal i el treball mal pagat a la fidelitat a l'empresa... que seleccionen el personal més per afinitats personals o familiars que per mecanismes objectius... que s'inhibeix en la seva responsabilitat de donar formació específica als seus contractats en un món en què la tecnologia resulta molt canviant...

pd 477

EL PUNT / Divendres, 10 d'agost del 2001

EDUCACIÓ PER A LA GLOBALITZACIÓ

Joan Surroca

...

Hi ha acord a considerar la globalització com un procés inevitable, fruit dels nous coneixements tècnics i científics...

On no hi ha acord és en la manera com conduir la marxa del futur davant aquest nou repte inevitable. No hi ha acord perquè alguns sembla que creuen que la producció i el comerç sense barreres nacionals beneficiaran tothom... altres consideren que la globalització permet que els poderosos incrementin encara més el seu poder, la seva riquesa i s'expansioni la seva cultura en detriment dels febles...

...

La globalització només pot tenir un final feliç si globalitzem la solidaritat. Però la solidaritat real. Hi ha qui confon la solidaritat amb una festa i el compromís amb un esport d'aventura. La solidaritat sempre comporta una (aparent) pèrdua personal en bé d'un altre. La realitat és que només tenim allò que sabem donar. Però no és aquest un valor que respirem. 

La globalització és la gran oportunitat per humanitzar un món que està perdent l'ànima. I  tot això ningú em podrà convèncer que es pot fer al marge de les escoles, dels mestres com a protagonistes indiscutibles. Cal un cop de timó valent per afavorir l'autoestima dels qui exerceixen la professió més delicada del món. Encoratjar materialment i amb suport social els mestres fins que educar esdevingui la professió més desitjada.

Educar no és solament preparar utilitàriament per al demà, sobretot és  fer persones bones i saludables...

pd 476

EL PUNT   .... ?

PARES QUE FAN CAMPANA

Manuel Castaño

Les organitzacions de pares d'alumnes han començat a demanar que el curs escolar duri més...; del que es tracta és que els seus fills s'estiguin més temps sota la tutela de la institució educativa. En general, als pares, els importa més el nombre d'hores lectives que no pas el rendiment que se n'obté... conceben l'escola com una incubadora on aparcar-los fins ben superada l'adolescència. 

Hi ha una estranya idea que circula per aquesta mons de Déu i és que els nens s'han de divertir i que els mestres estan per entretenir-los. 

Doncs no: aprendre és un suplici, i per una cosa que a l'infant li sembla interessant, se n'ha d'empassar nou que l'avorreixen. El gust per l'aprenentatge no arriba fins a les envistes de la majoria d'edat. De fet, pel que fa a l'estiu, el problema dels pares és que no saben què fer-ne, dels seus fills. Tant treballar tot l'any..., i quan arriben les merescudes vacances, els toca haver-los d'aguantar tot el dia a casa! No seria millor que l'escola no tanqués mai i els mestres fessin vacances per torns a fi de tenir.-los entretinguts? I tant que sí...

pd 475

EL DOMINICAL DEL PERIÓDICO ? ... 1999 ?

SABER PARA SABER

Joan Barril

El saber ja no està només en els llibres

No s'ha inventat res millor que el llibre per transmetre coneixements, dubtes o sensacions...

... la indústria editorial està més eufòrica que mai, les llibreries s'omplen de novetats i les novetats envelleixen en una setmana. Estem rodejats de massa llibres, però en canvi sentim dir amb una cadència coral allò de "el meu fill no llegeix"... i tanmateix sap bastants coses... 

Vet aquí la sorpresa d'aquest fi de segle. Se suposa que ningú fa servir ja els llibres per fer colzes... Però, en canvi, el nivell cultural ha augmentat... Haurem de qüestionar-nos si el llibre és l'únic objecte de transmissió de coneixements. I haurem de qüestionar-nos també si saber moltes coses és una condició indispensable per ser savi. La saviesa no es destil·la necessàriament de la quantitat d'informació, sinó dels matisos de l'experiència. 

Hi ha savis analfabets i hi ha erudits que són uns autèntics totxos. 

El saber ja no està exclusivament en els llibres...

pd 474

AVUI, dissabte 22 de juny de 1991

A JUGAR!

Pere Cullell

Ahir, la ciutat pessigollejava de manera especial. L'activitat que es detectava anava més enllà del frenètic circular de cotxes habitual o les histèries professionals dels executius amb aspiracions. Ahir, la ciutat estava presa per una legió de soldats curts de talla que s'acabaven de llicenciar de la mili 90-91. Els col·les van tirar la persiana avall i els seus alumnes encetaven les que seran glorioses vacances del 91.

Carregats fins a les orelles de llibres, blocs i motxilles, el "petate" de la il·lusió vessava de projectes sense plànols, de perspectives incertes però prometedores, d'hores de sol, d'aigua i de jocs, sense deures ni exàmens en tres mesos a la vista. Fantàstic!...

Mentre els carrers recollien els comiats estiuencs, un parell d'il·lustres progenitors clavaven els dits a la màquina de calcular i els ulls al sostre. El preu dels cangurs denuncia que aquesta deu ser una espècie en vies d'extinció. Qualsevol combinació horària, estirant amunt i avall, deixa el pis desprotegit un mínim de cinc hores diàries, suficients perquè la imaginació infantil no deixi cortina sobre cortina. Els parents, escarmentats d'anys anteriors, han passat deu mesos perpetrant la coartada perfecte per no assumir la vigilància de les criatures. Els veïns no volen ni obrir  la porta...

...

L'estiu tot just comença... El millor sempre és el primer mes, aquell llarg parèntesi entre les vacances d'escola i les vacances paternes que obre les portes d'una imaginació encotillada per les darreres sobredosis d'exàmens...

pd 473

(Ahir St. Jaume, festa... avui St. Joaquim i Sta. Anna: Felicitats a tots i totes)

EL MÓN / 319  -  9/6/88 - pàgs. 22, 23 i 24

EL SISTEMA EDUCATIU COIXEJA A TOT ARREU 

Ignasi Aragay i Sastre

"L'esperança principal d'un Estat es fonamenta en la bona educació de la joventut" Erasme de Rotterdam

Espanya no és l'únic estat que pateix una educació deficient. De la Xina, on una cinquena part dels seus mil milions d'habitants són analfabets, als Estats Units, els sistemes educatius coixegen. El Consell d'Europa, per exemple, està discutint un document sobre "els problemes de l'educació i la formació", que no són una mateixa cosa. La formació fa tan sols referència  a la creació de tècnics, científics o savis que dominen una parcel·la molt determinada del saber, però que no per força han d'estar ben educats... Aquest document planteja quatre qüestions clau: una, la primera, tracta de l'enfocament que s'ha de donar a la relació educació-treball, tenint en compte que cada  cop es necessiten més persones qualificades i menys manobres. Els altres tres punts que es consideren bàsics són l'educació en els valors democràtics i en el pluralisme cultural, i una major comprensió dels mitjans de comunicació...

L'altre problema que està esdevenint universal és el desprestigi de la professió de l'ensenyant...

...

Al fons de la qüestió hi ha, doncs, un problema monetari. Falten diners per als professors, per a equipaments, per als alumnes i per a l'educació pre-escolar...

...

El debat sobre l'educació és obert i són moltes les preguntes  que queden  a l'aire. La resposta ha de ser, per força, complexa... Ensenyar no és gens fàcil, és una tasca sacrificada que la gent cada vegada defuig més...

pd 472

AVUI, dimecres 8 de novembre de 1989

CADA COP ES DONEN MÉS PROFESSORS DE BAIXA A LES ESCOLES DE CATALUNYA

Eva Piquer

L'abandonament és superior a l'EGB que a la secundària.

Els mestres decideixen "penjar els hàbits" i abandonar les aules amb més freqüència ara que fa uns anys. Les escoles cada cop jubilen menys professors, perquè abans d'acabar la seva vida professional molts ja s'han escapat cap a altres feines a l'Administració o a l'empresa privada. El poc prestigi social de la tasca docent i el cansament acumulat al llarg dels anys, a més d'unes condicions laborals que milloren molt a poc a poc, fan que el fracàs escolar no el pateixin només els alumnes... 

El cicle professional d'un mestre es pot resumir així: els primers anys solen ser els més conflictius... La situació òptima és la dels professionals que porten entre cinc i deu anys en exercici, ja que disposen de prou experiència i encara se senten motivats per la feina. A partir dels quinze anys, els mestres acostumen a entrar en una etapa de decadència. És en aquest període quan  es registren més casos d'abandonament.