pd 1612 Òmnium classista?

(arafamesdunany)

G​irebé en el mateix moment que Ciutadans acusava Òmnium de ser una institució oficial pagada amb diner públic, un grup de militants de Podem criticava Xavier Domènech per donar suport a Òmnium, una entitat “classista”. En aparença són acusacions contradictòries, que arriben des de dos extrems diferents. En la pràctica són dues maneres de fer la mateixa acusació. Ignoren o volen ignorar uns i altres que Òmnium té molts socis, que paguen, i que són d’extraccions socials molt diverses (i els números ho demostren amb una claredat aclaparadora). No ho saben o no ho volen saber: no els quadra en els seus motlles ideològics inflexibles, que exigeixen que no tan sols Òmnium sinó tot el catalanisme en general sigui cosa de quatre i, si pot ser, burgesos. El fet que el catalanisme sigui transversal, popular i interclassista els trenca els esquemes i els incomoda, a uns i altres​...​

Vicenç Villatoro

pd 1611 Cinc idees bàsiques per avançar

(arafamesdunany)

Unitat de geometria variable. Unitat, sí. Però no a qualsevol preu. La unitat s’ha de fer a partir d’uns objectius comuns clars. Ha de ser pragmàtica... La unitat només és possible si s’entén que les discrepàncies dins l’independentisme són d’estratègia, no d’objectius, no de fons...

En defensa de la democràcia. El procés sobiranista català és profundament democràtic i s’enfronta a un estat cada cop amb més tics autoritaris...

Preservar les victòries ... És imperdonable que estiguem malaguanyant la victòria del 21-D...

Acabar amb el 155. No es pot dir seriosament que el 155 és un mal menor. No: és un mal major, gravíssim...

Zero violència... No només per no donar arguments a una justícia, uns polítics i uns mitjans de comunicació que per si sols ja s’inventen falses violències, sinó també perquè el sobiranisme i l’independentisme si s’han fet majoritaris ha estat precisament per la seva pulcritud en les formes, pel seu immaculat esperit cívic, pacífic, inclusiu... Per a l’Estat no hi ha pitjor enemic que un enemic amable, civilitzat, democràtic. Contra la força i la imposició, l’enginy i la tolerància.

Ignasi Aragay

pd 1610 Sota el setge del racisme protestant

(arafamesdunany)

... De totes les barbaritats que s’han dit aquests dies en mitjans espanyolistes, brillen amb llum pròpia les paraules de Jiménez Losantos acusant la justícia alemanya de “racisme protestant contra els països catòlics”... A principis del XVI la reforma protestant no arrela a Espanya per la implacable persecució a què és sotmesa per la Inquisició... Però la Inquisició no neix per combatre el protestantisme sinó la diversitat cultural i religiosa heretada d’Al-Àndalus. És la fòbia a la diversitat la que dona forma a un tribunal impune i arbitrari, capaç d’inventar delictes que mai han existit, i que exigeix desdir-se de creences i idees. El “racisme protestant” que detecta l’inquisidor Losantos no és altra cosa que indignada perplexitat davant una euroordre que no es pot agafar ni amb pinces: una euroordre de Sant Ofici.

Albert Pla Nualart

pd 1609 L'instint de Puigdemont

(arafamesdunany)

El president Puigdemont té un instint polític extraordinari... Quan Puigdemont se’n va anar a l’exili, vaig pensar que era una improvisació excèntrica. No, era una intuïció genial. Més d’una. La primera, que el lloc on passen les coses és important: no és igual que Europa tingui un problema a Madrid que trobar-se’l a Brussel·les (o a Alemanya). La segona: ... Europa pot pecar per omissió, però no per acció. Els seus grans pecats són sempre més per allò que no fa que per allò que fa... Europa pot tancar els ulls si un país perifèric i de poca confiança empresona per raons polítiques. Però no pot empresonar ella mateixa per raons polítiques. Perquè Espanya és una cosa i Europa n'és una altra. Puigdemont ho va intuir. No s’ha acabat, però la clatellada ja és irreversible.

Vicenç Villatoro

pd 1608 "L'esquerra no està pas morta"

(arafamesdunany)

Podem discutir si és que la socialdemocràcia europea no va saber transformar-se o és que es va transformar massa, però és indubtable que els inventors de la fórmula que ha fracassat van ser una sèrie de dirigents que a finals dels noranta van abjurar de la utopia i van abraçar l’'statu quo... Aquells dirigents (Blair, Schröder, González...), en comptes de provar de construir una alternativa, van preferir adaptar-s’hi, fins a l’extrem que els seus partits van passar a reetiquetar-se com a social-liberals. La fórmula els va donar resultat a ells en el curt termini en forma d’èxits electorals, però ha resultat letal per als seus partits en el llarg termini... Quina és la missió de la socialdemocràcia en un món globalitzat i digitalitzat? En la meva opinió, la mateixa de sempre: defensar els treballadors, i més concretament els que treballen, volen treballar o han treballat i tenen dificultats per arribar a final de mes...

Miquel Puig

pd 1607 "Spain is different (again)"

(arafamesdunany)

... Rajoy (però ara podríem posar també Sánchez, no?), amb el seu estil indolent, no sembla un governant dur i autoritari. Juga la carta de l’home normal que simplement fa el que toca. S’aferra al poder sense que es noti. I que altres més fanàtics li facin la feina bruta. Ell fa com si tot fos la cosa més lògica del món, com si tenir els rivals catalans entre reixes per les seves idees -per aspirar a la independència pacíficament, amb els vots- només fos un accident anecdòtic de la política, un legalisme necessari i imperatiu. Com si intervenir un Parlament i un govern fos tan sols una incòmoda molèstia. El constitucionalisme, la llei, són només el vernís que tapa la crua realitat d’una Espanya ultranacionalista, que tapa una democràcia estantissa i regressiva, que tapa el vell contrareformisme i l’afany mai extingit d’esborrar les diferències culturals i nacionals peninsulars. Espanya es resisteix de nou a la diferència. Sí, Spain is different (again).

Ignasi Aragay

pd 1606 ¿Som víctimes del pessimisme il·lús?

(arafamesdunany)

 

Nota: recomano llegir l'article sencer a: 

https://www.ara.cat/opinio/victimes-del-pessimisme-illus_0_1988801133.html

 

El Diumenge de Resurrecció és un bon dia per plantejar-nos si el futur és negre o blanc. Vivim un present que ens fa difícil creure que el món -la humanitat- progressa. No hi ajuden el canvi climàtic, l’avanç de l’autoritarisme, el consumisme insolidari, la concentració de riquesa... Tendim a creure que el pessimisme és lúcid i l’optimisme il·lús. Però ¿podria ser al revés? ... El 1948 Fabra mor a Prada proclamant que cal no abandonar mai ni la tasca ni l’esperança. És il·lús? Als que neguen el progrés sempre els pregunto: “Si tinguéssiu una màquina del temps, quin moment del passat triaríeu per viure?”... Una cosa que irrita profundament milions de pessimistes: la vida dels humans millora dia a dia i segurament seguirà millorant... per què som tan pessimistes? En part, perquè és avaluant -i magnificant- riscos que l’espècie sobreviu. En part, per un biaix informatiu que ressalta sempre l’excepció negativa. Però en part, també, perquè el pessimisme és una gran coartada per no esforçar-nos, per no sentir-nos responsables del nostre futur.

Albert Pla Nualart