R 78: Eleccions i tornada de Puigdemont

Ha estat evident per a tothom la relació causa-efecte del desnonament de Maricarmen Abascal i la convocatòria anticipada d'eleccions per part de Pedro Sánchez, encara que això contradigués totes les vegades que havia assegurat que aniríem a les urnes l'any que ve. La maniobra es va començar a veure venir des del moment que els ja famosos dos decrets d'habitatge van ser portats al Congrés precipitadament perquè els convalidés i a Sánchez no se li refredés el cas i pogués sentir com a pròpies la indignació popular que es va produir​...

Però no tot s'explica pels desnonaments. Qui té el poder de prémer el botó de les eleccions considera tots els factors. Per exemple, la situació del rival. Feijóo no ha acabat mai d’arrencar i totes les enquestes diuen que el PP necessitarà Vox per governar, escenari que permetrà a Sánchez brandar el fantasma de la por a tenir la ultradreta al govern. 

I entre aquests càlculs hi ha el d​'aigualir la càrrega històrica, política i emocional de la tornada de Puigdemont submergint-lo en una campanya electoral i, a més a més, de temàtica espanyola. Precisament per tot plegat és altament improbable que Puigdemont torni per enfilar-se als faristols del​s mítings, per més que la seva presència animés el partit. Nou anys d’exili, havent evitat les presons espanyoles, no és probable que s’acabin amb Puigdemont convertit en un tall de veu més dels blocs electorals d’una campanya en què no és candidat.

Antoni Bassas​  09/10/2026

R 77: Espectacle per a imbècils 2ª part

 Ja he dit que els decrets ​(d'habitatge) s’haurien d’haver aprovat. Ara: no estic segur que Junts hagi comès un error electoral. Els diran de tot, esclar, i els culparan de cada desnonament. Però a l'acampada de la plaça Catalunya no hi ha possibles votants de Junts, ni petits propietaris. Els lobis immobiliaris i la patronal, que mouen prou calés per incidir en una campanya electoral, tornen a veure Miriam Nogueras com una possible valedora. I sobretot: malgrat l​'esquematisme d​'alguns, també en les classes mitjanes i baixes hi ha electors de centredreta que detesten els desnonaments... però en culpen les polítiques d'esquerres i la immigració descontrolada. Si la dreta només la votessin els rics, ni Vox ni Aliança Catalana apuntarien tan amunt.

El que vindrà ara no serà un debat serè i fiable sobre habitatge, sinó un ball de bastons en què uns partits i uns altres es tiraran pel cap immigrants i persones desnonades. Un trist espectacle en el qual Catalunya –la idea de Catalunya– ja no hi pinta res, perquè el PSC està subrogat, Puigdemont tornarà com a actor secundari, i Colau i Rufián pensen exclusivament en clau espanyola. Només falta que es confirmi la irrupció tempestuosa de Sílvia Orriols perquè el consens que va fer possible l’1 d’Octubre –el nostre moment de grandesa– salti pels aires​.

Toni Soler​  03/10/2026

R 76: Espectacle per a imbècils

​Ens espera una campanya electoral marcada per l'emocionalitat, la hipocresia i l​'esperpent. El que hem sentit els últims dies al Congrés dels Diputats és la culminació d'uns anys de degradació de la vida política peninsular. Poques vegades s’han sentit tantes paraules buides, tanta gestualitat grotesca, tants escarafalls. I el més trist, almenys per a mi, és que la major part d'aquest arsenal pirotècnic procedia de partits de l’esquerra. La demagògia progressista és el que fa que, avui, molts dels qui estem en contra de l’actuació de Junts ho hàgim de dir fastiguejats, perquè les esquerres ens han tractat com imbècils​...

​El president Sánchez és un frívol que viu al dia, que imposa decrets redactats a correcuita, després de set anys al govern que no han suposat cap millora en la qüestió de l’habitatge. Sánchez, l’home que ha enganyat els seus socis, que ha encobert corruptes dins del seu partit, ara es prepara per a la seva penúltima pirueta, presentant-se a les eleccions com un superheroi capaç d'enfrontar-se als fons voltor. Sopars de duro! 

El gran narrador d'aquest relat, el rapsode del PSOE, ha estat Gabriel Rufián. Ell ha enardit les masses amb fraseologia maniquea, eludint les seves sigles i el que signifiquen. En les seves intervencions, sempre en castellà, pomposes i efectistes, Rufián s'ha acarnissat en Junts, insistint que “la seva estelada és un bitllet de 50 euros” i que dedicarà “tota la seva carrera política” a fer que ERC i Junts “no pactin mai més”. Això, agradi o no, vol dir que Rufián dedicarà tota la seva energia a impedir la independència de Catalunya.​..  (continuarà)

Toni Soler​  03/10/2026

 

R 75: Putin accelera la fugida endavant

Putin ha engegat una fugida endavant de ritmes cada cop més intensos. Els bombardejos contra Kíiv són cada cop més freqüents i més cruels, sobretot pel balanç de víctimes civils. Queda clar que el Kremlin voldria veure la capital ucraïnesa convertida en una ciutat mig destruïda que comença a buidar-se. La guerra, doncs, bascula a hores d'ara cap al vessant més destructiu, a Ucraïna, i més intimidatori, cap a àmplies zones de la Unió Europea frontereres amb Rússia, víctimes d'una altra guerra, l’híbrida.​..

​Les accions del tirà ens diuen que la seva fugida endavant, farcida de crueltat, evidencia la pressa que té: la pressa d'un home gran i envellit, amb vint-i-sis anys al poder, que se li està quedant a mig fer el seu obsessiu projecte de restaurar la grandesa imperial de Rússia. Per aconseguir-ho no s’ha estat de fer mutar la rivalitat amb els EUA en una mena d’associació, al mig de la qual ell i Trump es presenten com la millor garantia d’esquerdar Europa, i si cal destruir-la.​..

​Una revolució a la Rússia putinista no és ara com ara imaginable amb la gent abduïda per la por, la ignorància, la indiferència, la intoxicació propagandística i la resignació.​..Un dels detonants d​'una conspiració o d​'un cop és –cal no perdre-ho de vista– el factor econòmic: la persistència de les sancions occidentals com a càstig a una guerra que en quatre anys i mig ha provocat la fugida de milers de ciutadans russos sense aconseguir ni de bon tros el gran objectiu anunciat el febrer del 2022: l’ocupació d’Ucraïna.​..

Llibert Ferri​  09/10/2026

 

R 74: L'estranya tossudesa dels catalans 2ª part

 ... al final caldrà decretar l’obligatorietat per a tots els ajuntaments de promoure un parc solar i un parc eòlic municipals. El vell lema ecologista deia think global, act local. Doncs a casa nostra pensem local i esperem que uns altres actuïn. Home! El cas és que els altres sí que estan actuant. L’electrificació amb renovables avança a tota velocitat a la Xina, l'Índia, el Pakistan... També a l'Àfrica. Han entès que no només és una qüestió de salvar el planeta, sinó que els surt a compte. I per descomptat en molts països d'Europa, sembrats de plaques tot i tenir menys sol que nosaltres. Aquí ens assemblem als EUA de Trump, que va amb el fre de mà posat i se'n fot del canvi climàtic. Ens hem tornat bojos o què? 

¿Els catalans volem participar en aquesta cursa o volem quedar-nos a la cua, dissimulant, com si la cosa no anés amb nosaltres? Què ens diria, si fos viu, un dels grans pares de l’ecologia mundial, el biòleg Ramon Margalef? L’eclipsi total que hem pogut veure aquest estiu, tan bell, el podem llegir també com una metàfora: ¿anem embadalits cap a un eclipsi climàtic, només preocupats de la bellesa immaculada dels nostres paisatges? Els humans hem transformat el paisatge des de temps immemorials. Hem construït pobles i ciutats, hem convertit boscos en camps de cultiu, hem fet carreteres, ponts, ports. Amb la industrialització, vam sembrar les ciutats de xemeneies que ara protegim com a patrimoni arquitectònic. En el futur, els actuals molins de vent que restin dempeus també seran protegits. Ara toca fer-los. I si no els fem, ens cauran a sobre moltes MAT (línies de molt alta tensió) per portar l’energia de fora. Posem-nos les piles, sisplau.

 

Ignasi Aragay 02/10/2026

R 73: L'estranya tossudesa dels catalans 1ª part

 

Estem en una crisi climàtica global. L’escalfament planetari no s'atura. La lluita dels habitants de la Terra és a vida o mort... Però en un minúscul racó d’aquest sobrepoblat globus terraqüi, al sud d'Europa, hi ha un petit país els habitants del qual, tossuts, no estan disposats a canviar el seu estil de vida per contribuir a salvar la humanitat. Es neguen que els seus paisatges quedin tacats de molins de vent i plaques solars. Posen moltes excuses, algunes aparentment –localment– raonables. Però el resultat és que segueixen cremant grans quantitats de petroli i consumint gas, i no tenen cap més remei que allargar la vida de les seves atrotinades centrals nuclears, cosa gens recomanable. 

És un cas mundial únic de ceguesa ambiental. Què els passa a aquests catalans? Certament, és estrany. No fa tants anys el moviment ecologista hi havia arrelat amb empenta. Però ara ha quallat una sorprenent aliança entre els mateixos ecologistes –no tots– , hotelers, pagesos i polítics locals.​..

​Fa uns dies Pep Canadell deia: "Que el 2026 a Catalunya encara s'estigui discutint on s'han de posar les plaques solars o els molins, i que s'ajornin les decisions un any més, és una cosa fora d'aquest món". I es preguntava: "Com pot ser que no s'estigui desplegant la xarxa renovable a tota velocitat? No es pot esperar més: cal anar a sac".​..

Quasi ningú vol molins ni plaques. Increïble. I mira que tenim boscos deixats de la mà de Déu, carn d’incendis, i terrenys agrícoles abandonats. Però no. No s’entén aquesta obcecació. I això ha passat aquest estiu, quan a tantes cases s’instal·laven aires condicionats i ventiladors per combatre la calor extrema. Més consum elèctric.​.. 

(continuarà)

Ignasi Aragay​ 02/10/2026

R 72: Sánchez i els judicis de la història

​... història és una paraula de molt de pes i, si hem de parlar en termes històrics, aleshores el fracàs és col·lectiu, de dretes i d'esquerres, sobretot de les que han governat més anys i amb més poder. 

Perquè la realitat és que el preu de l’habitatge creix a Espanya tres vegades més que els salaris, i aquest any l’augment del preu de l'habitatge a Espanya triplica el de la mitjana de la Unió Europea. El preu de l'habitatge a Catalunya i a Espanya ha estat onze anys seguits creixent cada trimestre. Amb indicadors així, algú creu que calia córrer tant a votar els decrets al Congrés com si fossin la solució a tots els problemes d'un sistema econòmic que cada vegada exclou més persones?

Hem augmentat espectacularment la població amb poca o nul·la previsió d'on podríem viure tots plegats.​.. La història jutjarà tothom, pel que va fer i pel que no va fer, podent-ho fer o havent promès que ho faria. A dretes i esquerres. 

Antoni Bassas​ 02/10/2026

R 71: La via consorciada

 

​...Catalunya és Espanya a condició que Espanya sigui Catalunya.​.. És un plantejament​ del PSC que entronca amb la tradició federal. Un doble antídot contra l’assimilisme i contra l'independentisme.​.. 

​La reforma fallida de l’Estatut va deixar clar que Catalunya no podria assolir un poder polític real sense plantejar un embat directe a l’Estat. L’allunyament emocional entre Catalunya i Espanya no només s’expressava en l’auge del sobiranisme, sinó també en els planys del PSC​... 

Els anys del Procés van deixar el PSC molt malparat. Els seus dirigents es van prometre que mai més permetrien que una sobredosi de catalanisme posés en perill la seva relació amb el PSOE.​..  Salvador Illa va prometre centrar-se en la gestió i deixar-se de disquisicions identitàries. Però tenia plans. Illa, sense estridències, ha executat una estratègia ​... amb la finalitat de dissoldre el mur mental i polític entre totes dues realitats; el seu objectiu últim és que, a ulls dels catalans, Estat i Generalitat siguin dues extensions d’un mateix cos –és a dir, d'una mateixa realitat política i emocional.

Illa ha estat prou hàbil per tirar endavant aquesta política malgrat dependre dels vots dels independentistes.​.. La millor manera d’amansir els catalans és donar-los un tastet de poder real: ja ho deia, fa quatre segles, el comte duc d'Olivares​. 

La qüestió és si aquesta aposta estratègica, que és també una política de partit, podrà sobreviure a l'actual conjuntura, amb Pedro Sánchez acorralat i la dreta espanyolista a l'aguait. Si el PP arriba al poder, tindrà dues opcions amb Catalunya: seguir els seus propis instints (i els de Vox) o bé, en un rapte de lucidesa, mantenir aquesta relació consorciada amb el govern català, que és la millor via per fortificar la presència de l'Estat a Catalunya sin que se note el cuidado.

Toni Soler​  26/09/2026

LliVre 44: ILLES DEL CALIUFOSC

​Podia respectar-se el passat sense fer veure que havia estat millor en tot. (pàg. 99)

Ningú no és propietari d'enlloc, sinó que ens limitem a ocupar els espais de la mateixa manera que les nostres ànimes ocupen breument aquests amfitrions que són els nostres cossos. (pàg. 185)

 

El lideratge de vegades anava d'acceptar que no calia que fos ella qui prengués totes les decisions. (pàg. 486)

Illes del Caliufosc, de Brandon Sanderson

R 70: Què hi ha rere el retorn d'Ada Colau

La figura d’Ada Colau va emergir en la lluita per un habitatge digne i assequible per a tothom. Un activisme juvenil que la va acabar portant a convertir-se en la primera alcaldessa de Barcelona quan tenia 41 anys. Des del càrrec (2015-2023), malgrat les dues legislatures al poder, l'avanç en les polítiques d’habitatge va ser limitat, frustrant.​..l'accés a l'habitatge està marcant l'emergència d'un nou progressisme. El fenomen s'està obrint pas al món urbà, on el problema és sagnant i on el vot d'esquerres acostuma a tenir més pes.​..

Colau va tancar la seva etapa d’alcaldessa amb un regust agredolç. Haver acceptat els vots de Valls (2019) i després haver regalat els seus a Collboni (2023), hi ha contribuït, esclar.​.. no va poder tirar endavant les polítiques radicals que anhelava. Va sentir el pes i la impotència del poder. Sense l'acompanyament legislatiu en l'àmbit català i sobretot estatal, va quedar mancada d’eines legals per fer un salt en habitatge. Tot plegat la va portar a una retirada de l'arena pública. Fins i tot a una fugida a Itàlia​...

Però porta la política a la sang. Era qüestió de temps que decidís tornar-hi. I s'apunta a fer-ho en l’àmbit estatal, per recompondre el garbuix en què s'ha convertit l'espai a l'esquerra del PSOE, per mirar d’acabar amb la lluita fratricida entre Sumar i Podem, i les esquerres perifèriques.​..​ amb l’aposta ideològica per frenar la ultradreta, amb la bandera concreta de l'habitatge i amb el perfil de catalana no-nacionalista és com es presentarà a Espanya.

Ignasi Aragay​  26/09/2026

R 69: L'escola que ensenya II

 

...

El resum de tot plegat és la convicció que escriure és fer visible el propi pensament. Un cop visualitzat, pot ser qüestionat, refinat o enfortit. Escriure bé és practicar el pensament rigorós, perquè, lluny de reduir-se a ser un mitjà de transmissió d'idees, l'escriptura és la millor manera de fer-nos amb idees clares i distintes. Claredat és empatia. Com diu el meu admirat Nick Gibb, la lectoescriptura no és una part de l'educació, és el que fa possible l’educació, perquè clarifica fites i enforteix l'atenció.

Gregorio Luri  25/09/2026

R 68: L'escola que ensenya I

 ​L'escola:

Donaria als alumnes el màxim possible de temps de qualitat.

Treballaria a fons el lligam entre comprensió lectora i coneixements previs.

Tindria cura de l’alfabetització disciplinar.

Disposaria d'un currículum ric en continguts: acumulatiu, seqüencial i coherent

Donaria valor al saber, perquè només ens esforcem per aconseguir allò que considerem valuós.

No confiaria gaire en l’existència de competències genèriques. 

​Apostar​i​a per un currículum seqüencial, amb una progressió controlada i una ensenyança explícita​.

Hi hauria un currículum per a tot el centre

Defensaria que el coneixement no té cap propietat 

No menystindr​ia la memòria

​Es veuria com una institució republicana compromesa amb el foment de la cultura comuna.

La relació pedagògica clau seria el cara a cara. No té substitut, 

L'error de l'alumne es veuria com una oportunitat d'aprenentatge,

L'escola seria inclusiva, però no necessàriament ho seria cada aula de manera permanent.

Practicar​ia les paraules màgiques que faciliten la convivència: gràcies, sisplau, perdó, confio… 
​No hi hauria lloc per a l'ansietat matemàtica. No hi ha humanisme sense matemàtiques. 
Se celebraria l'excel·lència aliena i s’estimularia la seva emulació. 
Estimar​ia molt més el pensament rigorós que el pensament crític, i el raonament molt més que l’opinió. 

Prendr​ia amb pinces l'educació emocional​...

A les famílies els demanar​ia tres coses: garantir la higiene del son dels seus fills, permetre’ls gaudir del joc lliure i arriscat, i deu minuts de lectura diària​.

Gregorio Luri​  25/09/2026

R 67: Les dones del burca

 

El PSC de Lleida, amb Junts, ha decretat la prohibició als carrers de la ciutat del burca, que és aquesta mena de momificació de les dones adultes.​..

Entenc que no es pot prohibir tapar-se els cabells per religió, com fan algunes dones, entre elles, una diputada al Parlament, perquè llavors hauríem també de prohibir l'uniforme de sor Lucía Caram i les perruques de les jueves, que es rapen els cabells (imagino que) pel mateix motiu que les altres se'l tapen. Per una concepció medieval i analògica de la bellesa i l'excitació sexual. Però anar tapada del tot pel carrer, no fent servir els òrgans vitals com ara els ulls, la boca o les orelles (el nas, segons com, els el deixen treure) tal com la natura els ha concebut em recorda el morrió dels gossos o les ulleres de les mules. Una domesticitat que em resulta violentíssima.

Un burca està dient a tothom, als fills de la dona que el (su)porta, al marit, als policies que vigilen el carrer, als botiguers... "aquesta dona és una possessió". Una possessió, concretament, d'aquest que camina davant seu ben fresc, amb les xancles.​..

Empar Moliner​  25/09/2026

R 66: Organització de les Nacions Desunides

Durant tres dies, Nova York ha estat la capital del món. L'Assemblea General de l'ONU ha escenificat, a cop de discurs dels principals caps d'estat o de govern, com està d’enrevessat el planeta.​..

Massa discursos i poca capacitat d'acció. Bones intencions però sense cap capacitat d’aplicació. Ja sabíem, des de fa temps, que el seu Consell de Seguretat continua bloquejant les qüestions importants de debò perquè les cinc potències amb dret de veto (Estats Units, Rússia, Xina, Regne Unit i França) voten, sempre, a favor del seu interès particular. Per tant, la distància entre allò que proclama l’ONU, de bona fe, i el que passa sobre el terreny és enorme.​..

Unes Nacions Unides més desunides que mai. Una ONU imprescindible però impotent, que veu com les grans potències fan la guerra al marge de les seves regles. I l’Assemblea, lligada de mans i peus, no pot fer res per aturar els Trumps de torn que, encegats pel poder absolut, tiren pel dret, se salten les normes internacionals i van a la seva a cop de rampell, sense criteri ni control​...

Xavier Bosch​  25/09/2026

 

R 65: Tenim un pla

La política, per desgràcia, té com a prioritat absoluta el dia d’avui i com a únic horitzó la pròxima convocatòria electoral.​.. 

El pitjor d’aquest presentisme en l’acció política és que acaba encomanant-se al conjunt de la població, alimenta l’egoisme i el campi qui pugui. El motor del progrés ha estat sempre l’aspiració de veure prosperar els fills. Això s'ha acabat. I la decepció porta molta gent a oblidar-se del bé comú.​..

​... la immigració ha esdevingut una qüestió estructural, sense data de finalització, perquè obeeix a problemes aparentment irresolubles, com és la crisi demogràfica a Europa, la fallida crònica de molts països subdesenvolupats i, ben aviat, els efectes de la crisi climàtica en determinades zones especialment vulnerables, com l​'Àfrica subsahariana.​..

De la mateixa manera que el contracte social ens vincula a través dels deures, però també dels drets, una altra mena de contracte, diguem-ne vital, ens hauria d’indicar que els sacrificis que fa la nostra generació tindran una recompensa en la generació següent.​ Que aquests temps convulsos tindran una data límit, que algun dia la demografia es gestionarà de manera raonable, mentre que els països rics faran un esforç conjunt, una mena de Pla Marshall, per millorar les condicions de vida en els països d'on procedeix la gran massa migratòria. I que a casa nostra els sacrificis es compensaran amb un reforçament de l’estat del benestar, la seguretat col·lectiva i la cohesió social i cultural.

Les administracions hauran de fer un esforç ingent per recordar que compartim vehicle, viatge i destí; per evitar que el principi de solidaritat quedi enterrat pel nihilisme del campi qui pugui.

Toni Soler​  19/09/2026

 

R 64: Son molt bona gent!

​... A la granja de criança de pollets del germà de la Isabel, l’Antoni, hi treballen uns quants subsaharians, "els negres", diu ell. A l’Antoni li agrada ser políticament incorrecte, tal com raja. Als més antics ja els ha fet contracte. Fan més hores que un ventilador i no es queixen. No sap ben bé on viuen, repartits en pisos atrotinats, però se'n surten. Van en bicicleta amunt i avall, i encara estalvien diners i els envien a les famílies de l'Àfrica. Són de fiar. Però si un falla, fora. No trobaria ningú del país que volgués fer unes feines tan dures. Per descomptat, els seus fills ni pensar-ho, tots dos estudien a Barcelona. La granja durarà fins que l’Antoni digui prou. Però és d’aquests que no pensen en jubilar-se. Què faria, si no?

Al poble l’única botiga que està sempre oberta és la del pakistanès, en Rudi. Així li diuen. La Isabel és bona compradora i ell sovint li regala fruita macada. "Toda para ti, Isa!" Li recorda l’Armando, aquell aragonès que quan era petita tenia un colmado, can Maitanquis. En Rudi tampoc no tanca mai. Du la simpatia als llavis i té bon gènere, millor que el del súper.​..

La Isabel ho té clar: el poble ha canviat molt, cada cop hi ha més gent forana. Ja no és com abans. Se sent més castellà i tothom va a la seva. La gent no es coneix. Està bé que vinguin immigrants, però no tants, eh? I que siguin legals. Catalunya no pot ser una ONG mundial. Només faltava això de Ceuta. Ens hi van la identitat i el benestar... Però que no li toquin la María i la Carolina, en Moisés i en Josele, en Moha i la Fàtima, els subsaharians de la granja –com coi es diuen?–, en Rudi i en Nino. Són molt bona gent! 

Ignasi Aragay​  18/09/2026

R 63: Torna setembre

Setembre ja és aquí. Per mi, un mes molt estimat perquè s'hi anuncia l’acabament de l'estiu, l'estació més espantosa de l'any. Encara que la tardor no comença fins al 21, depèn dels anys​...M’agrada el setembre, pel fonoll, pel raïm, per les figues, pels melons.​..Torna setembre, amb el dia de les marededeus trobades, que se celebra el dia 8...​ 

També, al setembre, celebrem la Diada Nacional de Catalunya. El dia 11. És una festa commemorativa i reivindicativa. S'hi commemora la caiguda de Barcelona en mans del rei Borbó el 1714 i es reivindica sobretot la independència de Catalunya. Fa molts anys que es reivindica, però encara no s'ha aconseguit. I és molt possible que mai no s’aconsegueixi, perquè Espanya no ho vol i Europa tampoc no ho vol. Només ho volem els catalans. Alguns catalans, per parlar clar. Els que la volem som titllats de separatistes i de traïdors. I alguns, com ara jo, han perdut amics per culpa de totes aquestes reivindicacions. Què hi farem! Cada any s'organitzen manifestacions. Algun any van ser multitudinàries. Ara són més modestes, perquè la gent es cansa. La gent està cansada, és veritat. Però la independència és un desig que mai no morirà. Torna setembre i ens el revifa, aquest desig.​...

Torna setembre. Ja és aquí. De moment em faig un tip de figues, dolces, perfumades, sobretot les de coll de dama. Un tast de felicitat.

Narcís Comadira​  18/09/2026

R 62: La Catalunya que es vol autodestruir

 

​... Estem alimentant des de tots els àmbits el fantasma d’Aliança Catalana, donant-li una presència mediàtica molt per sobre del nombre de votants que van confiar en ella. I només ens esgargamellem assenyalant les línies vermelles que creua, l’escàndol que provoca –que és llaminer per obtenir clics però un desastre des del punt de vista del debat seriós​-. Per què no se li pregunta a la líder de la formació exactament com farà tot el que promet que farà? Temo molt que no té cap solució pràctica per als problemes que ella creu que són deguts als immigrants. Si no té competències ni fronteres no podrà expulsar-nos a qui troba que sobrem per molt que ho vulgui. De totes maneres jo no hi perdria ni un minut, amb algú que declama amb el seu horrible català del XIX (pobre Pompeu Fabra) lletanies que semblen més homilies que no pas propostes polítiques. A qui faria moltes preguntes és a les persones que volen votar-la: creuen realment que la de Ripoll farà el que els promet que farà? S’ha de ser molt ingenu, encara més si el que empeny aquest electorat és la frustració de la desfeta del Procés. ¿No en van tenir prou amb l'engany dels líders de llavors que ara volen apostar per una dona que no sembla tenir ni la més remota idea de com funciona el seu país i s’inventa unes exigències de catalanitat que no compliria ni el Comte Arnau? De nou és l’esmentat filòsof alemany Peter Sloterdijk​ el que descriu com ningú el que passarà si a Catalunya guanya Aliança Catalana: “Un cop que entra en joc la qüestió de la identitat, el camí de l’autodestrucció és molt més curt”. 

Najat El Hachmi​  18/09/2026

R 61: 1 d'octubre, ni oblit ni perdó!

Avui, u d'octubre, envio aquesta gran lliçó de Josep Fontana en forma de document visual.

"La identitat és una realitat que neix d'una llarga existència compartida, no pas un producte de la terra o de la sang" Josep Fontana 

https://youtu.be/gqv_TF2o_Qs?si=nsYMBs7eGYrHxSoN