pd 2423 L'empobriment com a oportunitat

(ara...mateix)

Com a societat i, en molts casos, personalment, l’empobriment és el nostre futur a curt i mitjà termini... ¿Podem créixer humanament en aquest ja inevitable decreixement econòmic?... ¿podem aprendre a viure d'una manera menys estúpida?

Si l'ascens del mar o les temperatures no era suficient per fer-nos entendre que decréixer en termes de “consum” o “riquesa” és la condició necessària per amortir el desastre climàtic, ara ens hi obligarà la mateixa lògica econòmica que ha fet un dogma de “créixer”. Som molts els que creiem que viure per ser més ric i tenir més que el veí no ens fa més feliços ni ens millora socialment. Ben al contrari, ens aïlla i, aïllant-nos, afebleix el bé comú i enforteix tot el que erosiona la democràcia, la civilització... Una pobresa luxosa comparada amb la que pot patir bona part de la humanitat, però prou limitadora perquè ens empenyi a assajar -si disposem del més bàsic i tenim prou seny- un canvi de valors que ens faci créixer com a persones...

L’empobriment -del qual s’escaparan, com sempre, els més rics i antisocials- és la perspectiva més propícia per passar de l’inconfessable plaer de tenir més que el veí a la serena plenitud d’ajudar-lo, d’ajudar-nos, a tirar endavant. Per passar del jo al nosaltres. Pot sonar molt cristià o molt ingenu, però és prou humà i universal perquè faci factible la paradoxa que tenint menys tinguem més qualitat de vida. I no tenim alternativa.

 

Albert Pla Nualart, 20.3.2022

 

pd 2422 Inèrcies

(ara...mateix)

...L’últim CEO ha situat en avantatge el no amb un 52,3%, un “màxim històric” segons he llegit a l'ARA (que jove s'ha de ser per pensar que la “història” comença el 2010). El sí es queda en un 40,8%, una dada que ha entusiasmat tots els cínics que van fer el possible per impedir que en lloc d’enquestes féssim un referèndum, beneint fins i tot la violència policial i judicial. Per a mi, aquestes dades representen, malgrat tot, un valent desafiament a la repressió de l'Estat. Després de tot el que ha passat aquests quatre anys, un exigu 52,3% defensa la pertinença a Espanya. I un tossut 70% defensa el dret de Catalunya a decidir sense ingerències. Però no m’enganyo: la baixada del sí també reflecteix impotència (la independència és impossible), por (el preu en termes de repressió és massa alt) i disgust (els independentistes només es barallen)...

Toni Soler, 20.3.2022

 

pd 2421 Putin és un estúpid? 2

(ara... mateix)

...Putin és un estúpid?... No respon, per tant, a l’estúpid de manual que descriu Cipolla, però sí a l’estupidesa tal com aquest la va entendre. De fet, el prestigiós historiador advertia de la combinació d’estupidesa i poder, la qual, segons ell, pot provocar que alguns estúpids causin "danys espantosos, no tan sols a un o a dos individus, sinó a comunitats i societats senceres". I encara alertava: "No hi ha cap manera racional de preveure si, quan, com i per què una criatura estúpida llançarà el seu atac", com ara ha passat amb la invasió d’Ucraïna, que va agafar a gairebé tothom desprevingut, incloses persones molt intel·ligents i sensates. La sensatesa impedeix copsar l’estupidesa.

Finalment, Cipolla escrivia: "La persona intel·ligent sap que és intel·ligent. El canalla és conscient de ser un canalla. L'ingenu està penosament imbuït per la noció de la pròpia ingenuïtat", però "l’estúpid no sap que és estúpid", cosa que "contribueix enormement a donar més força, incidència i eficàcia a la seva acció devastadora". És ben bé com si estigués parlant de Putin, oi?...

Ignasi Aragay, 19.3.2022

 

pd 2420 Putin és un estúpid? 1

 (ara...mateix)

Carlo M. Cipolla (1922-2000) és un dels grans historiadors de l’economia que va donar el segle XX europeu. Un intel·lectual, a més, amb esperit humanista i sentit de l'humor... Segons Cipolla, no tots els éssers humans són iguals. Els divideix en quatre categories: els ingenus, els intel·ligents, els canalles i els estúpids. Respecte a aquests darrers, diu que el percentatge és idèntic arreu (no importa l'àrea geogràfica, la condició social, el nivell cultural o l’activitat professional) i que sempre "superarà les més negres previsions". Un estúpid és, segons la seva definició, "una persona que causa un dany a una altra persona, o grup de persones, sense aconseguir-ne cap avantatge o, fins i tot, patint una pèrdua". A vegades les persones actuen de forma intel·ligent, altres de manera ingènua, en alguns casos fan una canallada, però segons Cipolla els estúpids són els més coherents en la seva condició. Ho són "fonamentalment i fermament"... Llavors, Putin és un estúpid? És clar que ara mateix està actuant com a tal des del moment que està causant danys a molta gent sense aconseguir cap avantatge clar per a si mateix, i fins i tot sortint-ne perjudicat: el seu lideratge, la seva fortuna, el seu país. Ho ha sigut sempre, d’estúpid? Jo diria que no, que més aviat, com a fill de la KGB, pertanyia a la categoria dels canalles i havia mostrat algun tipus notable d’intel·ligència. Segur, en tot cas, que mai ha estat un ingenu...

Ignasi Aragay, 19.3.2022

pd 2419 En el Dia del Pare (2 el pare)

(ara...mateix)

... Amb la voluntat del pare d’estar-se de moltes coses perquè nosaltres poguéssim estudiar o amb les seves observacions sobre el que estava bé i el que estava malament passava el mateix: formaven part del paisatge. Entraven per aquesta orella i sortien per l'altra. Amb el temps, un va aprenent que no té gaire sentit retreure-s’ho, perquè quan ets jove, tu què saps? ... De fet, l'únic que saps, o creus saber, és que els pares estan equivocats en gairebé tot, i per tant no tens gens de ganes de distingir quan tenen raó i quan no en tenen. Les seves raons apareixen més tard i, sovint, quan ja no hi són.

Cal saber conviure amb aquest sentiment i no posar-se gaires pedres al fetge. Hi ajuda molt veure que els fills també practiquen el noble art del demà m’afaitaràs. Però encara conforta més notar que en el trànsit entre orella i orella, i encara que no ho sembli, alguna cosa de profit aconsegueix quedar-se al cervell.

Antoni Bassas, 19.3.2022

 

pd 2418 En el Dia del Pare (1 la mare)

(ara...mateix)

El primer record que tinc del Dia del Pare és el de la mare aixecant-se de taula a l'hora de les postres i portant de la cuina, tota somrient, la crema de Sant Josep en una safata de Duralex. La crema estava coberta amb la corresponent capa de sucre cremat, mentre que de la part més líquida de la crema n'emergia l'estranya parella formada per l’espiral d’una pell de llimona i uns canonets de canyella.

Que normal que em semblava i quina poca importància que donava a aquell regal de la mare de saber fer festa amb els fogons, una habilitat obligada pel repartiment tradicional de papers de l’època però que sempre va exercir amb més ganes d'agradar que d’exhibir-se. Eren postres fetes amb il·lusió...

Antoni Bassas, 19.3.2022

 

pd 2417 La Terra té els seus límits, però la ximpleria humana és infinita

(arafa9mesoso-)

A manca de tenir valors, ens conformem a tenir principis. D'aquí aquesta dèria col·lectiva que tenim des de fa uns anys pels nostres principis, és a dir, pels nostres orígens, tant en el pla físic (l'evolució humana) com en l'espiritual (l'origen de l'Univers). Quan l'interès per l'origen de la nostra espècie surt de l'àmbit científic i cau sobre les quatre coses que un ha arreplegat al llarg de la vida rep el nom de nostàlgia. Aquesta seria una nostàlgia íntima... Cada dia sabem més coses dels nostres avantpassats els homínids, i dels seus vells parents els hominoïdeus... Però que tots som mestissos des del primer minut no és cap secret... Ara les grans potències mundials volen tenir la seva part de protagonisme en l'origen de la humanitat. Antany, emperadors i reis es resignaven amb la seva genealogia particular. Acaba de sortir també una selecció de les cartes entre Flaubert i Maupassant (Le Passeur, 2021), que es diu La terre a des limites, mais la bêtise humaine est infinie. Correspondance. La frase és de Flaubert i potser explica el nostre progressiu afecte pels neandertals.

Javier Pérez Andújar, 3.7.21