dissabte, 15 d’abril del 2023

E.E. 169 LA DANSA ÚNICA (1922)

Catalunya té una cosa única al món, la sardana. La mateixa llengua, que és la que més la diferencia dels altres homes, la parlen des dels perpinyanesos als alacantins. La sardana, no la balla més que Catalunya. De vegades he pensat que si les sardanes es compten és per a conservar-les millor, [...]. “Ja veieu –sentim a dir– aqueixos catalans, fins quan ballen compten”. No és que comptem, no. És que tenim una dansa amb clau; és que són números, els de la sardana, com els números de les caixes de cabdals, que no els saben més que aquells que les han d'obrir. Si fos com la “jota”, ja l’hauríem complicada, i tindríem sardanes mallorquines i valencianes, i fins andaluses, però la reduírem a números, la férem pitagòrica, i l'aritmètica ens l’ha preservada de danys i perjudicis... Per ella som un poble que avança, donant-se les mans. Per ella som federals, perquè és de l’Empordà, i perquè tothom hi cab, mentre vulgui seguir el ritme. Per ella practiquem, tot ballant, la germanor cristiana, perquè tothom pot agafar la nostra mà i eixamplar la rodona. Per ella prosseguim la tradició clàssica, perquè els grecs en tenien una de sardana, i perquè el mateix Mediterrani és una mena de sardana de terres... unes mans enllaçades, les mans de la sardana, lo més típicament català. Perquè si fóssim a cercar altres coses típiques de Catalunya, els hi trobaríem analogies, dins de la mateixa Espanya. Les caramelles són els mayos i les marzas de Castella. Les nostres romeries, són les romeries d’arreu. Els costums gastronòmics coincideixen com coincideixen els costums eclesiàstics. Per Sant Joan, focs allà i aquí. Per Nadal aquí cançons de Nadal i allà villancicos. Per Pasqua, el xai i les fontades. Per Corpus, ginesta catalana, i retama castellana. Solament la sardana és única. Cap terra la té, més que la nostra. [...]. Es pot internacionalitzar tot, castellanitzar tot, però la sardana restarà fidel als catalans, perquè la sardana, ja ho hem dit, té secret, com les caixes de cabdals, i el seu secret no el sabem més que nosaltres.
Màrius Aguilar "Paradox", L'Esquella de la Torratxa, 26.5.1922


 

divendres, 14 d’abril del 2023

E.E. 168 DANTE ALIGHIERI

Dante va néixer a Florència en una família de güelfs blancs. El van batejar al baptisteri de la seva ciutat, aquell preciós edifici de davant del Duomo, i li van posar Durante. Dante és el nom familiar, una abreviació. A Catalunya hi ha la mala tradició de catalanitzar aquest nom familiar, Dant, i, a sobre, de posar-hi l'article barceloní al davant: el Dant! Quin horror! Però és així. Maleïda tradició...
Dante no seria res si no fos un poeta de debò. I és que aquesta matèria verbal amb què va pujant la paret, sostinguda per la trama accentual i per la rima, és una matèria transparent. Idees, teologia, fe, història, personatges, terra, ciutats, tot queda traspassat per la llum de l’autèntica poesia. Per la selecció de les paraules i per la seva ordenació en el vers. Les paraules es trien pel sentit, sí, però també perquè tenen l’accent on el tenen, perquè fan el so que fan, perquè les seves lletres porten a d'altres lletres, a d’altres paraules, a d’altres sentits. I tot plegat amb una naturalitat corprenedora...
Narcís Comadira, 11.3.2023


 

dimecres, 12 d’abril del 2023

E.E. 167 BITLLETS PER REBRE "LA MÀFIA"

... amb independència del que decideixi el jutge, les presumptes “actuacions tendents a afavorir el FCB en la presa de decisions dels àrbitres als partits que disputés el club” arrasaran el bon nom del club, també a nivell internacional.

Remarco que el que causarà un enorme mal reputacional no és pròpiament l'acció de la justícia sinó el cas que s’investiga, del qual serien responsables càrrecs electes i/o alts executius dels club. Estem parlant d’acusacions de corrupció i d’administració deslleial, i d'uns pagaments, durant disset anys, de més de set milions d'euros... la veritat judicial s’haurà d’obrir pas enmig de la cridòria més escandalosa dels que ja tenen redactat el titular de culpabilitat amb l'únic objectiu d’enfonsar una entitat amb més de 140.000 socis i la institució catalana més popular arreu del món....

Es veu de tres hores lluny el desig aliè d’embrutar aquesta història. El pitjor és que des de dins del Barça mateix els hi hagin pogut posar en safata.

Antoni Bassas, 11.3.2023

dimarts, 11 d’abril del 2023

E.E. 166 ROALD DAHL: CORRECTE I AVORRIT?

El cas de Roald Dahl, però, no és únic. En molts països s'ha engegat una croada a favor del políticament correcte que es veu amb cor de revisar des d'aquesta perspectiva obres que van ser escrites en una altra època, en altres conjuntures i des de models educatius diferents...

La intenció dels moralistes és eliminar de les obres de ficció –el terreny de la llibertat!– qualsevol referència a l'aspecte físic, la raça, la salut mental o la violència. Ni tan sols estic d'acord que els escriptors contemporanis hagin d'estar subjectes a aquesta correcció, però mirar de corregir les obres que van ser escrites segles enrere em sembla una autèntica bajanada.

Us imagineu Huckleberry Finn o Pippi Langstrum sent políticament correctes? Quin avorriment! O el llop de La Caputxeta sent amable amb l’àvia, o la bruixa de Hansel i Gretel fent servir el forn de llenya només per fer-hi galetes...

El risc que la bona idea de respectar les minories esdevingui una eina a favor de la fiscalització de la llibertat de creació és evident...

Sílvia Soler, 11.3.2023

 

dissabte, 8 d’abril del 2023

E.E. 165 DISSABTE SANT

... no recordo exactament quan, hi va haver la reforma litúrgica que va instaurar el Dissabte Sant i la Vigília Pasqual. I així mentre esperàvem la cerimònia més preciosa de l’any, la de la nit de la resurrecció, amb els seus rituals d'aigües renovelladores, de foc nou i de llum, vam tenir un dissabte buit, silenciós, sense res, amb el temps aturat. Gran invent, el del Dissabte Sant. Un dia per no fer res. Un dia perdut per al neguit quotidià, però absolutament guanyat per a la consistència personal... També podem dedicar-nos a pensar un mica, mentre passegem, però no pas en la situació política ... catalana, tan trista, en què l’alegria de fa un temps s’ha anat esvaint i una certa desesma sembla apoderar-se fins i tot dels polítics, que, molts, serien tan feliços si tot tornés a la calma de fa anys, a la llagrimeta i al peix al cove... No, no hi pensem, en tot això. Pensem, avui, en aquesta meravellosa sensació de plenitud de l’espera. De plenitud de la confiança cega que jo vull creure que tenien els deixebles més pròxims a Jesús...
Narcís Comadira, 26.3.2016


 

dimecres, 5 d’abril del 2023

E.E. 164 TAMAMES I LA IMMIGRACIÓ A CATALUNYA

Tamames... és ben conscient de la contribució catalana a la construcció de l'Espanya contemporània. D’aquí el seu neguit: sense Catalunya, malament rai. «Es un pedazo de España», va dir citant un altre català, Pau Gasol. És allò tan gràfic d’arrencar un braç a la pàtria. Així ho veuen uns quants milions de Tamames de dreta i esquerra. No cal donar-hi més voltes. ¿Drets i llibertats d’un poble que no sigui l’espanyol? Es pot parlar de tot, absolutament de tot, menys d’això: això és exactament el que expressa la figura de Tamames... el que ens preocupa ara: garantir la continuïtat del que en podríem dir la catalanitat, començant per la llengua. Avui, com és sabut, el català és parlat habitualment per un 36% de la població, inclosos, certament, molts fills d'immigrants...
Ignasi Aragay, 26.3.2023