dijous, 16 d’octubre del 2014

pd 213

PUNT / Dimecres, 22 de març de 1989
SOBRE EL CRIT DE << FORA MOROS!>>
Pere Fontan

... possiblement, és el començament de l'anomenada "nova invasió africana", puix que a mesura que augmentin les sequeres, les males collites i la misèria en general, augmentarà el nombre de persones que impulsades per la fam i la manca de recursos, es llencin al risc de travessar il·legalment la frontera.
Abans de morir d'inanició, no és millor llançar-se a l'aventura?
...
Els aventurers porten en el seu sac els estalvis de tota la seva vida, algunes adreces de possibles llocs de treball i algunes planes de l'Alcorà. I amb aquest humil equipatge, s'internen mar endins, desafiant tot sovint vent i tempestes per travessar els dotze quilòmetres que els separen del "somni europeu". No sempre, però, ho aconsegueixen... La majoria de les víctimes són jovenets que ronden els vint anys, pagesos de poblets rurals en atur, que fugen de la misèria estimulats per la utopia de refer les seves vides en els països del benestar europeu...
...
... el parany de l'Europa de l'abundància dura ben poc. Estan destinats, en el millor dels casos, als treballs marginals i a les ocupacions més mal retribuïdes.... vivint en la permanent angoixa de ser descoberts per la policia, tancats a la presó i, finalment, retornats al seu lloc d'origen on són tractats com a delinqüents...
Aquest és el destí que espera els agraciats que han entrat al paradís europeu...
I el poc temps que estan aquí per realitzar els ingrats treballs que ningú del país no vol fer, han de suportar el menyspreu  i la humiliació  d'aquells que els diuen que se'n vagin de casa nostra...

dimecres, 15 d’octubre del 2014

pd 212

AVUI, dimarts 5 d'octubre de 1982
MONJOS
Josep M. Espinàs

Diumenge passat vaig ser al monestir de Poblet...
El Císter és un orde "agrícola" ...
... però res no és tan expressiu com veure les mans del monjo que tocarà Bach en un casament i adonar-se que els assistents ignoren que l'organista s'ha passat el matí treballant a la vinya. Després he vist el prior i he descobert, quan la màniga se li enretirava, tot d'esgarrinxades al braç...
Dels monjos, i especialment dels cistercencs, m'ha agradat sempre la flexibilitat humana... Si "monjo" prové de "mònakos", que significa "qui viu sol", és un fet que els cistercencs no són pas "solitaris", sinó "solidaris"...
Els monjos que he conegut són alegres, i penso que en bona part deu ser per això: perquè compaginen la pregària amb l'activitat, i perquè no se sotmeten a més dogmes dels que creuen necessaris, és a dir: Bach no és més important que la verema, ni la verema és més important que Bach...

dimarts, 14 d’octubre del 2014

pd 211


EL PERIÓDICO, dissabte 22 de juny de 2002
<< NOMÉS SÓN MOROS>>
Jordi Corachán

Els companys dels "rapats" del Bages empresonats (per agredir un marroquí) es declaren ultres, però no racistes. Al·leguen que s'enfronten als magribins << perquè són delinqüents>>.
...
... són 40 xavals que van abandonar l'escola molt aviat, després de fracassar amb les matemàtiques. Cap d'ells ha passat dels estudis primaris o l'ESO...
Tots ells, sense excepció, han nascut a Catalunya  i admeten conèixer el català, ja que són fills de la immersió lingüística. Però tots, també sense excepció, s'expressen en castellà, perquè és l'idioma dels seus pares, que al seu dia també van ser immigrants, i perquè els ve de gust... no amaga la seva tendència ultra-espanyolista, així com el seu gust pels tatuatges i el cap ben rapat...

dilluns, 13 d’octubre del 2014

pd 210

AVUI, .... novembre de 1988
ELS <<SENSE>>, L'ATUR I LA SOLIDARITAT
Leonci Petit

... són els sense diners, sense feina, sense família, sense casa. Gairebé sense identitat...
...
... l'atur no condueix a l'oci desitjat, sinó a la marginació i degradació de la persona humana. En efecte, la vida de l'home és un "fer-se", un esdeveniment constant fins a la plenitud o maduresa. L'atur la talla abans de temps. Perquè l'home és necessitat. Ho necessita tot: menjar, vestit, casa, cultura, distracció, família, amistat... Mai no som nosaltres mateixos sense els altres...
...
... dins del sistema econòmic vigent són sempre els més febles els sectors que paguen la sortida de la crisi...
... 
... un Estat que té súbdits en atur forçós és un Estat injust, encara que estiguem en democràcia i tinguem un govern socialista.
El problema és de deshumanització. I la transformació dels comportaments socials té una paraula clau: solidaritat.

diumenge, 12 d’octubre del 2014

pd 209

AVUI,diumenge 18 de juliol de 1999
QUATRE MIRADES A CA N'ANGLADA
Salvador Cardús i Ros

1 ... l'assumpció de l'explosió social de Ca n'Anglada com a cosa pròpia - m'atreviria a dir que també de tots els catalans... 
2 ... un barri relativament deprimit... la concentració d'unes onades migratòries a cavall de la marginació legal, del control politicoreligiós des del país d'origen... l'existència de nombroses bandes de joves alimentades amb prejudicis  racistes i neonazis... 
3 ... ni tots som racistes o xenòfobs, ni tots som iguals... I és estúpid tornar a dissimular els problemes afirmant que tots som magribins, tots jueus, tots negres, tots gitanos... La propaganda no resol els problemes concrets...
4... potser s'ha confiat massa en una concepció "desarrollista" de la societat comptant que el progrés ja  ho resolia tot...i no s'ha actuat políticament...

divendres, 10 d’octubre del 2014

pd 208

? ... 197.?
CULTURA OBRERA
Francesc Candel

El sindicalisme va crear centres culturals: escoles, ateneus, orfeons, biblioteques... Es fa això ara? Si no es fa, quines en són les causes?... Contra la cultura acadèmica, la cultura popular. Existeix aquesta última cultura? Els mitjans de comunicació no imposen una cultura de masses diferent del que entenem per cultura tradicional? Existeix una cultura obrera? És el mateix cultura popular que obrera?... Com afecta la manera moderna de viure les coses tradicionals? Ens referim a la discoteca, el rock, el punk, etcètera. L'afecta només com a forma de diversió? No estem arribant a la desaparició de la cultura com a element  configurador de la personalitat i d'una manera d'entendre la vida i la societat?

dijous, 9 d’octubre del 2014

pd 207

AVUI, dissabte 26 de gener de 2002
IMMIGRACIÓ A CATALUNYA ENTRE 1955 i 1975
Jaume Botey Vallès

Catalunya és un país de sediments humans. Ibers, grecs, romans... visigots, àrabs i francs, van configurar el territori com una terra de pas, d'immigració; amb una gent feta de mestissatge i acollida... De les migracions, sens dubte la més important, si més no quantitativament,  ha sigut la que arribà entre 1955 i 1975 procedent de la resta de l'Estat, sobretot d'Andalusia...
...
vint-i-cinc anys després podem dir amb satisfacció que les dues comunitats ens n'hem sortit amb èxit, i hem guanyat la batalla de la integració...
...
Tampoc no fou una situació fàcil per a la comunitat receptora. Molta gent va tenir la impressió que els canviaven la terra, el paisatge, la cultura, la llengua. Tot i així la gran majoria va reaccionar acollint, oferint estimació i posant en marxa de manera espontània una multitud de xarxes que tenien com a comú denominador la consciència de classe i la lluita contra el franquisme, l'enemic comú. Els protagonistes principals van ser les parròquies, les associacions de veïns, els sindicats clandestins i els col·legis professionals ...